Balears demanarà la suspensió cautelar del repartiment de menors migrants una vegada el Govern central dicti l'ordre

Balears demanarà al Tribunal Suprem la suspensió cautelar del repartiment de menors migrants procedents de Canàries i Ceuta. En principi, l'arxipèlag haurà d'acollir 49 nens i adolescents fugits de la guerra o la persecució dels països sense la companyia d'un adult. Per evitar-ho, la Comunitat Autònoma acudirà a la Justícia una vegada el Govern central dicti dimarts que ve l'ordre corresponent per iniciar el procediment de repartiment, que seguirà així el seu curs amb la resistència dels diferents governs autonòmics del PP.

Així ho ha anunciat aquest dijous la presidenta del Govern, Marga Prohens, que s'ha reunit amb caràcter d'urgència amb els presidents dels quatre Consells Insulars -Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera- per abordar exclusivament la crisi migratòria que travessa l'arxipèlag, amb més de 1.000 persones arribades en pastera en els últims deu dies.

Durant la trobada, els representants de les administracions de Balears han acordat traçar una “estratègia legal” per frenar el repartiment de menors migrants, que es preveu comenci el 28 d'agost. En aquest sentit, Prohens ha recordat que, el mes de març passat, el Tribunal Constitucional ja va admetre a tràmit el recurs que va interposar l'Executiu autonòmic contra la modificació de la llei d'estrangeria que habilita el repartiment.

La líder balear ha anunciat que també recorreran el reial decret aprovat el 22 de juliol que estableix el procediment d'acollida d'aquests menors migrants. El mateix faran, ha afegit, amb la resolució que el Consell de Ministres preveu aprovar dimarts que ve per iniciar el repartiment. Mentrestant, les administracions de les illes demanaran a la Justícia que suspengui aquesta ordre de manera cautelar sota el pretext de la situació límit que viuen els sistemes d'acollida de les quatre illes.

Balears, ha detallat Prohens, acull actualment 680 menors estrangers no acompanyats que han arribat a les costes en pastera, 300 dels quals han arribat al llarg d'aquest any. La sobreocupació als centres d'acollida, ha apuntat, supera el 1000%.

El Govern titlla de “racisme” la intenció del Govern

La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, ha considerat que la negativa del Govern a acollir als menors migrants no és degut a la “falta de mitjans”, sinó al “racisme”. Així s'ha expressat aquest dijous en un missatge publicat en el seu compte de la xarxa social Bluesky: “El Govern de Prohens ni tan sols va acudir a la convocatòria de l'última Conferència Sectorial d'Infància en la qual s'anava a aprovar un repartiment de fons extraordinari de 22 milions d'euros per a Balears, Canàries, Ceuta i Melilla. No és falta de mitjans, és racisme”.

La consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència del Govern, Sandra Fernández, ha demanat per la seva part a Rego “menys demagògia i més treball”. “Diu la que no s'ha interessat gens ni mica per la greu crisi migratòria que vivim, ni pels menors migrants que arriben cada dia a les nostres costes. Qui creu que els atenen? Perquè el seu govern no. Menys demagògia i més treball, ministra”, li ha replicat en un missatge publicat en el seu compte de la xarxa social X.

Reunió Prohens-Sánchez

La presidenta s'ha pronunciat en línia de les seves declaracions del 29 de juliol passat, quan “va suplicar” el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que “posi tot al seu abast per evitar que Balears es converteixi en Canàries” en relació amb la seva “dramàtica situació humanitària”, i va llançar un “crit d'auxili” perquè l'Executiu central freni el repartiment de menors estrangers no acompanyats davant la “falta d'espais i professionals” que, va assegurar, acusen les illes, la qual cosa “impossibilita” poder atendre'ls “com es mereix qualsevol persona, qualsevol nen, vingui d'on vingui”.

En declaracions als mitjans després de rebre Sánchez en audiència, Prohens va assenyalar que la “crisi migratòria” va ser, de fet, “una de les principals preocupacions” que va transmetre a Sánchez: “És una crisi migratòria com mai vista abans, amb unes dades cada cop més preocupants i una evolució cada cop més negativa en termes d'arribada d'immigració irregular a les illes”. En aquest sentit, la líder balear va manifestar haver “compartit i constatat” amb el president que “la ruta més activa i la que més creix en aquests moments és la d'Algèria, amb Balears com a parada preferent”.

Precisament, la presidenta balear ha alertat aquest dijous que els mateixos menors, en arribar a l'arxipèlag, alerten que a Algèria hi ha “centenars que estan esperant arribar en els pròxims mesos”. “Tinc un missatge molt clar: aquí ja no els podem acollir en condicions de dignitat. A tots els que esperen per poder arribar a les nostres costes: no hi ha mitjans, no hi ha professionals, no hi ha centres. Possiblement ens veurem obligats a habilitar espais on cap menor hauria de viure mai”, ha remarcat.

Ruta migratòria entre Algèria i Balears

D'altra banda, Prohens ha advertit que la ruta migratòria entre Algèria i Balears és “la que més creix de tota Europa” i ha exigit, una vegada més, el desplegament dels efectius de Frontex en l'arxipèlag. En el que va d'any, ha detallat, han arribat a l'arxipèlag més de 4.700 persones migrants en pastera, “el doble que l'any passat a hores d'ara”. Només en els últims 20 dies, ha apuntat, ho han fet unes 1.500 persones.

“Hem repassat les dades i la ruta entre Algèria i Balears és la que més creix no sols de tota Espanya sinó de tota Europa”, ha assegurat. Per a fer front a aquesta situació, la líder autonòmica ha reclamat al Govern central que intensifiqui les seves relacions diplomàtiques amb Algèria, tal com, ha assenyalat, es va comprometre Pedro Sánchez, amb l'objectiu de “controlar l'arribada de pasteres i lluitar contra les màfies que trafiquen amb vides humanes i guanyant diners amb aquesta ruta”.

Prohens ha anunciat que, al costat dels presidents dels Consells insulars, es reuniran pròximament --la previsió és que sigui a la fi de setembre-- amb el comissari europeu d'Interior i Migracions, Magnus Brunner, per a abordar la possibilitat que Frontex es desplegui en l'arxipèlag. “Des de 2021 Frontex alerta de la situació de la ruta balear. Des de 2024 ha elevat l'alerta a nivell mitjà i ens consta que des de 2025 s'han plantejat la possibilitat d'elevar-la a nivell alt per a poder-se desplegar”, ha abundat la presidenta.

Al seu parer, ha detallat a preguntes dels periodistes, aquesta mesura permetria a Balears comptar amb mitjans humans especialitzats en el control de fronteres i la gestió dels fluxos migratoris. També amb mitjans materials com a drons o radars. “Suposaria que quan aquestes persones arriben el control que es faci, l'entrevista, sigui molt més exhaustiu i més segura la informació que puguem tenir per a saber com actuar en cada cas”, ha recalcat.