Una baralla entre 28 adolescents al centre de primera acollida d’Eivissa acaba amb una monitora ferida

Una baralla en què s’han vist implicats 28 adolescents al centre de primera acollida de menors de Sa Coma (Eivissa) i que va acabar aquest dilluns amb una monitora lleument ferida ha tornat a posar de manifest les diferències entre els partits que governen les diferents institucions de l’Estat. Uns i altres s’han responsabilitzat de la gestió en matèria migratòria que se’n deriva. Els fets van començar amb una baralla entre els adolescents que va anar escalant fins al punt que va requerir la intervenció de la Guàrdia Civil, ha explicat aquest dimarts al matí, durant una compareixença urgent, Carolina Escandell (PP), la consellera de Benestar Social del Consell Insular, administració competent en matèria de guarda i tutela de menors.

En un intent de desactivar la situació que s’havia desencadenat, no al centre Pare Morey, sinó al centre de primera acollida ubicat a les mateixes instal·lacions de Sa Coma, la monitora es va veure afectada. Tot i això, en cap moment es va tractar d’una agressió directa cap a ella, ha aclarit Escandell arran de les publicacions als mitjans de comunicació. Ara, la treballadora del centre es troba lleument ferida i sota seguiment mèdic, i ja s’ha activat un protocol d’actuació per l’ocorregut, així com les denúncies pertinents.

El recurs de primera acollida es va posar en marxa el novembre de 2024 quan el Consell d’Eivissa es va veure obligat a habilitar un nou espai al recinte de Sa Coma per allotjar quinze menors migrants, la seva arribada en menys de 48 hores va posar en perill de col·lapse —en paraules de la institució— el centre Pare Morey, on abans convivien menors del circuit d’atenció social habitual i menors estrangers no acompanyats que, en arribar a les illes per via irregular, passaven directament a estar sota la tutela del Consell Insular.

Des del Consell han lamentat que el succeït a les 15 hores de dilluns al centre de primera acollida era “alguna cosa que havia d’acabar passant” davant la tensió acumulada a les instal·lacions. En conjunt, als dos centres de Sa Coma hi ha actualment 109 menors, informa un portaveu de la institució: 60 d’ells són menors migrants. Escandell ha insistit en la necessitat de diferenciar entre el circuit ordinari de protecció de menors i el que s’activa en contextos d’arribada de menors migrants no acompanyats, en el que ha qualificat de crisi migratòria “descontrolada” davant la qual, sosté, el Consell no té “capacitat d’actuació”.

Com a exemple, ha recordat que la setmana passada van arribar nou menors en només 24 hores a bord de pasteres que van arribar a les Pitiüses, un territori molt limitat i amb mancances estructurals en l’àmbit assistencial. L’arribada es va produir en un context d’augment sostingut d’entrades per via marítima: només el 24 de febrer van ser rescatats almenys 156 migrants en vuit embarcacions localitzades a Formentera i en una altra albirada prop de Cabrera. L’endemà van arribar altres set embarcacions a les Balears amb 126 persones a bord.

El passat dijous, tres embarcacions amb 81 persones a bord, entre elles deu dones i dos nadons, van desaparèixer en la ruta algeriana amb l’arxipèlag. Una d’elles va ser detectada per Salvament Marítim, que va rescatar la pastera a 56 milles d’Eivissa. Hi viatjaven els dos nadons, que continuen ingressats a l’Hospital Can Misses amb quadres de deshidratació i hipotèrmia, segons han confirmat a elDiario.es fonts de l’Àrea de Salut pitiüsa.

El PSOE lamenta falta d’inversió

Des de l’oposició, el grup socialista al Consell ha expressat en una altra convocatòria urgent la seva “màxima preocupació” per una situació que, asseguren, porten “temps denunciant”. La portaveu del PSOE, Elena López, acusa el PP “d’esquivar” les seves responsabilitats com a administració competent en la tutela de menors desvalguts, independentment de la seva edat o nacionalitat, ha matisat.

Als ulls dels socialistes, l’Executiu local no està realitzant la inversió necessària ni en infraestructures ni en personal, cosa que ha derivat en una saturació que precaritza l’atenció i que, sosté, s’utilitza com a “eina” política per confrontar amb el Govern central. “Si realment estiguessin preocupats, destinarien els recursos necessaris a atendre aquests menors en lloc de prioritzar altres partides com la promoció turística”, ha valorat López.

La portaveu també ha subratllat que la competència en protecció de menors és “exclusiva” de la institució insular i ha qüestionat que, si realment falten fons, no se sol·licitin al Govern balear. A més, ha criticat que, mentre el centre pateix manca de personal i equipament “no dimensionat” al nombre de menors, el Consell prioritzi partides com els deu milions anuals invertits en promoció turística. Els socialistes han anat més enllà i han sol·licitat la dimissió de la consellera Escandell, a qui acusen de no exercir la seva responsabilitat i d'estar supeditada a les directrius polítiques del president, Vicent Marí, i del vicepresident i conseller de la institució, Mariano Juan.

Un creixement “sense precedents”

El sistema d’acollida residencial de menors ha experimentat un creixement “sense precedents” en els últims anys. Quan l’actual equip de govern va accedir a la institució, el 2019, existien dos centres –Pare Morey, a Sa Coma, i Llar Mare del Remei, per a menors de 0 a 11 anys– que sumaven 22 treballadors. El març de 2026, segons les dades facilitades pel Consell, la xarxa s’ha ampliat fins a onze recursos. Els dos centres de gestió directa del Consell –Pare Morey i Migjorn, ambdós a Sa Coma– compten amb 47 professionals en plantilla estructural, als quals s’han sumat 31 contractacions temporals des de desembre de 2023 per cobrir eventualitats. Els altres nou dispositius, gestionats per entitats del tercer sector mitjançant contractes o concerts, reuneixen al voltant de 109 treballadors.

El Consell ha assegurat, en ser preguntat per elDiario.es, que té en preparació un nou contracte per 42 places de primera acollida que incorporarà altres 28 professionals. En termes globals, el Consell assegura haver passat de 22 treballadors dedicats a l’atenció residencial de menors el 2019 a 156 el 2026, xifra que augmentarà quan es formalitzi la nova licitació. L’increment també es reflecteix —continuen— en el pressupost, que segons afirmen passarà dels 2,57 milions d’euros del govern anterior a superar els deu milions d’euros el 2026.

El Consell Insular assegura haver passat de 22 treballadors dedicats a l’atenció residencial de menors el 2019 a 156 el 2026

La deportació col·lectiva de menors, il·legal

Les diferències entre el PP –que governa totes les institucions de l’illa– i el PSOE venen de lluny. El passat 27 d’octubre, el Consell Insular va demanar a la Delegació del Govern a les Balears la repatriació de 77 menors algerians que es troben sota la seva tutela. L’argument del Govern local és que la situació dels centres d’acollida és “insostenible” i que és necessària una actuació “immediata i coordinada” amb el Govern per “garantir una resposta justa i equilibrada entre territoris”.

No obstant això, la deportació col·lectiva de menors és il·legal, segons la jurisprudència dictada pel Tribunal Suprem, ja que cada cas s’ha d’analitzar particularment. Diversos requisits s’han de complir: en primer lloc, que els pares o tutors legals reclamin el retorn del menor, però en qualsevol cas sempre prima l’interès superior del menor. “La reagrupació familiar és un dret del menor. El que passa és que darrere pot haver-hi una expulsió”, va explicar a aquest diari Mauricio Valiente, director general de CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat).

Almudena Escorial, responsable d’Incidència Política de la Plataforma de la Infància, va afirmar que cal “analitzar l’interès superior de cada nen”, és a dir, individualment. Ho va exemplificar així: si uns pares reclamen la seva filla, però volguessin casar-la, caldria tenir en compte el seu benestar per sobre de la voluntat dels progenitors. “Tot i que ho reclamin, si els drets d’aquesta nena –o la seva vida– corren perill, en cap cas no s’hauria de procedir a aquesta reagrupació familiar al seu país d’origen”, va assegurar Escorial.

La consellera Escandell, en canvi, va argumentar que l’ocupació del centre de menors s’havia multiplicat per quatre l’últim any i reivindicà que la protecció dels drets de la infància només es pot garantir “si es disposa d’un finançament estable, una planificació coordinada” i més coordinació institucional. A Espanya, les competències en matèria de protecció de menors corresponen a les comunitats autònomes, tot i que al cas balear estan transferides als consells insulars de cada una de les quatre illes. El Govern central té les competències en matèria migratòria, és a dir, fins a l’arribada dels migrants a territori nacional. Al mateix temps, el Consell Insular va anunciar una inversió d’1,2 milions d’euros amb l’objectiu de garantir “la cobertura immediata i adequada” de l’atenció dels menors no acompanyats que arriben a Eivissa.

El repte que representa l’augment en l’arribada de migrants per a les administracions públiques –que necessiten més recursos per atendre les arribades a causa de la falta de planificació i recursos al sistema d’acollida– no els eximeix de la seva responsabilitat legal amb els menors, tal com van recordar tres organitzacions especialitzades consultades per elDiario.es: CEAR, Plataforma de la Infància i Associació Pro Drets Humans d’Andalusia.

El Decret llei 2/2025, de 18 de març, de mesures urgents per a la garantia de l’interès superior de la infància i l’adolescència davant situacions de contingències migratòries extraordinàries és la norma aprovada pel Govern per a la creació del sistema obligatori de repartiment de menors migrants en situacions d’emergència. El Govern conservador de Marga Prohens pretén un canvi normatiu perquè les Balears quedin “excloses del repartiment de menors” no acompanyats procedents de Canàries, com va informar aquest diari. Com que no hi ha prou espais i recursos habilitats, el Govern balear, pressionat per Vox, ha prioritzat l’enfocament de seguretat i de control de fronteres que reclama el Govern, en lloc d’abordar la crisi des d’una perspectiva de protecció integral i de drets humans i de la infància.

Aquestes polítiques de seguretat i control de la frontera sud estan motivades, segons Valiente, director general de CEAR, per l’“obsessió” de detenir els fluxos migratoris. “La sobreactuació de la UE està motivada per l’onada reaccionària que travessa el continent, una deriva que resulta rendible per a les forces d’extrema dreta”, argumenta el portaveu de CEAR. L’expert creu que cal exigir “molt més” al Govern de Pedro Sánchez en aquesta matèria, perquè “s’oposi amb claredat a aquesta tendència”.