L'hospital Son Espases investiga per què figura com a 'puticlub' en les trucades dels usuaris

L'hospital Son Espases, instal·lació sanitària de referència a les Balears, investiga per què figura com 'puticlub' en el registre de crides dels usuaris que contacten amb el centre. La incidència, detectada aquest dimarts, està generant confusió entre les persones que telefonen a l'hospital, però no està interferint en la connexió amb la centraleta del centre, que funciona amb normalitat.

Tal com publica Diario de Mallorca, i ha confirmat elDiario.es, en alguns dispositius mòbils l'hospital apareix com 'puticlub' en contactar amb el centre malgrat no estar registrat com a tal en la llista de contactes del telèfon. Des del centre sanitari assenyalen a aquest mitjà que, després de detectar la incidència, la centraleta la va comunicar al departament de Seguretat de l'hospital per a investigar l'origen de l'error. De moment no han trobat la causa.

Cal recordar que Son Espases, la major obra pública impulsada a Balears i en l'actualitat l'hospital millor valorat de les illes d'acord amb l'Índex d'Excel·lència Hospitalària, va estar en el focus de les macroinvestigacions per corrupció que es van estendre al llarg de més d'una dècada a les Balears. Com va posar de manifest en el seu moment la Fiscalia en el conegut com a 'cas Son Espases', que va investigar els secrets que es van teixir després de la concessió dels treballs de construcció, la “perversió” va aconseguir “el seu màxim exponent”. Els tentacles d'aquestes investigacions van afectar la seu nacional del PP i entre els milers de folis del seu sumari van apuntar noms com els de Florentino Pérez, Juan Miguel Villar Mir i Luis Bárcenas.

El procediment judicial va ser, a més, una de les prop de quinze causes que van ser obertes contra l'expresident balear Jaume Matas per la seva gestió, durant la legislatura 2003-2007, al capdavant del Govern balear. Per aquest cas, el Tribunal Suprem va ratificar la condemna de deu mesos de presó i altres deu d'inhabilitació imposada a l'exmandatari del PP.

El luxós modus vivendi de Matas i la seva obstinació per la construcció en temps rècord de megalòmanes infraestructures els sobrecostos de les quals acabarien anys després en els tribunals van marcar pràcticament tot el seu mandat com a president autonòmic, càrrec que va assumir recolzat per la majoria absoluta obtinguda pel seu partit en 2003 després de la seva singladura com a ministre de Medi Ambient sota el mandat de José María Aznar.

Entre totes les causes que van acabar sent incoades amb l'expresident del PP balear com a denominador comú de totes elles, el cas Son Espases es va erigir en el “paradigma” d'una gestió en la qual “amb massa freqüència” es van barrejar, en paraules de l'exfiscal Pedro Horrach, interessos econòmics i polítics “en una espiral on l'interès públic va ser l'última raó a considerar”.

Després de la querella interposada per la Fiscalia Anticorrupció, l'exjutje José Castro, principal assot de la corrupció del gabinet Matas, es va bolcar a desentranyar què havia succeït després de l'adjudicació de la major infraestructura pública de Balears, una licitació que es va paralitzar a la meitat, quan les sospites d'un possible tripijoc van començar a aflorar –amb la secretària de la mesa de contractació abocada a dimitir assegurant que “mai” havia vist gens igual–.

La construcció i explotació del complex hospitalari, després d'un llarg procés plagat de problemes, va acabar adjudicada per 635 milions d'euros a la UTE formada per les constructores Dragados, FCC, Melchor Mascaró S.L. i Llabrés Feliu S.A. El procés, no obstant això, s'havia decantat inicialment a favor de la seva competidora OHL. L'empresa presidida per l'exministre Villar Mir, tot i que la seva oferta era cent milions més cara, partia com a favorita d'acord amb les puntuacions atorgades per una consultora privada, Global PM, contractada 'a dit' per ordre de Matas amb l'objectiu d'influir en el procés d'adjudicació de l'obra, com va considerar provat l'Audiència Provincial de Balears i, després, el Suprem.

Amb la querella d'Anticorrupció sobre la taula, van arrencar unes recerques que Castro, emparant-se en l'estipulat per la Llei d'Enjudiciament Criminal per a les causes més complexes, va decidir prorrogar un any davant el caire que començaven a adquirir i les no poques confessions que van començar a sembrar de dubtes el terreny sobre el qual s'havia dut a terme el procediment d'adjudicació de Son Espases.

Una d'elles va ser l'efectuada per Rodrigo de Santos. L'ex alt càrrec condemnat per abusos sexuals va assegurar que el PP balear, sota el mandat de Matas i amb la connivència del partit a nivell nacional, exigia un 3% en comissions amb cada adjudicació pública. I va detallar que en el cas de Son Espases, el llavors president balear va exigir nou milions d'euros tant a la UTE formada per OHL com a la integrada per Dragados –en aquest cas, directament a Florentino Pérez–. La concessió seria atorgada a qui es comprometés a abonar el suborn. L'exedil va apuntar, a més, que va ser el tresorer del PP i cunyat de Matas, Fernando Areal, qui mediava en el cobrament de les comissions.

Enmig de les múltiples peces separades derivades del macroprocés Palma Arena, entre elles la relativa al presumpte finançament il·legal del PP balear, Castro va obrir una nova línia de recerca dirigida a esbrinar si el suposat pagament de comissions per l'adjudicació de l'hospital de referència de Balears va acabar en mans del PP, a Madrid, en forma de treballs de reforma de la seu de la formació situada al carrer Gènova per la qual va ser condemnat el PP. Un extrem, amb tot, que no es va arribar a demostrar.

Malgrat l'activitat desplegada pels investigadors al llarg de més de dos anys, les investigacions entorn de la connexió amb Gènova van caure en sac foradat. En l'acte amb el qual va posar fi a la instrucció de la causa, Castro va admetre no haver pogut demostrar que les pretensions de Matas a l'hora d'intentar beneficiar a OHL passessin per compensar els favors de Villar Mir al PP i apuntava, malgrat les indagacions dutes a terme, a la impossibilitat d'acreditar tals fets “si tenim en compte l'enorme dificultat d'establir si entre les factures de les obres de reforma s'ha omès alguna que tècnicament resultés obligada i que hagués estat abonada per via distinta”.

En la seva resolució judicial, el jutge sentenciava que “no seria forassenyat sospitar que diners obtinguts en ocasió d'aquest concurs [el de Son Espases] i d'altres contractacions fos la font d'alimentació d'aquesta caixa B i alguna cosa semblant caldria deduir en totes aquelles causes que, per finançament il·legal del Partit Popular, continuen davant altres jutjats de la geografia espanyola”.

Son Espases va prendre en 2010 el relleu de l'antic Són Dureta i és, en l'actualitat, l'hospital de referència terciària per als 1,2 milions d'habitants de Balears. Com assenyala en el seu web, es troba dotat de tecnologia sanitària d'avantguarda i compta amb investigació i docència pròpies. No en va, les seves instal·lacions acullen els estudis del grau de Medicina –que imparteix la Universitat de les Illes Balears (UIB)– i l'Institut de Recerca Sanitària de Balears (IdISBa). Compta amb més de 5.000 professionals i anualment realitza 24.000 intervencions quirúrgiques, atén 152.000 urgències i més de mig milió de consultes amb l'especialista i registra 32.000 altes hospitalàries.