El PP pretén que el repartiment de menors migrants es paralitzi només a Balears i el Govern central l'insta a complir la llei

El Govern balear pretén que la paralització del repartiment de menors migrants procedents de les Canàries, Ceuta i Melilla, que buscarà mitjançant un recurs dirigit al Tribunal Suprem (TS) per demanar la suspensió cautelar, sigui només efectiva a les Balears.

La presidenta de l'Executiu, Marga Prohens (PP), va anunciar aquest dijous que l'Advocacia de la Comunitat Autònoma presentarà sengles recursos pròximament, un contra el decret que estableix el procediment del repartiment i un altre contra l'ordre ministerial o el decret que dictarà el previsiblement el Consell de Ministres dimarts que ve per donar llum verda a la mesura.

Aquest divendres, la líder balear ha denunciat la “manca total d'humanitat” del Govern espanyol respecte als menors immigrants no acompanyats procedents de les Canàries, Ceuta i Melilla que seran repartits entre les comunitats autònomes, a excepció del País Basc i Catalunya, una excepció que també ha criticat. En declaracions realitzades aquest divendres a Onda Cero i recollides per EFE, Prohens ha rebutjat aquesta “imposició” i ha insistit que Balears no té capacitat per acollir més menors, ja que no disposa d'espais adequats als seus centres ni del personal suficient.

En aquesta línia, el portaveu de l'Executiu autonòmic, Antoni Costa, ha confiat que la suspensió cautelar prosperi: “Evidentment si no confiéssim que pot prosperar el recurs i la sol·licitud de cautelars no el presentaríem. L'evidència empírica, la realitat, ens empara, i el que i el que farem és posar-ho de manifest en el Suprem perquè prengui les mesures pertinents”, ha apuntat.

La intenció del Govern, ha subratllat, no és cap cas paralitzar el repartiment a tot Espanya, sinó únicament a les Balears. “El Govern l'única pretensió que té és la que ha manifestat des del minut u, que aquests menors no arribin a les Balears perquè la situació que viuran aquí no és una situació digna. No volem paralitzar cap procediment, només que s'entengui que no podem atendre aquests menors”, ha insistit.

Preguntat sobre la viabilitat jurídica d'aquesta possibilitat, Costa ha emplaçat a veure com el Govern central ordena l'inici del repartiment dels menors estrangers no acompanyats que es troben a les Canàries i Ceuta. “En funció de com el treguin, com estigui redactat, el Govern i l'Advocacia actuaran”, ha afirmat.

En qualsevol cas, ha puntualitzat el també conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, el desig del Govern seria “no arribar a les mesures que previsiblement haurem d'arribar”.

“El que no som capaços d'entendre és per què el Govern central no entén que a les Balears els centres estan en una saturació del 1.000%. No aconseguim entendre per què no ho entén, per més que els ho hem explicat”, ha dit.

Més pressupost per als centres de menors

Costa, com ja va fer aquest dijous la presidenta del Govern, ha posat de manifest els problemes a què s'estan enfrontant els consells insulars a l'hora de trobar espais i contractar professionals per als centres de menors.

Preguntat per la possibilitat que en els propers pressupostos autonòmics, en què ja s'està treballant, l'Executiu destini més fons a les institucions insulars per fer front a l'acollida dels menors migrants, ha dit que de moment “no està previst” però que “no es pot descartar gens”.

“El Govern no es posarà de perfil en relació a la situació financera que posa de debò en risc la viabilitat dels consells, especialment del Consell de Formentera”, ha assegurat.

Prova d'això, ha defensat, és la subvenció directa de quatre milions d'euros que l'Executiu ha destinat per finançar els serveis socials de la menor de les Pitiüses, que es faran servir principalment per “atendre la situació dramàtica d'increment de pressió pressupostària derivada dels menors migrants”.

“De cara al futur veurem com van evolucionant els esdeveniments. Sembla que la pressió seguirà en màxims, la previsió és que continuï”, ha sentenciat.

El Govern espanyol: “Estem en una democràcia solidària”

Davant d'això, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha assenyalat aquest divendres que Balears ha de complir la llei, tal como ha dit en roda de premsa en ser preguntat per la petició de les Balears davant les 1.500 persones que han arribat en els darrers dies a les illes de forma irregular.

En aquest sentit, Bolaños ha explicat que la llei estableix la “solidaritat” entre territoris per repartir els menors migrants no acompanyats a través de “criteris objectius”. “I és una llei que està en vigor i, per tant, les lleis s'han de complir”, ha assegurat.

Alhora, ha exposat que les lleis “només es poden suspendre si hi ha una decisió judicial que així ho determina”, que fins ara ha apuntat que “no s'ha produït”. “I que espero que no es produeixi”, ha indicat.

“Hi ha una llei que està en vigor que el que estableix és un sistema de solidaritat, de repartiment de menors migrants al nostre país. Un sistema de solidaritat que nosaltres com a país, com Espanya, demanem a Europa i del que ens fem càrrec quan no afecta directament el nostre país, com va ser el cas dels refugiats ucraïnesos quan es va iniciar la guerra per l'agressió per Rússia, que bàsicament van entrar per la frontera polonesa”, ha recordat.

Igualment, el ministre ha dit que és “essencial” que es produeixi aquesta “solidaritat” entre territoris “perquè cap comunitat autònoma hagi d'assumir aquest sobrecost que suposa atendre en condicions de dignitat persones”.

En el cas dels menors, Bolaños ha instat a atendre'ls com el que ha exposat que és Espanya: “una democràcia consolidada i una democràcia solidària”.

Aquest dijous, Prohens es va pronunciar sobre el repartiment de menors migrants, que s'espera que s'iniciï la setmana que ve, i va criticar que el Govern “parla de números, repartiments i quotes” mentre el Govern ho fa de “menors que han de rebre una atenció digna”.

“No són números ni paquets com pretén el Govern, com si fos a ubicar-los en un magatzem. No és un tema de solidaritat ni d'humanitat, sinó de capacitat. I quan no hi ha capacitat no hi ha la dignitat ni la humanitat que mereix qualsevol vida humana”, va subratllar en roda de premsa.

Balears acull 5.000 nens menys que les Canàries

Per part seva, el Govern de les Canàries ha lamentat aquest divendres l'anunci del Govern de sol·licitar la suspensió de la interlocutòria del Tribunal Suprem, una decisió que, segons la seva opinió, suposa “un exercici d'irresponsabilitat i insolidaritat” per part d'una comunitat autònoma que “acull 5.000 nens i nenes menors menys que les Canàries”.

Així ho ha expressat en declaracions ofertes als mitjans el viceconseller del Gabinet del president de les Canàries, Octavio Caraballo, que, a més, adverteix que “no és cert” que en aquests moments Balears “sigui la principal porta d'entrada d'Europa dels fluxos migratoris procedents d'Àfrica”.

“Balears parteix d'una premissa que, a més, és falsa. (...). Les dades són incontestables. Ells han rebut 5.000 migrants el 2025, i nosaltres hem superat la barrera dels 12.000. Ells compten amb 680 menors, i nosaltres amb més de 5.500”, ha puntualitzat Caraba.

Ha continuat, així, que si bé el Govern canari “entén i comprèn” la preocupació expressada per la presidenta balear, Marga Prohens, però, matisa, si a les Canàries s'ha estat capaç d'“establir un sistema d'acollida per a 6.000 menors, ells no haurien de tenir problemes per acceptar una quota de 49”.

Principi de solidaritat

Octavio Caraballo ha defensat, així mateix, que a Espanya hi ha “un principi de solidaritat que s'ha d'aplicar sempre davant de qualsevol drama humanitari o adversitats”, de manera que aquest no es “pot aplicar a la carta, sinó que és una obligació institucional”. Per això, renunciar a acollir 49 menors és “un exercici d'irresponsabilitat” i una mostra més d'“insolidaritat” amb les Canàries.

“Emplacem la presidenta de les Balears que se sumi a la iniciativa que portem impulsant des de fa dos anys, amb el suport d'altres territoris afectats, com és el cas de Ceuta. Els ho demanem al seu moment, a través d'una carta a la qual ni tan sols ens va respondre, i ho seguirem plantejant perquè les migració és un assumpte que ens afecta a tots”, ha conclòs.