eldiario.es

Menú

Wert pretén pagar escolaritzacions en castellà a centres privats i passar la factura a la Generalitat

El ministeri reserva 5 milions per a aquesta oferta perquè calcula que un miler d'alumnes voldrà tenir el castellà com a llengua vehicular

Wert assegura que és una mesura "excepcional i transitòria" a l'espera que la Generalitat introdueixi el castellà a les aules de les escoles públiques

Rigau, davant l'ofensiva: "És una qüestió de país"

Religió puja una categoria i comparà per a l'obtenció de beques

- PUBLICIDAD -
La oposición centrará en Wert y su reforma educativa la sesión de control

El ministre ha fet públic aquest divendres el contingut de l'avantprojecte de la LOMCE.

A partir del curs 2014-2015, quan es preveu que entri en vigor la LOMCE, el ministeri s'oferirà a pagar les quotes de centres privats a les famílies que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà. Això sí, després passarà la factura a la Generalitat de Catalunya. Aquesta és la mesura que contempla el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, per "fer efectiu el dret dels pares a que el castellà sigui emprat com a llengua vehicular en l'aprenentatge dels seus fills". Així ho ha explicat el propi ministre en la roda de premsa posterior al consell de Ministres del Govern espanyol, que avui ha aprovat el polèmic avantprojecte de llei d'educació.

Wert ha volgut deixar clar que es tracta d'una mesura "excepcional i transitòria", a l'espera de que la Generalitat s'avingui a oferir hores de classe en castellà quan els alumnes ho demanin, un escenari que fins ara la consellera, Irene Rigau, ha descartat per complet. El ministre ha recordat que prevaldrà la posició del Tribunal Constitucional a l'hora de vetllar per aquests drets dels pares.

Les assignacions que el ministeri es reserva per aplicar aquest propòsit no són menors. El 10% del pressupost d'aplicació de la llei durant el primer curs que entri en vigor, és a dir, uns 5 milions d'euros, aniran destinats a oferir aquest servei. L'elevada xifra contrasta amb el número de famílies que han demanat oficialment l'escolarització en castellà, en total 17 segons la Generalitat, però els càlculs de Wert, pures "hipòtesis", segons ha reconegut, apunten a que un miler d'alumnes s'acollirà a les ajudes.

Rigau, davant l'ofensiva: "És una qüestió de país"

"Vol donar una única visió d'Espanya", expressava aquesta tarda la consellera d'Ensenyament de Catalunya, Irene Rigau, en conèixer els detalls de l'avantprojecte de llei d'educació que ha passat avui pel consell de Ministres. La consellera ha subratllat una vegada més el caràcter "recentralitzador" de la norma, que ha titllat de "predemocràtica". "Seguirem lluitant perquè no s'aprovi. No és una qüestió de govern, és una qüestió de país", ha deixat clar Rigau.

De la mateixa manera s'ha expressat la plataforma somescola.cat, vinculada a Òmnium, abanderada de la defensa de la immersió, que ha demanat directament a la Generalitat la "insubmissió" per mantenir l'actual model lingüístic. L'entitat denuncia que la nova llei redueix l'autogovern català, homogeneïtza els continguts acadèmics de tot l'Estat i, com han reiterat, s'esquerda el model d'immersió que s'aplica "amb èxit" des de fa 30 anys a Catalunya.

Religió puja de categoria i comptarà per a l'obtenció de beques

L'Església ha guanyat una batalla històrica. El text de la Llei de Millora de l'Educació que ha aprovat el Consell de Ministres revaloritza l'assignatura de Religió a punt que comptarà per a la nota mitjana i per a l'obtenció de beques, segons informa Natalia Chientaroli, i també per repetir el curs en cas que no s'aprovi, una vella reivindicació dels bisbes. Tant Religió com la seva alternativa, Valors Culturals i Socials a Primària i Valors Ètics en Secundària, seran assignatures optatives. "Comptarà per a la nota mitjana perquè és una assignatura avaluable, igual que la seva alternativa", ha confirmat el ministre.

La setena llei orgànica d'Educació de la democràcia ha sortit del Consell de Ministres una setmana més tard del previst, però no per la contestació social que el 9 de maig va treure al carrer a milers de persones sinó, segons el Govern, per atendre a les "observacions" del Consell d'Estat. O almenys algunes d'elles, perquè pel que sembla l'organisme ha tingut menys sort amb alguna de les seves recomanacions que l'Església. Per exemple, la de no eliminar Educació per a la Ciutadania, que definitivament desapareix del currículum. "Considerem que són coneixements transversals que estan integrats en altres assignatures", ha sostingut el ministre davant els periodistes.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha