El cirurgià de les 20 incubadores i els 2.000 nens operats al Senegal

Néixer prematurament al Senegal suposa més probabilitats de mort que de vida. Per això una de les missions de l'ONG Hope and Progress, fundada pel cirurgià pediàtric Carlos Bardají, de 70 anys, és dotar d'incubadores a hospitals del país, on ja ha instal·lat 20 de les 200 fabricades per l'ONG Medicina Oberta al Món, el creador de la qual, Pablo Sánchez Bergasa, ha estat guardonat amb el Premi Princesa de Girona Social 2025 d'entre 450 candidatures. En l'última expedició, cinc d'elles surten en el vol de Vueling 7886 des de Barcelona amb destinació Dakar (Senegal), empaquetades en maletotes, per a ser lliurades a l'Hospital Grand Mbour. La col·laboració de la companyia aèria suma el transport de l'equip humà i un parell d'equipatges especials que qualsevol podria confondre per les seves dimensions amb bicicletes. És material sanitari per a la Creu Roja de la mateixa ciutat. La cadena hotelera Riu contribueix amb suport logístic.

Aquest doctor realitza expedicions sanitàries a Àfrica des de fa 15 anys i es dedica a la cooperació pediàtrica amb nens estrangers des de fa 30. Va començar la medicina humanitària internacional al Sàhara, després d'operar a Tarragona durant una dècada a nens refugiats que passaven estius a Espanya mitjançant un programa d'acolliment pactat amb el Front Polisario. Arran d'aquestes vivències, va fundar l'ONG Fòrum Solidari amb el capellà de l'Hospital Joan XXIII i un pediatre neonatòleg. En el desert practicava primers auxilis a nens berbers i diagnosticava els casos de patologies operables, que després intervenia a Espanya. “Operava a nens sahrauís, sempre sense saltar-me la llei de terminis de garantia i implantant programes de cap de setmana amb voluntaris sanitaris, és a dir, altres cirurgians, anestesistes i infermeres”, explica.

Des de 2013 actua ininterrompudament al Senegal. Un amic dentista li va proposar anar a Burkina Faso, però finalment va decidir anar a aquest país per la seva estabilitat política, una democràcia que l’ha convertit en l'únic d'Àfrica que no ha sofert cops d'estat. Allí ha operat, amb anestèsia general i gratuïtament, a prop de 2.000 nens. El metge organitza tres missions quirúrgiques a l'any, que porten aparellades sengles expedicions logístiques i alguna més amb finalitats humanitàries. En suma ja 59, de les quals 25 han estat quirúrgiques. En cadascuna d'elles participen 16 sanitaris, que assumeixen el cost dels seus desplaçaments i estada. Viatgen amb 700 quilos perquè porten tot el material necessari i construeixen els seus propis quiròfans. A vegades operen en instal·lacions decrèpites i tan ronyoses que ells mateixos s'arromanguen per a deixar-les impol·lutes. Treballen 12 hores diàries sense descans durant una setmana, sense ni tan sols parar per a menjar.

Carlos Bardají ha operat gratuïtament a prop de 2.000 nens al Senegal. En cada expedició participen 16 sanitaris, que assumeixen els costos de desplaçament i estada. Els professionals treballen 12 hores sense descans i construeixen els seus propis quiròfans

En 13 anys ha realitzat nou expedicions quirúrgiques a Thionck Essyl, vuit a Velingara, cinc a Saint Louis, dues a Kolda i una a Sanyang. Durant tres anys van deixar d'operar en Thionck Essyl perquè Bardají va descobrir que feien pagar als malalts. Amb la seva labor sana a menors de malformacions congènites, tumors, hèrnies, seqüeles d'accidents i cremades o de terribles ablacions. També ha arribat a reconstruir penis en nens amb ambigüitat sexual física. Set casos al Senegal, als quals afegeix 25 a Espanya. Les malformacions llastren el futur de la persona. Néixer amb peus equinovars o peus zambos pot destruir la vida d'un nen, impedint la seva mobilitat i el seu desenvolupament vital. Habitualment és tret del col·legi i sofreix marginació, malgrat que el seu tractament és tan simple i barat com la manipulació i enguixat de l'extremitat. En dos mesos les seves opcions hauran canviat un abisme. El llavi leporí és un altre defecte limitant que impedeix mamar al bebè i pot ser causa de malnutrició, fins i tot extrema. L'operació més complexa que Bardají ha realitzat al Senegal va ser l'extirpació d'un tumor pulmonar que comprimia el cor i havia obert dues costelles emetent una prolongació externa. “El nen va sobreviure i posteriorment l'he vist dues vegades i està perfecte”, compta.

Alta taxa de mortalitat infantil

El grup es desplaça a Saly. El voluntari Pablo Sánchez Camacho supervisa el muntatge i calibra les incubadores després de rebre formació de l'enginyer homònim abans de sortir d'Espanya. El lliurament a l'hospital regional de Mbour es realitza amb un senzill cerimonial, enmig d'un passadís. Assisteixen el director financer, el cap de servei de neonatologia i la presidenta del comitè de dones treballadores del centre sanitari.

La sala d'espera prèvia està repleta de mares amb fills malalts. Algunes esperen a l'entrada tombades en el sòl sobre catifes. Una infermera pansa ràpid amb un nounat, encara impregnat de greix sebaci. En la fabricació d'aquestes bombolles de baix cost per a nins participen alumnes de Mecànica i Electrònica del centre d'FP Salesians de Pamplona. El seu ideòleg ha incorporat una targeta per a monitorar-les des d'Espanya i ajudar en remot per a qualsevol reparació. Una alarma indica fallades en el funcionament i el vapor s'aconsegueix amb unes simples ampolletes d'aigua mineral. Tenen, a més, sistema de fototeràpia.

Aquests aparells marquen la diferència entre continuar respirant o expirar. Ja han donat cinc a Kolda, cinc a Mbour, quatre a Saint Louis, tres a Velingara, una a Ziguinchor i una altra a Ossouye. El Senegal és un país amb altes taxes de natalitat (32,6 naixements per cada 1.000 habitants en 2021, uns 535.000 a l'any) i una elevada taxa de mortalitat infantil (29 per cada 1.000 nascuts vius), encara que la xifra oficial està per sota de la realitat. L'Hospital Grand Mbour dona servei a una població de diversos centenars de milers de persones. Només a la ciutat n'habiten 285.000, però és el de referència de la regió i abasta una xifra d'almenys 800.000, encara que la realitat és incalculable perquè milers de naixements no es registren. És un centre públic, però tots els malalts paguen.

Retrobament a la Creu Roja

Cal aprofitar el viatge al màxim i el programa preveu la visita a la Creu Roja, on donen dues lliteres plegables, dues grans farmacioles amb eines per curar, tres aparells de ressuscitació 'ambu' i un projector i material educatiu. La recepció s'oficia de manera solemne, en un acte que es converteix en una festa. Desenes de nens uniformats amb els colors de l'entitat canten i ballen al so de tambors i palmes. Els responsables adults realitzen un simulacre de salvament d'una dona aparentment inconscient. Els directius lliuren una composició fotogràfica en agraïment i les noies demanen fer-se selfies sense parar amb els voluntaris espanyols, que també acaben sumant-se a la dansa.

En la visita a la Creu Roja mitjana Rouguiatou Baldè, una jove de 19 anys que Bardají ha apadrinat, perquè la seva acció sobrepassa la medicina. La seva mare, que va morir inesperadament fa cinc anys, treballava com a cuinera cap en les expedicions quirúrgiques del cirurgià espanyol a Velingara. Un dia li va demanar que s'ocupés de la seva filla si li passava alguna cosa i el metge, que no l'havia vist mai, la va buscar quan li van comunicar la seva mort. Li va trobar una família en Mbour i li paga els estudis en una destacada escola de cuina per a donar-li un futur.

La següent parada és Pointe Sarene, on s’estudien accions de col·laboració sanitària en la zona, i de tornada a Mbour per a reunir-se amb el nou cap mèdic del districte, Jean J. Mallomar. La trobada es produeix de manera inesperada i la sorpresa és majúscula i providencial per a Bardají en escoltar el seu nom. La casualitat ha permès que coincideixin de nou. La primera vegada va ser a Tionk Essil fa 12 anys, quan el metge africà no ocupava cap càrrec. Tots dos es recordaven. El doctor Mallomar és un tipus amable i sembla resolutiu. Es mostra molt receptiu davant les propostes del cirurgià espanyol i es compromet a mediar amb el Ministeri per a la signatura d'un conveni amb Hope and Progress que faciliti les seves expedicions. Bardají ha de tramitar una infinitat de documents i peticions que li porten mesos per a cada missió. L'avanç seria extraordinari. De moment en té dos a la vista, una a l'octubre i una altra al desembre, a Oussouye i Velingara, respectivament.

Bardají té una destacada trajectòria professional que li va portar de l'Hospital Vall d'Hebron a l'Hospital Públic de Navarra, on es va jubilar l'any passat com a cap de cirurgia pediàtrica. Però continua actiu al Senegal amb una vitalitat inusitada. Amb 200 articles científics a la seva esquena i més de 500 contribucions a congressos, ara se centra en les seves missions. El seu cap no atura. Manté el repte de donar un impuls a un altre projecte que ja ha iniciat: la fabricació de pròtesi en impressora 3D per a col·locar a amputats. Ja ha implantat set exoesquelètiques a discapacitats africans.

Encara té pendent transportar l'ambulància que SoliDar-CESAG li va aconseguir l'any passat gràcies a la donació de Quirónsalud Balears. Així els nens als quals opera no hauran de ser traslladats a les seves cases en una moto lligats amb una cingla. Un capítol que va començar amb la lectura d'un reportatge en un periòdic. I potser amb aquest sorgeixen més benefactors que permetin ampliar la seva magna labor humanitària.

La periodista autora d'aquest reportatge, professora i coordinadora del Servei SoliDar del Centre d'Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG-Comillas), viatja des de Mallorca com a part de la comitiva.