Cinc creuers i més de 7.000 passatgers en un sol dia a Palma: “No pots passejar tranquil ni prendre't un cafè”
LLEGIR EN CASTELLÀ
El port de Palma torna a ser epicentre de la massificació. En ple debat sobre la limitació del creixement turístic davant els problemes que des de fa anys arrosseguen els residents de Balears, colpejats per l'encariment de l'habitatge, la saturació, la sobreconstrucció i la degradació de l'entorn, fins a cinc creuers amb més de 7.200 passatgers a bord han coincidit aquest dijous a les instal·lacions portuàries de la capital balear. Una circumstància que ha portat les entitats ecologistes i socials a tornar la mirada a l'acord rubricat el 2022 entre el Govern balear i les principals navilieres per limitar el nombre d'escales davant l'ingent creixement portuari experimentat en les últimes dècades.
Des de primera hora del matí, milers de passatgers han començat a desembarcar a la ciutat, generant, sobretot a mig dia, un col·lapse tant en el trànsit de vianants com en l'accés a Palma des del port. Cada 20 minuts, autobusos llançadora plens dipositaven els turistes al moll vell, amb vista a la Catedral, per iniciar el seu recorregut pels carrers de la ciutat. Quan tot just la vorera es veia buidada de caminants, un altre autobús arribava, procedent del mateix vaixell, per deixar altres creueristes. En qüestió d'hores, el nucli antic s'ha vist congestionat, com si es tractés d'un mes de juliol o agost, per hordes de visitants curiosos, majoritàriament d'origen alemany.
“Fa anys que venc a Mallorca, gaudeixo de l'illa i sóc conscient de la saturació, però intentem molestar el mínim possible”, comenta Patrick, berlinès de 67 anys que ha arribat a l'illa a bord del creuer Mein Schiff Relax, amb capacitat per a 3.984 passatgers i 2.050 cabines. Amb 333 metres d'eslora, és el vaixell més gran de tots els que han atracat aquest dijous a les instal·lacions portuàries de Palma. Els altres: el Resilient Lady, operat per Virgin Voyages, de 278 metres i amb 2.760 viatgers; L'Austral, de Compagnie du Ponant (142 metres i 264 passatgers), Le Bougainville, de Ponant (131 metres i 184 viatgers), i el Sea Cloud II (117 metres i 94 creueristes), arribat ahir a Palma. Al costat de tots ells, els ferris que diàriament operen al port.
Porto anys venint a Mallorca, gaudeixo de l'illa i soc conscient de la saturació, però intentem molestar el menys possible
Un acord pioner a nivell estatal
La imatge d'aquest dijous al port de Palma, que acapara el 70% de creueristes que arriben a les illes, contrasta amb la promesa institucional de limitar-ne a tres el nombre màxim de creuers diaris. Després de diversos anys de pressions per part de les entitats conservacionistes amb l'objectiu de reduir la pressió humana a les illes, especialment l'exercida pels creuers, el 2022, l'Executiu autonòmic —presidit llavors per la socialista Francina Armengol— i les principals navilieres internacionals que operen a Balears —Costa Cruceros, MSC Cruceros, MSC Cruceros Cruises— van rubricar un acord pioner a nivell estatal.
El document recull que, des d'aquell any, únicament poden arribar el mateix dia a Palma un total de tres creuers de més de 500 passatgers, només un dels quals pot superar els 5.000 viatgers, sempre que, en conjunt, no se superin els 8.500 creueristes diaris. Els vaixells amb capacitat per a menys de 500 viatgers queden, així, exempts de les restriccions. Això permet que, encara que el nombre total de creuers pugui superar el llindar de tres en un mateix dia, no s'incorri en un incompliment si alguns dels vaixells no sobrepassen els límits d'ocupació establerts a l'acord, tal com assenyala el Diario.es Alfredo Serrano, director a Espanya de l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA). És el que ha passat aquest dijous a Palma.
D'acord amb l'acord signat en 2022 per l'anterior Govern i les principals navilieres internacionals que operen a Palma, únicament poden atracar en el mateix dia un total de tres creuers de més de 500 passatgers, només un dels quals pot superar els 5.000 viatgers, sempre que, en conjunt, no se superin els 8.500 creueristes diaris. Els vaixells amb capacitat per a menys de 500 viatgers queden, d'aquesta manera, exempts de les restriccions
Dels cinc vaixells atracats, només tres superen el límit de 500 passatgers: el Mein Schiff Relax, el Resilient Lady i L'Austral, als quals se sumen els altres dos que, en comptar amb menys de mig miler de viatgers, no computen als efectes de l'acord. Tot i això, l'arribada simultània dels cinc vaixells ha tingut un impacte immediat al centre de Palma, on s'han registrat aglomeracions en punts clau com la Catedral, el passeig del Born i els cèntrics i estrets carrers del nucli antic. Sebastià, propietari d'un comerç de queviures del carrer Sant Miquel, lamenta que, malgrat el volum de clients, la qualitat del consum ha baixat: “Al final és un turisme exprés, de passada, amb escàs retorn econòmic per a la ciutat”, assenyala.
“No pots passejar tranquil”
Alguns dels residents que caminen per la zona es lamenten en el mateix sentit. “No pots passejar tranquil, els grups de turistes t'emboliquen, et fan fotos davant del teu portal i als bars ja no hi ha lloc per fer un cafè”, lamenta María José Terrasa, que viu des de fa 30 anys al centre de Palma.
'No pots passejar tranquil, els grups de turistes t'emboliquen, et treuen fotos davant del teu portal i en els bars ja no hi ha lloc per a prendre un cafè', lamenta María José Terrasa, qui viu des de fa 30 anys en el centre de Palma
Un dels col·lectius més crítics amb l'impacte provocat per aquests vaixells és la Plataforma contra els Megacreuers, de la qual formen part una trentena d'entitats socials, cíviques i ecologistes que alerten de l'elevat cost ecològic dels grans vaixells. Recorden, de fet, que els creuers són una de les fonts més contaminants de turisme: un sol megavaixell pot emetre tant diòxid de sofre com milions de cotxes.
A més, al port de Palma —que encara no compta amb connexió elèctrica per a vaixells atracats— els motors segueixen en funcionament durant les escales, generant emissions constants a escassa distància de barris com el Jonquet o Santa Catalina. A això s'hi afegeix l'abocament d'aigües grises i negres i els microplàstics alliberats durant la neteja de cobertes.
“L'acord no ha acabat de servir per ajustar les escales que Palma pot assumir”, assevera, en declaracions a elDiario.es, el portaveu de la plataforma, David López. La concentració de creuers, denuncia, incrementa les emissions contaminants i la pressió sobre els recursos hídrics, energètics i els serveis municipals, al que se suma a la pèrdua d'atractiu per a residents i visitants que busquen una experiència més tranquil·la i sostenible.
El portaveu de la Plataforma contra els Megacreuers, David López, denuncia que la concentració de vaixells incrementa les emissions contaminants i la pressió sobre els recursos hídrics, energètics i els serveis municipals, al que se suma la pèrdua d'atractiu per a residents i visitants que busquen una experiència més tranquil·la i sostenible
Des de la plataforma, el seu portaveu al·ludeix a una tendència a l'alça en el nombre de creuers que els darrers dos anys arriben a Palma. De fet, segons dades consultades per aquest mitjà, només a l'abril han arribat a la capital balear 10 vaixells més que el mateix mes del 2024. Mentrestant, des de l'1 gener s'han registrat 106 escales davant de les 95 produïdes entre gener i abril de l'any passat. En total, està previst que al llarg del 2025 arribin un total de 546 creuers amb uns dos milions de passatgers a bord, una xifra que contrasta amb els 444 que van arribar l'any passat amb 1,8 milions de persones, i que alhora s'aproxima als 590 del 2019 amb 2,1 viatgers al seu interior.
Les xifres prepandèmia
El 2019, any prepandèmia, els ports de Balears, segona destinació espanyola en turisme de creuers, van registrar 2,6 milions de viatgers per aquesta via -un 9,3% més que el 2018- a bord de 818 vaixells, d'acord amb les dades de Ports de l'Estat. Només el mes d'agost, el de Palma va rebre 316.225 passatgers. Tot i que el port de Barcelona, consolidat com el primer destí nacional en nombre de creueristes, va rebre un total de 3,1 milions de creueristes, es va situar darrere de les illes quant a nombre de vaixells, amb 800. Una xifra que a nivell nacional es va elevar a 10,6 milions de persones arribades a bord de 4.250 creuers, que es van concentrar en les principals ciutats de la costa mediterrània i de Canàries.
En 2019, any prepandèmia, els ports de Balears, segon destí espanyol en turisme de creuers, van registrar 2,6 milions de viatgers per aquesta via -un 9,3% més que en 2018- a bord de 818 vaixells, d'acord amb les dades de Ports de l'Estat. Només el mes d'agost, el de Palma va rebre 316.225 passatgers
David López recrimina el fet que, quan arriben a coincidir cinc o sis creuers, l'acord del 2022 no tingui en compte els de menys de 500 passatgers. “Hi ha barra lliure per a ells, quan també provoquen un important impacte”, retreu.
Serrano, per part seva, descarta qualsevol tipus d'incompliment del document, així com de l'increment en el nombre de passatgers. Comparant el nombre de passatgers del 2019 amb què es van desplaçar via escala a Palma entre el 2020 i el 2024, el nombre de viatgers va baixar en un 15% quan a la resta de ports espanyols, assenyala, es va incrementar en un 6,5%.
Així mateix, destaca el fet que, en aquestes mateixes dates, el turisme a Balears creixés un 15%, “molt per sota d'altres destinacions de la Mediterrània, que és un entorn de creixement”. “El que es buscava amb l'acord s'ha aconseguit i molt. Som l'únic segment turístic a Palma ia Mallorca que ha decrescut”, subratlla el director de CLIA a Espanya, posant èmfasi en el descens del nombre de creuers de gran eslora.
Més de 250 milions d'euros anuals
Cal assenyalar que el de creuers és un dels subsectors turístics més dinàmics a nivell nacional i internacional que, segons dades de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), l'Institut Balear d'Estudis Socials (IBES) i la Cambra de Comerç de Mallorca relatives a 2022, aporta a l'arxipèlag més de 256 milions d'euros anuals. de manera directa i indirecta, 5.733 ocupacions i una recaptació fiscal de 21,2 milions. A nivell estatal, 31.233 llocs de treball depenen de l'activitat crucerística, que en 2017 va generar ingressos per valor de 1.481 milions d'euros, segons l'estudi 'Contribució del Turisme de Creuers a l'Economia Europea' elaborat per CLIA.
Mentre els operadors turístics i les navilieres defensen el compliment de l'acord de 2022, així com l'aportació econòmica dels creuers, les entitats ciutadanes reclamen una revisió del pacte i una voluntat política més gran per limitar no només els grans vaixells, sinó també els de mida mitjana i petita que, en conjunt, generen efectes similars sobre la ciutat, amb la consegüent transformació de la vida urbana traduïda en el desplaçament dels comerços tradicionals davant de les botigues de souvenirs, la pujada dels preus i la dissolució del teixit social. Des de la Plataforma contra els Megacreuers insisteixen, en aquest sentit, en la necessitat d'avaluar l'impacte acumulatiu, és a dir, l'efecte combinat de diversos vaixells que, tot i ser més petits, descarreguen en el mateix període milers de turistes.
0