“El Parlament diu 'no' als pressupostos per postureig”

Si no hi ha un canvi abans del proper dimecres, el Parlament rebutjarà els pressupostos del Govern. Catorze hores després de l'últim cop de porta de la CUP als comptes, Catalunya Plural entrevista el secretari d'Economia del Govern, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982). Home de confiança d'Oriol Junqueras a la conselleria d'Economia, Aragonès lamenta el rebuig de tota l'oposició als primers números del Govern de Carles Puigdemont i augura la paradoxa que en el mateix ple en què l'oposició veti els comptes s'aprovin mocions per augmentar la despesa social.

Aquest jove polític, ara al Govern després de ser una peça parlamentària clau d'ERC la passada legislatura, explica que no hi haurà una nova oferta a la CUP després el document de l'Executiu que els anticapitalistes van rebutjar aquest dijous. I envia un avís: “Una pròrroga de pressupostos és la millor eina si el que es busca és contenir la despesa”.

Confia a arribar a un acord amb la CUP o algun altre grup perquè hi hagi pressupostos?

Això és una pregunta que s'hauria de fer als grups parlamentaris. El Govern ha fet la seva feina, ha presentat un projecte de pressupostos al Parlament que comparat amb els anys anteriors és molt millor i hauria de ser més fàcil d'aprovar.

Hi haurà una nova proposta per convèncer la CUP com el document d'aquest dijous del Govern?

No. La proposta són els pressupostos. Atenent a les aportacions que va fer la CUP, vam fer un esforç d'una proposta de base per la negociació que ser rebutjada. No entrarem en una dinàmica de subhasta de fer noves propostes. Els números estan quadrats fins al cèntim i anar més enllà seria posar coses al pressupost que sabem que no les podríem executar i en això no hi entrarem.

Les negociacions han versat només sobre números o també sobre el camí polític de la legislatura? En aquest cas, no és una mica estrany?

Amb el pressupost executem el que ens diu el Parlament, que és tirar endavant el procés independència amb prioritats socials. Si hi ha consideracions que no tenen res a veure amb el contingut de la llei de pressupostos que condicionen l'aprovació de la llei de pressupostos, aquest punt que a vostè li costa d'entendre i a mi també li haurà de preguntar al conjunt de grups polítics. No només a la CUP. La resta de grups parlamentaris excepte Junts pel Sí han presentat esmena a la totalitat.

Al final, la feina s'ha de fer i algú s'ha d'arremangar, i quan t'arremangues i et poses a treballar et taques de pols. Això li toca fer al Govern, el que demanem és que no ens ho posin tan difícil. Ens sorprèn que grups que han avalat els pressupostos prorrogats de Xavier Trias a l'Ajuntament de Barcelona no vulguin ni discutir els pressupostos d'un govern independentista que augmenten despesa social i que reverteixen retallades.

Intentaran a última hora que algun altre grup a part de la CUP retiri l'esmena a la totalitat? Penso en especial en el PSC o Catalunya Sí que es Pot (CSQEP), els socis alternatius del Govern pel pressupost.

Si algú té voluntat de negociar no presenta una esmena a la totalitat. La CUP va ser l'últim grup a anunciar l'esmena, la resta ho van fer poques hores després de presentar el pressupost. PSC i CSQEP han deixat molt clar que no donaran suport a aquests comptes. I espero que explicaran el per què i quan els dos grups ens demanin augmentar la despesa en un àmbit determinat que estava previst en el pressupost rebutjat, donaran les explicacions.

Probablement en el següent o en el mateix ple que es rebutgin uns pressupostos que augmenten 874 milions la despesa social, s'aprovaran 4 o 5 mocions on es demanaran augmentar partides concretes. És absolutament incoherent que el Parlament ens marqui uns objectius i que alhora quan posem l'eina que recull aquest objectius, els pressupostos, ens digui que no per una simple qüestió de postureig.

El sistema fiscal que depèn de la Generalitat creu que és prou progressiu?

Déu n'hi do. L'IRPF és bastant progressiu però que creiem que hi ha marge i s'han estat estudiant diferents escenaris i la secretaria d'Hisenda els traslladarà al Parlament. El 2014 es va recuperar l'impost de successions amb un caràcter progressiu, que grava les grans herències. Tenim un impost de patrimoni que es concentra en la franja de més riquesa de la població.  El sistema és bastant progressiu, ho podria ser més però necessitem més sobirania per poder decidir. Les rendes mitjanes i baixes fan un gran esforç i per poder fer front a una millora necessitem recuperar sobirania en matèria fiscal. El president va proposar rebaixar-los l'IRPF si es superava tràmit parlamentari dels pressupostos.

En tot cas això ho debatran els grups parlamentaris. Va ser el Parlament que va obrir el debat al ple de pobresa i haurà de ser el Parlament qui l'haurà de tancar. Com a Govern no plantejarem una proposta concreta.

Com a Govern no presentaran una proposta concreta perquè Convergència i Esquerra no estan d'acord?

És evident que en un Govern amb transversalitat ideològica com és el de Junts pel Sí la fiscalitat és un element sensible. Però no hem d'oblidar que aquest Govern no té majoria parlamentària suficient. Com que tot el que proposi aquest Govern ho haurà de pactar al Parlament, és millor que el Parlament assumeixi directament el debat fiscal. Podríem tenir un gran debat al Govern, cadascú amb posicions legítimes i un cop portat al Parlament haver de canviar la conclusió perquè no hi ha majoria.

Pel mandat del ple sobre la pobresa i les reiterades apel·lacions de CUP, PSC i CSQEP, el Govern no té prou pistes que el Parlament li demana un sistema fiscal més progressiu?

Se'ns demana una reforma progressiva i en el document que vam traslladar a la CUP hi ha la voluntat i està expressat així.

Al document no diu que els canvis hagin de ser progressius, diu que s'estudiarà una “eventual modificació”, sense dir de quin caràcter serà.

El que nosaltres diem és que per poder incloure a la llei d'acompanyament dels pressupostos modificacions fiscals, la llei d'acompanyament ha de superar els primers tràmits parlamentaris. Un cop fet això, és possible entrar a discutir. Si no, no serà possible. Entenem que aquests grups que volen anar en aquesta línia de la progressivitat haurien de facilitar la tramitació dels pressupostos i en les esmenes poder-ho incloure.

També entendrà que els grups d'esquerra tinguin la mosca al nas si la resposta de Junts pel Sí a les demandes de progressivitat és votar amb el PP perquè no s'augmenti l'impost de successions al 5% més ric.és votar amb el PP perquè no s'augmenti l'impost de successions al 5% més ric

El que s'ha fet és no tramitar una proposta de CSQEP, però vull recordar que al 2014 es va aprovar incrementar l'impost de successions i ho van fer Convergència i ERC, que ara formen part d'aquest Govern de Junts pel Sí. Crec que ningú ens pot retreure tebior en aquest àmbit. De 150 milions de recaptació de successions al 2011 hem arribat a gairebé 500 milions el 2015. No acceptar la proposta de CSQEP sobre successions no vol dir que no estiguem disposats a parlar sobre el que faci falta, però el requisit previ és que deixar tramitar els pressupostos. Si no, acabarem generant ingressos per la Generalitat que no tindran destí.

El Govern no té una idea concreta sobre com ha de ser el tram autonòmic IRPF?

El Govern vol que les rendes baixes i mitjanes paguin menys.

I que les rendes altes paguin més?

Aquest és un dels debats que haurà de tenir el Parlament sobre com compensar-ho.

Però com és que tenen clar que s'ha de baixar l'IRPF per la banda de les rendes baixes però no tenen clar que s'ha de pujar per la banda de les rendes altes?

Hi ha diferents alternatives i l'estudi que es presentarà al Parlament les inclourà.

En la seva opinió creu que s'hauria d'apujar l'IRPF a les rendes més altes per compensar la baixada a les rentes més baixes?

El que passa és que aquesta entrevista no és sobre el meu criteri personal sinó com a secretari d'Economia d'un Govern que, com he dit, té transversalitat ideològica. La meva opinió personal importa poc.

Això es pot interpretar com que qui està frenant una modificació progressiva del conjunt de l'IRPF des del Govern no és la secretaria ni la conselleria d'Economia.

Jo no diré com ha d'interpretar el que dic.

Si s'acaba mantenint la pròrroga, els milions que es deixin de gastar en despesa social aniran directament a cobrir dèficit?

La llei de pressupostos marca una priorització. A banda dels 850 milions en interessos, com que no hi haurà llei de pressupostos haurem de seguir la priorització que marquen les altres lleis de l'àmbit de les finances públiques. Les obligacions d'alguns departaments en compromisos plurianuals s'hauran d'incorporar i s'haurà de mirar de no fer dèficit. En síntesi, no hi haurà milions destinats a fer coses noves sinó a fer el que ens marquen la resta de lleis. Una pròrroga de pressupostos és la millor eina si el que es busca és contenir la despesa. Nosaltres no estem aquí per fer de comptables ni interventors, sinó per tirar endavant un projecte polític.

La CUP es queixava precisament que la negociació de les últimes setmanes havia sigut més de caràcter tècnic que no pas polític.

Augmentar en més de 800 euros la despesa social, doblar la dotació pressupostària en exteriors, passar de 7 a 13 milions en cooperació al desenvolupament, dotar la Hisenda pròpia amb 48,5 milions... si tot això no és política, ja em diran què és. Els números expressen les prioritats de qualsevol Govern. Les nostres són millorar les condicions de vida de la gent i tenir les eines per fer viable el procés d'independència. Quan negociem el que volem és no quedar-nos només en el text d'una resolució parlamentària o un discurs polític sinó uns pressupostos que el que diguin ho puguin complir. Si se'ns demana una cosa i després no ho complim, la CUP, amb raó, ens vindria a demanar comptes.

El document d'aquest dijous es manté com a prioritat del Govern o es guarda en un calaix? Penso per exemple en el tema ATLL, sobre la qual el Govern preveu presentar una proposta per recuperar la seva gestió directa si ho avala el Suprem.

La proposta d'ATLL és del conjunt del Govern i estem a favor de tirar-la endavant. Això, però, ho hem d'emmarcar en que necessitem les eines per poder-ho fer i si no tenim un pressupost tots els elements que estan a la proposta pràcticament no es podran desenvolupar.

Però quan van presentar el projecte de pressupostos, abans de l'oferta de dijous a la CUP, no hi havia cap provisió perquè ATLL tornés a mans públiques.ATLL tornés a mans públiques

No, perquè no preveiem una decisió judicial del Suprem abans que acabi el 2016, però necessitem crear les condicions pressupostàries perquè si es produeix puguem fer front al cost que suposa, que és un cost molt menor que resoldre directament la concessió.

El Govern canviaria l'impost de patrimoni actual?

A nivell estatal aquest impost ha tingut diferents canvis en els diferents anys i ara requereix estabilitat. És evident que a l'impost de patrimoni hi ha coses que es poden millorar i en un escenari on Catalunya pogués decidir sobre tot l'àmbit impositiu estaria bé racionalitzar el sistema. Tenim diferents figures tributàries que es creuen molt i hi ha diverses opcions.

La CUP va proposar una reforma de l'impost de patrimoni com el que es va fer a Gipuzkoa. Hi està d'acord?com el que es va fer a Gipuzkoa

Ho vam estudiar i ens donava menys recaptació de la que actualment hi ha amb l'impost de patrimoni a Catalunya. No per una fuga de contribuents, sinó pel propi disseny de l'impost. Per la forma com s'estructuren els tipus i com es tracta la inversió empresarial les dades ens deien que es produiria menys recaptació. De totes maneres ja ens agradaria la capacitat normativa de les hisendes forals basques i navarresa.

La legislatura perilla?

Nosaltres no tirem la tovallola. Si no la vam tirar quan vam començar a militar políticament per la independència fa més de deu o quinze anys no ho farem ara. Serem perseverants. Ara bé, prou complex és el repte que tenim al davant com per prescindir d'eines que ens ho poden posar una mica més fàcil. La legislatura segueix tenint tot el sentit, però haurem de fer més esforços i en unes condicions més dolentes de les que preveiem inicialment.

El Govern se sent impotent amb el que ha passat amb els pressupostos?

Si el que volem és transformar la realitat no ens podem quedar instal·lats en la comoditat ideològica. Si tothom mira per la seva parròquia no avançarem. Amb pensar que tinc la raó jo no em quedo content. La victòria no és tenir la raó, a nivell polític la victòria és transformar la societat en la línia que un planteja i això vol dir acceptar contradiccions. Joan Fuster deia 'les meves contradiccions son les meves esperances'. Quan et poses a transformar la realitat en una cosa tan material com són els números, de contradiccions te'n surten moltes però alhora tens moltes més esperances.