Manual de Whatsapp en campanya: com explotar la xarxa social que va disparar Vox a Andalusia

Els països europeus es reforcen contra les notícies falses i les boles amb vista a les eleccions europees del maig vinent. A Espanya i a la Comunitat Valenciana, la coincidència de tots dos processos electorals el 28 d’abril i l’auge de la ultradreta que s’albira en les enquestes ha encés els senyals d’alerta.

Formacions d’extrema dreta com Vox i els seus homòlegs europeus es nodreixen de les notícies falses i boles que circulen per les xarxes socials per crear un discurs d’odi i un enemic comú. La de les notícies falsejades és una problemàtica que és estudiada durant els últims anys, i en els perfils públics de les xarxes socials els usuaris comencen a estar-ne conscienciats. Segons el segon eurobaròmetre de febrer del 2018, el 37% dels europeus afirmen que han llegit notícies falses quasi tots els dies, i huit de cada deu ciutadans europeus creuen que aquest tipus de contingut és un perill per a la democràcia.

No obstant això, la majoria dels partits polítics obliden la xarxa més important: Whatsapp. Aquesta aplicació no és una xarxa social a l’ús, però funciona de manera efectiva com a canal de comunicació. L’èxit de la formació ultradretana Vox a Andalusia es deu en bona mesura a aquest servei de missatgeria. De fet, el partit de Santiago Abascal té un servei de comunicació associat a un número de telèfon al qual els usuaris poden subscriure’s per rebre continguts relacionats amb el partit. “Rebràs els missatges i nous vídeos virals de Vox juntament amb les nostres accions en defensa d’Espanya”, promociona el partit.

Uns quants estudis han determinat que les notícies falses es difonen amb una velocitat notablement superior que les reals. El mòbil a mòbil ha substituït el boca-orella i ha convertit aquests dispositius en canals de desinformació i de propaganda política. Fins fa uns anys, els polítics parlaven de postveritat; ara el tema del moment discursiu és la mentida.

Les investigacions sobre la campanya de Donald Trump, Jair Bolsonaro o el Brexit conclouen que la difusió de mentides va ser crucial per a les seues victòries i que els seus seguidors s’informaven per Whatsapp. Si Podem va posar de moda Telegram, Vox ha posat de moda l’ús polític del seu rival informàtic. A Espanya, l’extrema dreta populista ha vingut de la mà de Santiago Abascal, que ha importat els seus mètodes.

En una entrevista en l’ABC, el líder de Vox reconeixia que el seu partit havia invertit 150.000 en campanyes per xarxes socials. El responsable de comunicació de Vox assegurava en El Mundo que “ja ningú llig periòdics, la gent veu Netflix i s’informa per Whatsapp, ni tan sols per Twitter… El llanterner o la meua àvia no tenen xarxes socials, però sí Whatsapp”, per la qual cosa la formació d’ultradreta optava per invertir-hi esforços.

Però, si les mentides es difonen per totes les xarxes socials, per què cal prestar més atenció a Whatsapp? Aquesta manera de comunicació és òptima per a reproduir i difondre propaganda, ja que és bastant més complicat que en una xarxa social oberta conéixer l’origen del missatge. “Es tracta d’una comunicació directa, sense intermediaris. Els emissors i els receptors dels missatges solen ser persones conegudes, cosa que augmenta la credibilitat dels missatges. Els usuaris tenen menys pudor de compartir certs continguts en Whatsapp que en la resta de les xarxes socials”, expliquen des de l’Estudio La Base. Aquesta agència de comunicació valenciana ha elaborat un manual d’ús d’aquesta aplicació destinat a partits polítics, amb vista a explotar un canal de comunicació que alguns encara ignoren.

La seua anàlisi destaca que la població que més credibilitat dona als missatges polítics en aquest canal són els majors de 55 anys, encara que és “una eina de comunicació que és utilitzada per tots els segments de població”.

L’agència de comunicació recomana als partits explotar aquesta fórmula de comunicació i obrir espais de diàleg amb la ciutadania i amb la mateixa organització de les formacions polítiques, també per a fer contracampanya. Una de les claus que plantegen és segmentar els missatges per procedència, edat o interessos.

Així, proposen difondre imatges acompanyades de textos senzills, encara que tinguen aparença “tronada”. “Allò tronat es viralitza més ràpid fins i tot que els continguts que s’han creat buscant la perfecció. Missatges senzills”, assenyala el manual.

Viralitzar els continguts és un aspecte que els comunicadors consideren important, encara que sense excedir-se, per la qual cosa recomanen parar esment als missatges que han de ressaltar respecte de la resta. Com a estratègia de difusió, els ‘memes’ poden ser útils, encara que millor sense logo. “Un partit que signa ‘memes’ o que llança missatges durs contra l’oposició obtindrà la credibilitat que els ciutadans donen al partit. En canvi, un missatge del qual no es conega emissor se’l creurà un nombre més gran de persones. Malgrat no saber d’on ve”. El manual pot trobar-se en el web d’Estudio La Base i està disponible per subscripció a través del correu electrònic.