Emergència Climàtica ordena el territori per criteris mediambientals per facilitar la instal·lació d’energies renovables

La Comunitat Valenciana té una forta dependència de combustibles fòssils i de l’energia nuclear –un 86% del consum entre les dues–i ha augmentat en un 42% les emissions contaminants en els últims anys. Tenint en compte les característiques climàtiques i geogràfiques, les renovables representen un percentatge ínfim en funció del potencial del territori. Altres autonomies com Castella i Lleó, de la denominada Espanya rural o “Espanya buida”, han aprofitat l’estirada de les renovables per al sector agrícola, on ajuda a reduir costos i funciona com a incentiu d’ocupació per a lluitar contra la despoblació.

La Comunitat Valenciana no vol quedar-se arrere en la lluita contra el canvi climàtic i ha començat a accelerar algunes accions per reduir l’impacte ambiental. La consellera d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, presentava dimarts l’esborrany de la Llei de canvi climàtic valenciana, una norma ambiciosa que es marca com a objectiu reduir el 40% les emissions contaminants i la dependència de les energies que les generen.

Per incentivar el consum i la producció d’energies netes, que es consideren en la norma un dret de la ciutadania, la conselleria ha elaborat un mapa en què, amb criteris mediambientals, es marca el sòl en què es pot afavorir la construcció d’instal·lacions d’energia fotovoltaica. Amb el treball de les conselleries d’Ordenació del Territori i d’Economia Sostenible, que haurien de crear les seues ‘capes’ respectives, s’obtindria una fotografia nítida de tots els terrenys disponibles on es poden habilitar aquestes instal·lacions. Latifundistes o minifundistes, de petits o mitjans propietaris, públiques o privades.

En gris estan en el mapa les zones on el departament de Mollà creu que es pot afavorir la construcció d’instal·lacions d’energia fotovoltaica –i així s’incentivarà amb participació local, si la norma avança–; en roig, les zones on és impossible per l’orografia o la protecció del terreny; en taronja on es pot estudiar. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima estableix que el 2030 ha d’haver-hi una potència instal·lada d’energia fotovoltaica de 39.000 megavats; una potència que, tenint en compte el pes econòmic i poblacional de la Comunitat Valenciana, es tradueix segons els càlculs de la conselleria en 4.000 megavats. Com a màxim, per a arribar a aqueixa producció es necessitarien 12.000 hectàrees, un 1,5% del sòl comú no urbanitzable sense protecció mediambiental, representat en gris en el mapa.

“La nostra orografia és complexa i cal que marquem on és possible [dur a terme les instal·lacions]” explica Paula Tuzón, secretària autonòmica d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica. Tuzón explica que el mapa és un primer pas per a facilitar als ciutadans i productors o promotors la informació. “El procés és una cosa farragosa i els promotors van una mica a cegues. Intentem ordenar aquesta implantació, des de punt de vista tècnic i polític”, afig.

A més, remarca la necessitat d’una ordenació per a evitar grans concentracions que poden provocar la saturació d’un territori. “Les renovables no són només una qüestió energètica, també creen ocupació. Volem que s’enlairen, però no volem que es convertisca en una bambolla immobiliària”, expressa. En la presentació de la norma, la consellera va insistir que altres projectes polítics pretenen una liberalització total del sòl, que pot portar a models especuladors com els que van desencadenar la crisi econòmica del 2008. La norma, insisteixen fonts d’aquest departament, busca afavorir l’autoconsum i democratitzar-ne la producció, allunyant la fotovoltaica de l’oligopoli.

De fet, explica Tuzón, la norma regula les comunitats energètiques –una forma similar a les cooperatives– o l’ús de “sostre públic per a generar energia. Es busca el petit i mitjà promotor”, afig. La norma estableix el “marc legal que et permet el desenvolupament per a fer-te productor d’energia renovable. Es preveuen plans específics i pressupostos climàtics”.