L'advocat Noguera Puchol confessa que Francisco Camps el va buscar per a muntar la societat que va cobrar comissions dels patrocinis de les Arts

Gir inesperat en el judici del Palau de les Arts que se celebra en l'Audiència Provincial de València. Un dels principals acusats, el que fora president de l'empresa comissionista Patrocini dels Arts, José Antonio Noguera Puchol, ha declarat davant el tribunal que va ser l'expresident de la Generalitat Francisco Camps qui el va buscar per a crear la societat que havia d'externalitzar la cerca de patrocinis per a l'òpera de València. Aquesta empresa va acabar cobrant comissions del 10% i el 30% i en el seu consell d'administració es va asseure la pròpia intendent dels Arts ara morta, Helga Schmidt.

“En 2007 Francisco Camps i la intendent del Palau de les Arts vénen a buscar-me perquè veja com es poden buscar patrocinis de manera externa”, ha revelat l'advocat i membre de la burgesia valenciana que s'enfronta a set anys de presó. Noguera Puchol ha assegurat que tota l'operativa per a crear aquesta societat es va impulsar des de la Conselleria de Cultura. Fins van elaborar el contracte entre el Palau i l'empresa Patrocini dels Arts. Aqueix contracte sense concurs públic és considerat pel fiscal un procediment delictiu en no haver-se tret a concurs.

“La tercera vegada que em vaig reunir amb ells -Francisco Camps i Helga Schmidt- em van dir que els patrocinis els havia de portar una societat valenciana composta per persones amb capacitat i influència econòmica. Després de dos mesos em van dir si podia formar part de la societat”, ha confessat. “Tenien una idea molt clara de com gestionar els patrocinadors. Jo els vaig dir que només si es mantenia un alt nivell en l'òpera era justificable per a obtindre grans ingressos econòmics”, ha afegit.

L'acusat ha explicat com van idear el consell d'administració de Patrocini dels Arts i van incloure la intendent. “Era convenient que en el consell estiguera la intendent, no a nivell executiu ni d'aportació econòmica, sinó per la nostra relació amb el Palau. També la participació de Vicente Garrido era important en nom de la transparència. Jo vaig demanar que entrara Joaquín Maldonado -un altre dels acusats- perquè feia falta gent més jove”, ha revelat sobre la creació de l'empresa.

“A mi se'm va donar per descomptat que des de la institució es veia de manera convenient que s'integraren en el consell d'administració persones alienes a nosaltres, tant la intendent del Palau com el president del Consell Jurídic Consultiu. No vam veure que amb aquesta participació hi haguera cap problema legal”, ha afegit.

José Antonio Noguera ha reconegut que amb el contracte que els havia redactat la Conselleria de Cultura, “ens convertíem en purs comissionistes”. Malgrat criticar aquest document, l'advocat valencià ha dit que van seguir endavant i que van cobrar a Les Arts altres conceptes “perquè ens demanaven que férem treballs que ells no sabien”. “Com anàvem a pensar que un contracte que ens dóna la Conselleria de Cultura anava a estat fora de l'ordenament jurídic?”, s'ha preguntat.

El contracte inicial es va signar en 2008 i a la fi de 2009 es va rescindir el contracte per part de la Conselleria de Cultura. “Teníem previst treballar deu anys i creem la societat amb un capital de 180.000 euros, diners amb el qual podíem sobreviure dos anys. Hem fet un contracte anomenats per la Conselleria de Culutra i en el moment que ens diuen que no volen que segum ací, no ens anàvem a resistir. No ens van donar cap explicació raonable més que la seua pròpia voluntat”, ha explicat a l'interrogatori del fiscal sobre l'eixida de Patrocini dels Arts.

“Nosaltres no redactem cap dels contractes dels que vam tindre amb el Palau. Sí que constituïm la societat en l'últim trimestre de 2007 i els contractes amb patrocinadors. El contracte inicial de 2008 l'elabora la Conselleria de Cultura i era per a 10 anys. Havíem de ser ambiciosos i realistes. Aconseguir 20 milions a l'any per al Palau de les Arts és un objectiu molt alt. Significa aconseguir patrocinadors no sols locals, sinó nacionals. Vam fer un contracte on plantejàvem objectius a molt llarg termini, però el Palau pot eixir-se'n si no es compleixen. En 2009, quan es rescindeix el contracte, havíem complit els objectius”, ha declarat.