Sobre este blog

Así inicia el alter ego de Herman Melville el relato del viaje del capitán Acab a bordo del Pequod para cazar a Moby Dyck, la ballena blanca. Como Acab, el blog persigue a un monstruo: la verdad, que resultará mortal. Pero, Fèlix Martínez, periodista, elige el papel del cronista, que, a pesar de convivir con caníbales, piratas y proscritos, para ser testigo de la aventura suicida, y acabar como el único superviviente del Pequod.

Totes les conselleries d'Unió durant el Govern de Jordi Pujol van registrar greus casos de corrupció i irregularitats

Josep Antoni Duran Lleida, al costat de l'expresident Jordi Pujol. Foto:Efe

Fa una setmana que, per primera vegada en la història de la democràcia, un partit polític, Unió Democràtica de Catalunya (UDC), el soci minoritari de la federació nacionalista que governa a Catalunya (CiU), admetés davant la Justícia haver-se finançat il.legalment amb fons europeus destinats a la formació d'aturats durant els anys 90.

En aquests últims set dies s'han succeït les exigències de la majoria de forces polítiques dels arcs parlamentaris, perquè el màxim responsable del partit, Josep Antoni Duran Lleida, abandoni, almenys, els seus càrrecs públics-és portaveu de CiU al Congrés dels Disputats-, com es va comprometre a fer el 2000 si Unió resultava condemnada.

I, el que és més greu, la memòria col.lectiva sembla haver oblidat que durant els anys 90 del segle passat, els de la fulgurant ascensió de Duran Lleida com a líder del partit, les conselleries regides per Unió en els governs de Jordi Pujol van registrar greus casos de corrupció que s'han confirmat en sentències fermes i irregularitats que han costat al partit més d'una reprimenda del poder judicial.

Però, lluny de complir les exigències dels seus adversaris polítics, Duran treu pit i assegura que no té "ni la més mínima" intenció de retirar-se perquè ell també és "una víctima". De fet, el líder demòcrata-cristià ha fet una autèntica exhibició de poder en castigar tant als seus socis de Convergència, com als nous aliats del Govern autonòmic, que tenien previst fer una declaració sobiranista en el primer ple del Parlament des de les eleccions del passat 25 de novembre i pretenien que se sumessin a ella tant el PSC com ICV-EUiA.

Duran, que després del pacte assolit entre Unió i la Fiscalia, semblava especialment tocat i, depenent de les decisions del soci majoritari de CiU, UDC ha demostrat una sobrada capacitat per vetar les referències a l'autodeterminació de Catalunya en el primer acte solemne de la Cambra catalana. I no s'ha estalviat afirmar que ho ha fet per castigar el president d'ERC, Oriol Junqueras, per haver demanat la setmana passada la seva dimissió quan Unió va pactar amb la Fiscalia les condemnes pel cas Pallerols.

S'enjudiciava, a més, la seva ascensió a la màxima direcció de CiU, durant la qual va viatjar per tot el món acompanyant delegacions d'empresaris en viatges organitzats per la Fundació Empresa Catalunya Europa (FECEA), els comptes van despertar no poques suspicàcies. L'època també va coincidir amb el període en què, segons el Tribunal de Comptes, Unió, malgrat la seva minúscula grandària superava fins i tot el PP en donacions anònimes quan aquestes encara estaven permeses.

L’aplom de Duran

Quina és la raó de l'aparent i sobtada demostració de força de Duran? Que, en el si de CiU, Unió no és l'única que està tocada. Des que el president de la Generalitat, Artur Mas, decidís avançar les eleccions al 25 de novembre després de la massiva manifestació celebrada a Barcelona el 11 de setembre, s'han succeït els atacs des dels mitjans de comunicació de la dreta espanyola contra els dirigents de Convergència i, especialment, contra la família de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.

Moltes de les informacions són inconcretes, quan no falses, i es recolzen en informes apòcrifs atribuïts a la policia. Però CDC es troba immersa en dos procediments penals que són un fet objectiu i no admet interpretacions: la seva seu al carrer Còrsega de Barcelona està embargada per respondre a les eventuals responsabilitats civils que pugui tenir el partit en l'espoli del Palau de la Música de Catalunya a mans del seu expresident, Fèlix Millet, i que el jutge del cas, Josep Maria Pijuan, xifra en 3,3 milions d'euros.

I, sobretot, és imminent la petició de Fernando Maldonado, el fiscal anticorrupció assignat a la branca catalana del cas Campió, l'intent de crear una suposada trama per arreglar l'adjudicació d'estacions d'inspecció tècnica de vehicles (ITV), presenti el seu informe davant la titular del jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona, ​​Sílvia López Mejías, perquè imputi en la causa l'hereu polític de Jordi Pujol, el seu quart fill home, Oriol Pujol Ferrusola, secretari general de CDC.

En el cas de Duran Lleida, però, el cas Pallerols, pel que Unió ha pactat amb la Fiscalia admetre seu finançament il.legal- per molt que ell ho negui i afirmi que simplement han decidit fer front a la responsabilitat civil-i retornar 388.000 a les arques públiques, és l'últim dels grans sumaris que Unió tenia oberts als tribunals.

El cas ha trigat prop de 17 anys a arribar a al tribunal que havia de jutjar. Una circumstància que ha beneficiat especialment a Duran i als seus homes. Si no s'ha dilatat tant el procediment, podria haver coincidit amb els judicis del cas Treball i el cas Turisme, i s'hauria aprofitat per recordar les irregularitats que es van produir al Departament de Justícia quan l'actual presidenta del Parlament, Núria de Gispert, era seu titular, pel presumpte tracte de favor rebut pels reclusos amb vinculacions amb CiU, des Javier de la Rosa al mort Jordi Planasdemunt, passant pel jutge Pascual Estevill o l'empresari Josep Puigneró.

Pallerols

El cas Pallerols és el més sucós de tots. Quan el president d'Unió, Ignasi Farreres va ser designat conseller el 1993, van començar a arribar cada any nou milions d'euros per finançar cursos de formació als aturats.

El 1997 hi va haver una denúncia de ex treballadors dels centres de formació dirigits per Fidel Pallerols, un empresari hispanoandorrà, que va descobrir una complexa trama d'irregularitats en el repartiment de les subvencions dels fons de formació d'ocupació, el que va provocar que la Comissió Europea suspengués el finançament durant uns mesos. Un jutge de Barcelona investiga si part d'aquells diners va anar a parar a les arques d'UDC. Aquesta denúncia era diferent d'una altra del grup d'empreses Méndez, que acusava el llavors conseller de Treball, Ignasi Farreres, de prevaricació per no haver-los concedit diverses subvencions. Els jutjats van exculpar a Farreres d'aquest delicte.

Les empreses de Pallerols, Ceifsa, Andsa i Teosa, cobraven de la Generalitat per realitzar cursos de formació que, posteriorment, es descobriria que eren inexistents. Una part dels diners ingressats, segons la investigació judicial, es reingresaba a UDC, bé en pagaments en metàl.lic a alguns dirigents que figuraven com a professors o empleats d'alguna de les tres societats o bé Pallerols es feia càrrec de pagar lloguers de locals, compra de mobles o d'equips informàtics. UDC va ostentar la cartera de Treball en els governs Pujol des de 1980 fins a novembre de 2002, un any abans de les últimes eleccions autonòmiques de l'expresident.

Unió va admetre la setmana passada que sí, que va rebre prop de 400.000 euros de les empreses del Grup Pallerols en una maniobra orquestrada pels que en aquell moment eren els principals col.laboradors de Duran: els germans Lluís i Vicenç Gavaldà, director general d'Ocupació i secretari general del partit, respectivament, i Dolors Lllonrenç, directora general del partit. Unió lliurar sense lluitar el cap de Farreres i la dels germans Gavaldà, però no va ser suficient. La jutgessa del cas, la mateixa que s'encarrega de l'assumpte d'Oriol Pujol, considerava que havia sobrats indicis de que les seves activitats presumptament delictives les exercia després de sortir, Josep Sánchez Llibre. Va haver d'intervenir el Suprem per exonerar, encara que al cost de retardar gairebé quatre anys la instrucció.

El cas Treball

Menys sagnant, però igualment greu va ser l'encàrrec d'informes manifestament falsos, plagiats d'internet o innecessaris i que van costar al Departament de Treball prop de 50.000 euros. Per aquest cas va ser condemnat, entre altres, fa menys d'un any l'exdirector general Josep Maria Servitje, a quatre anys de presó. És clar que llavors no hi havia pols sobiranista de CiU a l'Estat i la secretària general del PP i presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, que en els últims dies s'ha prodigat demanant la dimissió de Duran, romania en silenci mentre el Govern del PP indultava a Servitje.

Sobre este blog

Así inicia el alter ego de Herman Melville el relato del viaje del capitán Acab a bordo del Pequod para cazar a Moby Dyck, la ballena blanca. Como Acab, el blog persigue a un monstruo: la verdad, que resultará mortal. Pero, Fèlix Martínez, periodista, elige el papel del cronista, que, a pesar de convivir con caníbales, piratas y proscritos, para ser testigo de la aventura suicida, y acabar como el único superviviente del Pequod.

    Autores

Etiquetas
Publicado el
18 de enero de 2013 - 11:56 h

Descubre nuestras apps

stats