El Metropol: Incendis (fortuïts?), desvergonya (tècnica) i dubtes (innecessaris)

De vegades cal estar a l’aguait i reaccionar amb rapidesa, malgrat que la precipitació puga conduir a cometre alguna errada. Veus molt més autoritzades que la meua (d’estricte outsider)  ja s’han pronunciat i es pronunciaran els propers dies i només cal utilitzar el cercador de Google. Una cosa és l’afició desmesurada que tenim a  glosar la València en flames (reals o imaginàries) i una altra ben distinta és la insensibilitat manifesta (amb excepcions honroses i valuoses per igual) davant d’agressions al patrimoni pròpies de la piqueta autoritària.

I, com a factor agreujant, la síndrome del bomber incendiari. Passà (metafòricament) amb la RTVV ( primer la degrade i després la tanque.) Lluny de la metàfora –com si fos enveja dels socarrats de Xàtiva– vam patir l’incendi –sempre casual- del teatre Princesa (aneu al Carrer Murillo i vegeu l‘enorme i sucós solar resultant) i el 16 de Febrer del 2001, en Hernán Cortés 9 , les flames feren malbé l’edifici on residia al seus baixos el Cinema Metropol.

Una mica abans el València Cinema (on tenia la darrera seu la societat cultural Studio) tancà perquè l’edifici (això circulà, al menys) estava en ruïna imminent També es digué fa una anys que no era rendible rehabilitar el col.legi major Lluis Vives, obra, com el Metropol d’un inexplicablement menystingut Javier Goerlich.

Massa despropòsits com per a que la ira de Yavhé no aparega. I així, la ciutat va omplint-se de grans i sucosos forats dels que no hi ha informació i que poden restar  anys i anys sense que ningú, ni cap normativa, els obligue a edificar o, en altres casos, anem perdent espais públics i memòria històrica. Forats o pèrdues que ens empobreixen dia rere dia.

Avui toca parlar de la previsible demolició de l’edifici del Metropol per a construïr un hotel (sic). La Comissió de Patrimoni del darrer dijous donà llum verda perquè l’edifici, vaja home, no està protegit. Raons? Un gruixut informe dels autors del catàleg d’edificis protegits tracta de justificar allò injustificable. Autors de la sacrosanta Universitat (en aquest cas l’Escola d’Arquitectura de la UPV) que, malgrat els seus esforços, no han trobat cap raó (ni en el passat ni en l’informe recent) per a evitar la darrera bestiesa. L’edifici col.indant  sí que està protegit però aquest és una “obra menor”. Que el projecte estiga signat per Goerlich (amb una exposició  municipal al juliol comisariada per Tito Llopis i David Sánchez després de molts anys de treball) és un tema circumstancial. També és circumstancial el client; “sols”  Vicent Miquel Carceller, director de la revista satírica La Traca, que convertí el cinema Metropol en punt de referència i trobada en la Segona República.

A Carceller li tenien moltes, moltes ganes militars, rectors i tota la plèiade reaccionària i no trigaren gaire en afusellar-lo a Paterna. Fou torturat i afusellat al juny del 1940. No hi ha casualitats com no les hi hagué amb el Rector Peset. Arquitecte i client justifiquen sobradament la pervivència de l’ edifici i, a ser possible, no sols de la façana, que també sembla estar  en perill.

A l’ Ajuntament estan estudiant “com oposar-se” perquè al no estar catalogat l’edifici, la sacrosanta propietat té les de guanyar. Encara els passa per “externalitzar” un tema tant sensible com el catàleg de protecció. I des de maig del 2015 Sarrià ha tingut temps de revisar- ho i modificar- ho. Estan massa ocupats de vegades en assumptes més transcendents. Si no hi ha camí més fàcil, el Plenari pot acordar incloure l’ difici al Catàleg, no donar llicència a l’ Hotel o el que siga. A Ballester li acaben de “compensar” el llatrocini de Tabacalera amb un magnífic solar públic al costat del poliesportiu de la Cross. I això que el Tribunal Suprem havia declarat nul el conveni  lleoní que signà Rita. Continúe sense entendre la jugada però  si cal utilitzar el superàvit existent perquè el Metropol no desaparega, doncs, per això el votem. O no?