El nou president de la Diputació de València apunta al desmantellament en la presa de possessió

El nou president de la Diputació de València, Toni Gaspar, reprén el mandat que va fer ascendir el seu predecessor. Jorge Rodríguez, abans de caure per l’operació Alqueria, que investiga una desena de contractes en l’empresa pública Divalterra, va arribar a la Presidència amb promeses d’aprimar l’administració. L’eufemisme, per a una part de la direcció del PSPV-PSOE, significava anar buidant de competències aquest organisme, que cas de corrupció rere de cas de corrupció, cada vegada agradava menys.

Una vegada al comandament, Rodríguez va anar modificant el seu discurs, defensant que aquestes institucions són les més properes als ajuntaments i que potser es tractava més d’un problema de pedagogia; de desconeixement de la seua faena, que no d’estructura.

Les diputacions provincials són per a molts una institució arcaica, pròpia d’uns altres temps en què els controls democràtics ni estaven ni s’esperaven. La falta de controls va derivar –en l’àmbit valencià– en casos com Imelsa, que va donar origen al cas Taula, una de les investigacions més importants que la justícia segueix contra el PP valencià. El cas de la cúpula de Divalterra ha servit als partits d’esquerra per a reprendre aquest discurs, en honor d’una administració, com a mínim, més transparent.

En la presa de possessió, el nou president, Toni Gaspar, ha deixat veure una part del seu full de ruta, encara que no ha oferit un programa concret de Govern per a l’any que resta de legislatura. En un discurs més filosòfic que pragmàtic en què ha reflexionat sobre la conversió de la política en espectacle –una cosa en què han tingut a veure representants, xarxes socials i mitjans de comunicació–, Gaspar ha apuntat al tancament de les diputacions: un desig dels seus companys de Govern i un conflicte en el seu propi partit. “Les institucions estan al servei de la ciutadania i, si han de canviar, fusionar-se o desaparéixer, que ningú s’esquince les vestidures o s’espante. No hi ha institucions intocables o de signe diví. Si hi ha una manera millor de fer les coses, és una obligació fer-ho”, ha assenyalat el nou president.

Acabat d’estrenar en el càrrec, amb la remodelació de l’estructura de Presidència pendent, el també alcalde de Faura s’apunta a una competició en què no té totes les cartes guanyadores en el PSOE. El sector de l’actual ministre de Foment, José Luis Ábalos, amb la majoria a la província de València, no és massa favorable al desmantellament de les diputacions, al contrari que el corrent de Ximo Puig, que ha anat intentant-ho amb unes quantes normes; una de les quals tombada pel Tribunal Suprem.

Va ser el mateix Puig, en un acte que no va agradar als seus socis de Govern, qui va proposar a Gaspar per a presidir la Diputació quan calgué buscar substitut a Rodríguez després de la seua detenció en l’operació Alqueria; una maniobra ràpida per a evitar que la successió donara motiu a una batalla en el PSPV, el sector del qual a la província de València és majorment afí al ministre. Dies després, el president anunciava en la sessió de control en el parlament valencià la intenció del Govern de crear una nova llei per a anar buidant les corporacions provincials i potenciant els governs locals.

L’estructura provincial i les diputacions són eines que no agraden a l’esquerra valenciana, que prefereix optar per l’administració de proximitat. Els socis de govern dels socialistes valencians en la corporació provincial, Esquerra Unida, València en Comú i Compromís, han deixat clar que volen un desmantellament protegit d’aquestes estructures i, especialment, el tancament de Divalterra. Això sí, sense fer mal els prop de 700 treballadors que hi ha en l’empresa, la seua majoria brigadistes.

L’ombra d’Alfonso Rus

En les intervencions dels sis grups de la Diputació i del diputat no adscrit s’ha recordat l’etapa d’Alfonso Rus, que centra les investigacions policials, i el famós s’atribuïa erròniament a l’expresident, com a exemple d’una etapa que els diputats creien superada.

La portaveu del PP, Mari Carmen Contelles, que també s’ha presentat com a candidata en la investidura, ha considerat la proposta de Gaspar com “una presa de pèl” i ha acusat els socis de govern d’“amarrar-se a les butaques” i d’haver perdut “credibilitat”, a més de buscar acomiadar els treballadors de Divalterra. Sobre aquest tema, Gaspar, en un gir humorístic, li ha recriminat que “no pot ser que li diga que és una presa de pèl a algú com jo”, assenyalant-se el cap.