Científics estudien la vida social dels taurons i descobreixen que les femelles grans també són líders
LLEGIR EN CASTELLÀ
Durant molt de temps, la imatge del tauró ha estat la d'un depredador solitari, un caçador incansable que domina l'oceà sense necessitat de companyia. No obstant això, una nova recerca revela una faceta molt més complexa i social d'aquests fascinants animals. Gràcies a l'ús d'una innovadora metodologia amb telemetria acústica, un equip de científics ha aconseguit esbrinar que algunes espècies d'esquals s'organitzen en xarxes socials i mostren comportaments de “líder-seguidor”. Els resultats són importants per a conèixer les relacions col·lectives d'aquests grans peixos i plantejar estratègies de protecció més eficaces per a aquests condrictis greument amenaçats, les poblacions dels quals, sobretot de grans taurons de mar oberta, han descendit fins a un 99,9%.
L'estudi ha estat desenvolupat per un equip internacional d'investigadors integrat per Juan Fernández-Gracia i Víctor M. Eguíluz, membres de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC) -centre de recerca de titularitat compartida entre la Universitat de les illes Balears (UIB) i el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC)- i Nils Kreuter i Ana M. Sequeira per part de la Universitat Nacional d'Austràlia.
Els científics han analitzat els moviments de tres espècies, dues d'escull -tauró gris i de punta negra- i un pelàgic, és a dir, de mar oberta -tauró tigre-, i, utilitzant dades de telemetria acústica, han detectat els desplaçaments de cada exemplar etiquetat en una xarxa de receptors subaquàtics. A partir d'aquesta informació, han aplicat un model matemàtic per a analitzar patrons que indiquen que un individu apareix de manera consistent just després que un altre, suggerint una relació dirigida. “Inicialment el nostre objectiu era captar la presència de taurons, però hem aconseguit crear un mètode estadístic per a observar el seguiment. En el futur seria interessant aplicar-lo a diferents àrees i a multiespècies per a analitzar la relació depredador-presa”, explica el físic Fernández-Gracia.
El registre empíric s'ha executat mitjançant la instal·lació d'emissors en els animals i micròfons en estacions situades en les zones de Heron Island, Sykes i One Tree Island, a la part més al sud de la Gran Barrera de Coral enfront de la costa est d'Austràlia. Les dades inicials han partit d'una mostra amb 42 exemplars de tauró gris detectats, 34 de punta negra i 10 tigre, amb més de dos milions de deteccions, 470.000 i 85.000, respectivament. “Finalment hem registrat els moviments de 42 individus: 21 grisos, d'ells 10 mascles i 11 femelles; 11 de punta negra, 8 femelles i 3 mascles, i 10 tigres, totes femelles”, detalla l'investigador de l’IFISC.
Femelles líders
Els resultats conclouen diferències d'hàbits i actuació entre espècies: els tigre són solitaris i estableixen relacions bàsicament per a la seva funció reproductiva, mentre que els d'escull són gregaris i en tots dos la grandària és el factor que estableix el lideratge de grup. No obstant això, hi ha divergències curioses: els de punta negra converteixen en líder als mascles grans i els grisos a les femelles. Per tant, el sexe aïlladament no és un factor determinant, sinó que és la combinació de grandària i gènere el que influeix en el comportament de lideratge. La recerca també ha permès revelar diferències en la sociabilitat segons les diferents espècies, així com altres patrons de comportament. “Els taurons de punta negra són més territorials i el seu moviment es focalitza més en el seu propi escull; els grisos es mouen més i comparteixen més regions”, assenyala Fernández-Gracia. “La seva comunicació continua sent un misteri, però se sap que s'estableix per contacte visual”, explica el biòleg marí Biel Morey, cofundador de la Fundació Save the Med.
El sexe per si sol no és un factor determinant, sinó que és la combinació de tamany i gènere el que influeix en el comportament de lideratge
L'estudi evidencia que la telemetria acústica és una eina poderosa per a desentranyar la complexitat del comportament social dels animals en l'àmbit marí, fins i tot quan l'observació visual directa no és possible. “En l'ambient subaquàtic estudiar aquestes relacions ha estat difícil per la naturalesa de l'espai, la mobilitat i les limitacions tecnològiques en monitoratge continu”, exposen els investigadors. El model va ser validat amb una recerca prèvia sobre mantes ratlla a Seychelles, en la qual també va participar Fernández-Gracia. Es va etiquetar a 25 exemplars, recopilant desenes de milers de deteccions que van demostrar que en aquesta espècie les femelles segueixen més als mascles.
Més enllà del valor científic, aquest descobriment té importants implicacions per a la conservació d'uns peixos greument amenaçats. “L'estat es mesura, no en el nombre d'individus, sinó en com ha evolucionat la població d'aquesta espècie en dues generacions. Si descendeix més d'un 80% aquesta espècie estarà en perill crític d'extinció, entre un 50 i un 80% en perill, i entre un 30 i un 50% amenaçada”, explica Morey, qui ha contribuït a la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).
“Els grans taurons pelàgics, d'una grandària a partir de 2 metres o 2,5 metres, estan tots amenaçats, la majoria en perill crític d'extinció. Hi ha un estudi d'uns col·legues italians de fa uns anys que estimaven que aquestes espècies havien reduït la seva població entre un 95 i un 99,9% al Mediterrani. Parlem del tauró blanc, el marraix, la tintorera, el peix martell…”, afegeix el biòleg. Segons WWF, les poblacions mundials de taurons i ratlles d'alta mar han disminuït un 71% des de la dècada de 1970 i actualment el 36% de les 1.200 espècies de taurons i ratlles estan en risc d'extinció.
Els grans taurons pelàgics estan tots amenaçats, la majoria en perill crític d'extinció. Hi ha un estudi d'uns col·legues italians de fa uns anys que estimaven que aquestes espècies havien reduït la seva població entre un 95 i un 99,9% al Mediterrani
Si uns certs individus tenen un paper crucial en la dinàmica de grup, la seva pèrdua podria desestabilitzar tota una xarxa social, afectant la població en el seu conjunt. Per això, comprendre l'estructura social d'espècies no és només una qüestió de curiositat científica, sinó una necessitat urgent per a protegir les poblacions en un món on enfronten cada vegada més amenaces. “La sobrepesca és la principal. Els taurons tenen una biologia conservativa, són animals que creïn a poc a poc, es reprodueixen a una edat tardana i en general tenen poca descendència. Si hi ha sobrepesca les poblacions disminueixen i hi ha poca capacitat de recuperació. També afecten les alteracions dels hàbitats, com les extraccions de sorra, i el canvi climàtic, per la disminució de la concentració d'oxigen en unes certes capes d'aigua, que fa que les evitin i pugin més a la superfície on s'enfronten a la pesca”, conclou Morey.
0