Un ‘superjutge’ francés va investigar fa quatre anys una empresa a Luxemburg que la neboda de Paesa va usar en la trama de Zaplana

El jutge Renaud van Ruymbeke (Neuilly-sur-Seine, 1952) és un dels magistrats més coneguts de França. Fill de resistents a l’ocupació nazi, Van Ruymbeke ha sigut un dels jutges que ha investigat els casos de corrupció més sonats de França des de la dècada del 1980. Aquest superjutge, hui dia jubilat després d’una llarga carrera, ha instruït afers tan coneguts al país veí com el de Clearstream 2, el cas Karachi de venda d’armes o el cas Cahuzac que va acabar amb una condemna per frau i blanqueig de l’exministre Jérôme Cahuzac, entre molts altres.

“En els casos [de corrupció] amb una dimensió internacional, patim l’omertà”, va dir en una entrevista en Le Monde. Van Ruymbeke, enemic declarat dels paradisos fiscals, considera que “permeten als que tenen més mitjans camuflar els seus diners i sostraure’s de l’esforç col·lectiu”, segons va declarar a FranceInter . Com i on arriba a aparéixer el nom del superjutge gal en el cas Erial? Com no podia ser d’una altra manera, en un paradís fiscal anomenat Luxemburg.

El 13 d’octubre de 2015, les autoritats judicials franceses, per ordre del famós jutge, van escorcollar el despatx a Luxemburg de Beatriz García Paesa buscant la documentació sobre la societat Alza Imo Invest SA, entre altres empreses a nom de la neboda del famós espia implicat en el cas Roldán. En aquells dies, Van Ruymbeke era vicepresident primer del Tribunal de Gran Instància de París.

La instructora del cas Erial, Isabel Rodríguez, i el fiscal anticorrupció Pablo Ponce seguien la pista precisament d’aqueixa empresa, relacionada pretesament amb l’excap de gabinet de Zaplana Juan Francisco García. El despatx de Beatriz García Paesa, en el Bulevard Royal número 5 de Luxemburg, va ser escorcollat el 8 de gener de 2019 en presència de les autoritats espanyoles i dels seus advocats, François Prum i Aurore Merz-Spet.

Els documents originals de la societat Alza Imo Invest SA, segons l’informe de la policia judicial luxemburguesa en resposta a la comissió rogatòria espanyola, obren en mans de la justícia francesa. Així doncs, assenyala la policia judicial de Luxemburg, “en cas de necessitat, les autoritats espanyoles podrien demanar una comissió rogatòria” davant les autoritats franceses.

Tot i així, la policia judicial luxemburguesa va localitzar un compte corrent de la societat en l’entitat ING Luxembourg (oberta i tancada el 2007) i va rescatar 388 fitxers vinculats a Alza Imo Invest SA, dos extractes del Banc Sabadell i un correu electrònic de l’advocat malagueny Christian López Mata, així com còpies de passaports de ciutadans que no tenen res a veure, aparentment, amb el cas Erial.

En la seua declaració davant la jutgessa instructora, Beatriz García Paesa va explicar una malifeta que afectava l’excap de gabinet de Zaplana. Un dels clients de la neboda de l’espia Paesa (pretesament “anomenat Sedik”) pretenia comprar un apartament a Marbella valorat en un milió d’euros, per la qual cosa l’advocada espanyola li va recomanar constituir una societat (Alza Imo Invest SA). El problema va sorgir, sempre segons García Paesa, perquè el compte que tenia el seu client a Luxemburg “li’l van tancar”.

Així doncs, l’advocada va usar el compte de Fenix Investments (una de les principals societats usades per la trama Erial per a amagar els seus fons en l’estranger) per a fer els pagaments compromesos per l’altre client i adquirir així el luxós habitatge de Marbella. Per això, l’advocada espanyola “va posar les accions de la societat Alza Imo Invest a nom de Fenix Investment”, encara que (i ací apareix la banda de Zaplana) els documents bancaris de l’operació “estan signats per Juan Francisco García”, investigat en el cas Erial.

La neboda de Paesa va explicar a la jutgessa que l’operació va suposar un benefici en interessos de 12.000 euros i que Alza Imo Invest “va tornar immediatament” els diners prestats i les accions. “Aquest tipus d’operació era habitual i no necessàriament ho va haver de comunicar a Juan Francisco García”, indica la declaració de Beatriz García Paesa (els documents bancaris sí que apareixen signats per l’excap de gabinet de Zaplana).

El sumari del cas Erial inclou el contracte de compravenda de l’habitatge en la luxosa urbanització La Alzambra de Puerto Banús (Marbella), signat el 22 de gener de 2008. El client de García Paesa (a qui només identifica com “Sedik”) no apareix per cap costat; en el seu lloc figura la societat Alza Imo Invest, representada per l’advocat Federico Cannizzaro di Belmontino, estret col·laborador de la neboda de Paesa i condemnat a quatre anys de presó per la justícia italiana per frau fiscal, tal com va informar aquest diari.

Com a contrapart figura un representant de la constructora Eurobuilding 2002 SL, que és propietat, a través de la societat Codesa 88 SL, de l’empresari Francisco Zambrana, detingut en la tercera fase de l’operació Malaya contra la corrupció a Marbella. Acusat d’un presumpte delicte de suborn, Zambrana va ser finalment absolt en el judici.

És l’efecte papallona propi d’alguns casos de corrupció. El 2008, la neboda de Paesa joguineja amb les seues societats i comptes luxemburguesos per a l’operació a Marbella, el 2015 un superjutge francés ordena un escorcoll en el seu despatx a la recerca d’aqueixa societat i quatre anys després li toca a la magistrada espanyola.