Manuel March, net del 'banquer de Franco', condemnat a pagar 2,7 milions per vendre dues vegades la seva mansió

El net del fundador de Banca March, Manuel March, ha estat condemnat a pagar gairebé tres milions d'euros per vendre dues vegades la seva mansió a Mallorca. Segons la sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, se li ha condemnat a pagar a l'empresa Son Galcerán SL la suma de 2,4 milions d'euros com a part del preu que li havia lliurat per la compra de la mansió i 300.000 euros en concepte d'indemnització per danys i perjudici.

Cal recordar que el judici contra Manuel March es va celebrar l'1 d'abril passat als Jutjats de Primera Instància a Madrid. Aquest es va iniciar arran d'una demanda de l'empresa Son Galcerán, que acusava March d'haver-se apropiat 2,4 milions d'euros de les arres i el contracte de la compravenda frustrada de la finca, en què està ubicat un palauet que va pertànyer a l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

A la sentència, la magistrada assenyala que “resulta acreditat i no controvertit” que Manuel March va signar amb l'empresa un contracte d'arres el 20 d'octubre del 2021 pel qual va percebre 400.000 euros i, el 15 de desembre del 2021, el contracte de compravenda pel qual va ingressar dos milions més com a part dels vuit milions que van pactar les dues parts com a preu total. Amb tot, la signatura de l'escriptura pública no es va arribar a realitzar en la data prevista en principi, el 2 de febrer de 2022.

La sentència afegeix que, al judici, tant Manuel March com el seu cònjuge van corroborar que aquest últim “va comunicar al comprador que estava ingressat a l'hospital” i per aquest motiu no es podia presentar a la notaria per finalitzar la venda. Es va aixecar acta notarial donant compte de la situació i assenyalant que ambdues parts, comprador i venedor, fixarien una nova data i hora per finalitzar la venda.

No obstant, 19 dies després, Manuel March va donar per resolt el contracte i es va quedar amb els 2,4 milions que li havien pagat ja. Tres mesos després va tornar a vendre la finca a una societat suïssa per 12 milions d'euros. És a dir, va obtenir quatre milions més del que s'havia acordat amb el primer comprador.

No va oferir una resposta “ni ferma ni coherent”

A preguntes de la magistrada sobre els motius pels quals el cònjuge de March va comunicar al comprador que estava ingressat, la sentència recull que “no s'ha obtingut una resposta ni ferma, ni coherent, ni creïble”. “Si com que es manté per la part demandada, no calia la seva presència i la finca estava totalment lliure per ser lliurada al comprador, per quin motiu se li va comunicar al comprador que el cònjuge del venedor estava hospitalitzat? Per tant, si es va comunicar al comprador la indisposició personal del cònjuge del venedor era per excusar la seva absència a la signatura de l'escriptura de compravenda”, afegeix la magistrada.

Davant d'això, assenyala que “no es pot considerar que la falta de signatura fos imputable a una absència de voluntat de compra de la part demandant que, a més, ja havia donat més de dos milions d'euros com a bestreta del preu, senyal inequívoca del seu interès, i en cap moment va rebutjar la firma”.

De la mateixa manera, la decisió destaca que “no pot deixar de ser valorat el fet que la part venedora procedís a la venda a un tercer només tres mesos després de la data de la signatura i que es fes per un preu molt més elevat que el pactat pel demandant, és a dir, per 12 milions d'euros”.

La sentència recull que el net del 'banquer de Franco' va vendre la finca mesos després a un tercer per un preu molt més elevat: 12 milions d'euros

La jutgessa, a la sentència, indica que això implica que l'únic interès acreditat que la venda no es portés a efecte era el del venedor, “que obtenia un avantatge amb un preu superior de venda”. A això, afegeix el testimoni de l'agent immobiliari i mediador a la venda, que va afirmar, durant el judici, que tant ell com un empleat de March tenien “coneixement directe que la finca estava sent mostrada a altres possibles compradors després que la part actora ja hauria signat el contracte d'arres i lliurat part del preu”.

Per tot això, la decisió de la magistrada declara, en primer lloc, “resolt el contracte privat de compravenda de data 15 de desembre de 2021 subscrit entre les parts”. A més, condemna el demandat a abonar a la demandant Son Galcerán SL la suma de 2.400.000 euros com a part del preu lliurat per la compra i la suma de 300.000 euros com a indemnització de danys i perjudicis pactada, amb els interessos legals. També condemna “a la part demandada a les costes del procediment”. Contra la sentència es pot recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial de Madrid.

March es defensa

Abans de conèixer-se la decisió, fonts properes a Manuel March van negar a elDiario.es les acusacions abocades per l'empresa Son Galcerán SL i van defensar que va ser la part compradora la que no va complir amb allò estipulat en el contracte privat de compravenda. Segons la seva versió, havent signat un contracte privat de compravenda amb preu ajornat, Manuel March es va personar a la notaria el 2 de febrer de 2022 “a l'efecte de procedir a l'elevació a públic de l'esmentat contracte de compravenda”, estant en disposició de complir “amb la totalitat de les obligacions imposades al contracte privat”. Entre aquestes, lliurar tota la documentació sol·licitada pel comprador, així com lliurar les claus de l'immoble.

No obstant, segons la versió de March, la part compradora es va presentar davant la notaria sense satisfer 5,6 milions d'euros, que seria la quantitat econòmica que quedava per pagar i que estava estipulada al contracte privat de compravenda. Les mateixes fonts indiquen, d'acord amb la documentació aportada a aquest diari, que l'empresa no hauria procedit al pagament de la quantitat econòmica esmentada, ni tampoc hauria acreditat disposar-la. A causa d'aquesta situació, assenyalen, March va procedir a “aixecar una acta de manifestacions” davant el mateix notari “que havia d'haver assistit a l'atorgament de l'escriptura pública” per deixar constància de “la seva disposició a atorgar l'escriptura d'elevació a públic” del contracte de compravenda. Així mateix, pel que fa a ell, “va acreditar el compliment de la totalitat de les obligacions que li imposava el contracte privat de compravenda”, segons la seva versió.

La finca en disputa

La mansió de Son Galcerán està situada a Valldemossa, un dels pobles amb més encant de Mallorca. El valor de la finca de Manuel March no és, en exclusiva, econòmic: també té un atractiu simbòlic a causa del pes de la història sobre ella. Aquesta mansió va pertànyer a l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, la figura del qual va estar estretament lligada a Mallorca. Salvador d'Àustria, membre de la dinastia dels Habsburg, va ser l'onzè fill de Leopold II, gran duc de Toscana i el novè de la seva segona esposa, la princesa Maria Antonieta de les Dues Sicílies, de la Casa Borbó.

Salvador d'Àustria està considerat, a més, un dels precursors del turisme a l'arxipèlag balear. Actualment, Valldemossa, com també Deià, Esporles i altres pobles de l'omnipotent Serra de Tramuntana, són víctimes de l'especulació immobiliària financera, totalment copada pel capital estranger, en un procés de gentrificació que sembla no tenir fi, i que està colpejant especialment les classes populars i treballadores.