Condemnen a dos anys de presó el primer sacerdot expulsat de l'Església per un cas de pederàstia a Espanya

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Balears ha condemnat a dos anys i un dia de presó al exrector de la parroquina mallorquina de Ca Picafort, Pere Barceló, qui en 2013 es va convertir en el primer sacerdot expulsat de l'Església a Espanya per un cas de pederàstia. El tribunal declara provat que va abusar sexualment d'una menor d'edat quan aquesta tenia entre 6 i 7 anys i acudia a catequesis. La Fiscalia reclamava inicialment deu anys de presó per al expárroc, qui ja va ser condemnat en 2016 a sis anys de presó per violar a una escolana en més de deu ocasions.

Les magistrades també han dictat una ordre d'allunyament de 500 metres per a l'acusat i la prohibició de comunicar-se amb la víctima durant cinc anys i mig. Així mateix, li han imposat el pagament d'una indemnització de 15.000 euros. En la mateixa resolució, l'Audiència condemna a la Diòcesi de Mallorca com a responsable civil subsidiària en cas que el expárroc al·legui insolvència.

La Sala considera que existeix suficient prova de càrrec per a enervar la presumpció d'innocència de l'inculpat i com la declaració de la víctima gaudeix de tota versemblança. “Els fets declarats provats -ocorreguts entre 2007 i 2008- no ofereixen dubtes quant a la seva naturalesa inequívocament sexual, perquè així es desprèn de la pròpia acció consistent en tocaments per sota de la roba interior” que l'acusat va realitzar a la menor durant una classe de catequesi, resa la resolució. Tampoc existeixen dubtes acosta l'“absència de consentiment” de la víctima degut la seva curta edat, atès que tenia llavors entre sis i set anys, ni de la “posició de superioritat” en la qual es trobava el exrector de Ca Picafort, localitat situada en el nucli municipal de Santa Margalida.

“El rector va aprofitar que existia una fusta davant de la taula que impedia que la resta dels nens veiessin el que estava passant i les dimensions de la sala perquè els nens estiguessin lluny de l'esmentada taula i així no poguessin adonar-se del que succeïa”, relaten les magistrades, per a determinar que la menor va ser una víctima “especialment vulnerable” tant per l'edat com per la situació en la qual van succeir els fets.

El tribunal, no obstant això, no ha trobat proves suficients com per a determinar que els tocaments van incloure penetració. La sentència no és ferma i pot ser recorreguda en apel·lació davant la Sala civil i el Penal del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB).

Condemnat a sis anys per violar a una escolana

Cal recordar que Barceló ja va ser condemnat en 2016 a sis anys de presó -va sortir de presó a l'agost de 2023- per un delicte continuat d'agressió sexual després de confessar haver abusat sexualment i de manera reiterada, entre 1997 i 1998, d'una escolana que llavors comptava amb 10 anys d'edat. La jove va relatar davant el tribunal la seva experiència entre llàgrimes i, visiblement afectada, va recordar com en 1998 va ser violada en més de deu ocasions mentre el processament li tapava la boca i la subjectava fortament perquè no pogués moure's ni escapar.

El sacerdot havia estat destinat al juny de 1996 a exercir el seu ministeri com a rector de l'Església de l'Assumpció de Maria. A principis de 1997 va entaular relació amb la víctima en acudir aquesta a la catequesi de manera regular i realitzar labors d'escolana al costat d'un altre grup de menors.

Ja a l'estiu de 1997, l'eclesiàstic va ser sorprès quan en el sofà de la parròquia abusava de la menor, moment en el qual no va ser denunciat. A principis de 1998 va portar novament a l'escolana a la seva habitació, violant-la fins a deu ocasions. El 27 de novembre de 2012, la jove, ja major d'edat, va denunciar els fets davant la Guàrdia Civil de Santa Margalida: “Ho vaig deixar anar perquè ja no podia més”, va explicar.

Expulsió de l'Església

El Bisbat de Mallorca, amb Jesús Murgui al capdavant, va impulsar al novembre de 2010 una recerca interna amb l'objectiu d'esclarir la conducta de Barceló, un procediment que va culminar al març de 2011 amb la suspensió cautelar del càrrec. L'Església, que va indemnitzar a la víctima abans del judici, va impulsar un procediment canònic paral·lel que va concloure abans que la via penal: el Tribunal Eclesiàstic va declarar al prevere culpable d'abusos sexuals a menors, motiu pel qual, el 18 de març de 2013, en una mesura pionera en tota Espanya, ho va expulsar del ministeri sacerdotal, la major de les condemnes expiatòries.

La Diòcesi va al·legar que la decisió de l'Església responia a la comissió de “#greu delictes” contra el sisè manament del Decàleg de menors i apel·lava al cànon 1.395 del Codi de Dret Canònic, que tipifica els delictes sobre abusos sexuals comeses per un sacerdot i estableix que el clergue que abusi d'un menor “ha de ser castigat amb penes justes, sense excloure l'expulsió de l'estat clerical quan el cas el requereixi”.

Precisament, el llavors Papa Benet XVI havia proclamat tan sols tres anys abans la 'tolerància zero' davant les pràctiques pederastes comeses per religiosos. “Heu traït la confiança dipositada i heu de respondre davant Déu i els tribunals”, va arribar a sentenciar el pontífex que va convertir la “neteja de la brutícia” en un dels principals propòsits del seu Papat. No en va, una de les primeres iniciatives que va adoptar Joseph Ratzinger va ser la d'exigir al fundador dels Legionaris de Crist, Marcial Maciel, que havia estat investigat per presumptes abusos sexuals durant dècades, que renunciés “a tot ministeri públic” i portés una vida de penitència. En una dècada –fins a 2016–, la Santa Seu va rebre 6.000 denúncies per pederàstia, com va publicar en exclusiva eldiario.es, i va expulsar a un miler de sacerdots.

Un informe inèdit després de dècades d'impunitat i silenci

En Balears, els protagonitzats per Barceló són els casos més flagrants de quants s'han produït, però no els únics. El Defensor del Poble, en un informe publicat en 2023 després de dècades d'impunitat, opacitat i silenci, apuntava a fins a un total de 18 localitzacions a les illes –entre cases d'acolliment, parròquies, col·legis, residències i domicilis particulars– en les quals van ser notificats abusos sexuals en l'àmbit eclesiàstic. El document denunciava com l'Església ha ocultat milers de casos d'abusos i agressions sexuals a menors, convertint-se en el primer informi oficial i independent que va posar sobre la taula les “dinàmiques d'ocultació i encobriment” de l'Església, al mateix temps que reclamava la creació d'un fons estatal per al pagament d'indemnitzacions als perjudicats.

També a Mallorca, la defunció, el mes de novembre passat, del prevere diocesà Guillem Feliu i Ramis debaja enrere les ombres que planejaven sobre aquest sacerdot natural del municipi de Llubí, on es va llevar la vida als 64 anys. Sobre ell pesaven dues denúncies per presumptes abusos a menors el desenllaç dels quals va quedar en foc d'encenalls després de la seva mort.

Mentrestant, al juny de 2024, un altre sacerdot mallorquí denunciat per un presumpte cas d'abusos sexuals reconeixia davant una jutge que va mantenir relacions sexuals amb la seva víctima, una dona amb discapacitat, defensant que van ser sempre consentides i sent ella adulta. La dona va interposar una denúncia davant la Guàrdia Civil en 2023 en la qual assegurava que l'home la va violar de forma continuada al llarg de dècades des que ella tenia 24 anys i l'home, 50. Al costat del sacerdot diocesà va denunciar a dos jesuïtes.