Ciutadans envia al Senat l'exdiputat valencià apartat per l'opacitat en els comptes

El ple de les Corts Valencianes votarà aquest dimecres als senadors per designació territorial; cinc representants triats entre les files del PSPV, Compromís, Ciutadans i el PP, els quatre partits amb major representació, com es va acordar en el repartiment, conseqüència dels resultats de les eleccions del 28 d'abril.

És un pacte no escrit entre les formacions polítiques que totes les que presenten a un senador voten a la resta de noms plantejats, sempre que la proposta no siga escandalosa. En el cas de Ciutadans, la formació de Toni Cantó ha decidit buscar acomodament en la Cambra Alta per a Emilio Argüeso, el seu secretari d'Organització recentment apartat.

Argüeso, un dels homes forts del partit, no va ser inclòs en les llistes autonòmiques de la direcció de Cantó per a les últimes eleccions, com tampoc el seu segon, Juan Córdoba, tots dos diputats en la passada legislatura. Argüeso va ser a més secretari primer de la Mesa de les Corts.

L'exdiputat era l'únic responsable valencià -a Madrid, també ho era José Manuel Villegas- del compte corrent en la qual s'ingressaven els fons parlamentaris al partit. L'opacitat en els comptes ha provocat que recentment la direcció de Cantó demane autorització per a obrir un nou compte en una altra oficina bancària, en la qual Argüeso ja no figura com autoritzat. Preguntat per eldiario.es, el responsable d'Organització va assegurar que els detalls de la subvenció parlamentària estaven a punt de ser publicats en el portal de Transparència de les Corts. Al tancament d'aquesta edició, la formació taronja mantenia aquest espai tan blanc com en la primera ocasió.

L'opacitat en els ingressos i despeses dels grups parlamentaris ha sigut un habitual durant aquesta legislatura. En 2017, la Sindicatura de Comptes va realitzar la primera auditoria a les finances dels grups i va enlletgir a la cambra que no publicara el detall de les despeses. Des de llavors, els partits han fet cas omís a la brega de l'ens estatutari, la qual cosa els ha valgut crítiques del propi president de la institució, Enric Morera. Els grups reben de la butxaca pública 3,5 milions d'euros anuals, en funció de la representació de cadascun, que no es fiscalitzen.

En teoria, en finalitzar cada exercici, els grups han de presentar un balanç d'ingressos i despeses que es justifiquen en les seues tasques parlamentàries. Des de 2016, any de debut complet dels partits, no s'ha publicat res en aquest espai. La transparència, tan invocada en el Parlament i les tribunes, no s'aplica a qüestions de diners.