El PP relega a “l'àmbit privat” el fals rumor trànsfob difós públicament pel president del Parlament de Vox

El Govern balear presidit per Marga Prohens ha relegat a l'“àmbit privat” la difusió pública, per part del president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), d'un fals rumor transfòb procedent d'un compte paròdia sobre un nou mètode de sagnat vaginal que permetria “a milers de dones trans” simular la menstruació i els seus símptomes. El dirigent ultra va acompanyar la falsa notícia amb el comentari “per menstruar i no fer gota”.

Preguntada durant el ple d'aquest dimarts per la diputada de Podem, Cristina Gómez, la consellera de Famílies i Afers Socials, Catalina Cirer, tot i que ha considerat “reprobables” els comentaris “que fan referència a persones i les seves circumstàncies”, ha evitat desautoritzar a la segona autoritat de Balears: “No puc ni vull entrar en el que fan en el seu àmbit privat o en les xarxes socials”.

Durant la seva intervenció, Cirer ha aprofitat la pregunta de Gómez per fer una falsa comparativa amb els missatges de WhatsApp filtrats a la premsa entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i l'exministre José Luis Ábalos, o els filtrats al seu dia relatius a l'exvicepresident Pablo Iglesias: “Precisament, aquestes últimes setmanes hem estat testimonis de com les xarxes socials i les eines de missatgeria poden jugar males passades fins i tot al president del Govern d'Espanya”, ha assenyalat, tot i que els diàlegs difosos sí que pertanyien a l'àmbit privat d'unes converses de Whatsapp. El fake trànsfob, per la seva banda, va ser difós de forma proactiva i voluntària a través del canal públic de Telegram gestionat pel mateix president del Parlament, per la qual cosa va ser un acte de comunicació pública amb abast institucional.

“La compatibilitat que vostè demana [entre la falsa notícia trànsfoba i el càrrec que ostenta Le Senne] no sé si li salvaria molta de gent”, ha etzibat Cirer, que ha emplaçat la diputada de Podem que “la mesura amb la qual es jutgi els uns i els altres sigui la mateixa”.

Amb tot, més enllà del cas concret de Le Senne, Cirer ha assenyalat que, com a representants de les institucions i com a éssers humans, s'han de complir els drets humans i la Constitució, i ha assegurat que el seu departament treballa per protegir el col·lectiu LGTBI i, de la mà de la Conselleria de Salut, perquè “perquè totes les peticions i necessitats del col·lectiu trans puguin ser respectades”.

La setmana passada, Podem va anunciar que reclamarà a l'Executiu balear que estudiï obrir un expedient sancionador contra Le Senne pel seu fake trànsfob. En opinió de la diputada Gómez, la difusió de“informació tòxica ”sobre les persones trans“ té un objectiu clar de generar odi cap a un col·lectiu molt vulnerable” i suposa un atac als seus drets, un fet “incompatible” amb el càrrec que ostenta Le Senne.

Preguntat sobre això, el portaveu del Govern, Antoni Costa, va manifestar divendres passat no conèixer ni aquesta petició ni la difusió del fake, però va assenyalar que, si es presentés “alguna denúncia”, els serveis jurídics “evidentment l'analitzaran” com ho farien amb altres casos i, després d'això, “s'actuaria en conseqüència”. Amb tot, el també vicepresident balear va eludir expressar la seva valoració sobre els fets: “Em permetran que, com a portaveu del Govern, no expressi la meva opinió sobre el que digui o deixi de dir el president del Parlament”.

Cal recordar que, actualment, Le Senne es troba pendent de judici -a falta de resoldre's un últim recurs a l'Audiència Provincial de Balears- per trencar, en ple hemicicle, una fotografia de tres víctimes del franquisme mentre es debatia la derogació de la llei balear de memòria democràtica. Els querellants i les acusacions populars personades a la causa reclamen per a ell des d'un any i quatre mesos fins a quatre anys de presó, així com fins a 11 anys d'inhabilitació, perquè consideren que, amb el seu gest, va incórrer en un delicte d'odi i va lesionar la dignitat de les represaliades, dels seus familiars i de les víctimes del franquisme.

Malgrat això, els conservadors, que el 2023 van fer pujar Le Senne a la presidència del Parlament a canvi que els populars poguessin governar les illes en solitari -això sí, amb el suport extern de Vox-, han facilitat la continuïtat del dirigent d'extrema dreta, que segueix presidint les sessions plenàries i altres actes institucionals com el de la Diada de Balears del passat 1 de març, en què, paradigmàticament, va apel·lar al “bon funcionament”de la Cambra, a defensar “l'imperi de la Llei” i a la necessitar de “tenir cura de les institucions democràtiques”.