El Parlament aprova amb consens la nova llei antidesnonaments sense el suport de la PAH
La nova llei antidesnonaments catalana ha estat aprovada aquest dijous amb ampli consens entre els partits al gruix del seu articulat. La nova norma substitueix els articles suspesos pel Tribunal Constitucional de la llei 24/2015, una llei garantista que havia estat promoguda per la PAH i altres entitats. No obstant això, malgrat el consens entre els partits i les entitats locals respecte a la llei aprovada aquest dijous, la PAH no s'ha sumat al suport en considerar que la rebaixa efectuada pel Govern per fer la llei constitucional la deixa incompleta.
El text aprovat garanteix el reallotjament en cas de desnonament i preveu mesures per pal·liar l'exclusió residencial per sobreendeutament mitjançant un procés de mediació. A més s'introdueix el concepte de lloguer abusiu, entrant a regular el preu del lloguer, si bé de forma més lleugera del que reclamen alguns agents com l'ajuntament de Barcelona. La llei preveu també mesures per ampliar el parc de lloguer, mobilitzant immobles buits amb la possibilitat d'efectuar expropiacions temporals.
Els grups d'esquerres havien proposat esmenes a la llei, moltes de les quals han estat acceptades. El PSC s'ha felicitat de la creació d'una comissió entre Govern i administracions locals, que permetrà que des dels serveis socials dels ajuntaments es faci seguiment de les persones en risc d'exclusió residencial. Els ajuntaments socialistes havien reclamat aquesta mesura.
Per la seva banda, Ciutadans i PP han acabat donant suport a la majoria dels articles tot i que han criticat el “to victimista” que al seu judici ha emprat el Govern després de la suspensió del Constitucional de la primera llei. Des del principal partit de l'oposició s'ha reclamat que es facin servir diners de TV3 per frenar els desnonaments.
Regulació de preus del lloguer
La regulació del preu del lloguer, que finalment s'incorpora, ha suposat un canvi de criteri de JxSí, que fins ara s'hi negava. CSQEP ha considerat “un pas endavant positiu” la inclusió de la regulació del concepte de lloguer abusiu, encara que ha reclamat més valentia. La proposta de conjunta del grup morat i la CUP era establir uns indicadors que limitessin els preus del lloguer al 30% de la renda familiar del municipi, cosa que no ha estat acceptada per la majoria del ple.
Malgrat el suport de l'oposició al conjunt de la norma, aquesta també ha remarcat la necessitat que el Govern doti les polítiques d'habitatge dels fons necessaris i que estableixi polítiques per reorientar el model d'habitatge català. Un dels temes més candents en aquesta matèria és la bombolla del lloguer que afecta, principalement, a Barcelona. El Govern s'ha compromès a tractar el tema en una llei d'arrendaments urbans, que preveu elaborar en els propers mesos. La decisió compta amb el beneplàcit de JxSí i PSC, mentre que CSQEP i la CUP, a més de l'ajuntament de Barcelona, consideren que dilata massa els temps i perd l'oportunitat de desenvolupar-lo en la present llei.
Els arguments del Govern per negar-se a incloure-ho ara és que la llei aprovada aquest dijous és d'emergència i ha de servir únicament per substituir les mesures suspeses de l'anterior 24/2015. Segons asseguren des del departament de Governació que dirigeix Meritxell Borràs, la norma que surt ara del Parlament està blindada jurídicament perquè no pugui ser impugnada pel Govern central.
La PAH critica la nova llei
El grup promotor de l'antiga llei, en el qual s'agrupen la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i altres entitats, no ha dubtat a carregar contra la norma aprovada aquest dijous. El portaveu de la PAH, Carlos Macías, ha advertit que el nou text serà un fracàs ja que la majoria de mecanismes que preveu són “de caràcter voluntari, cars, feixucs i lents”.
A l'entendre de la PAH, aquesta norma ha rebaixat de forma substancial la 24/2015 i en una part important de l'articulat tira d'un registre de pisos buits que és de caràcter voluntari per als grans propietaris d'immobles, com la banca. A més d'això, Macías ha assegurat que aquesta llei constitueix un “canvi de paradigma” respecte a la llei que ells van promoure l'any passat, en què s'obligava als grans propietaris a fer-se responsables materials del dret a l'habitatge.
Així, per a la PAH, l'actual llei deixa aquesta visió enrere i es limita a donar resposta als problemes habitacionals amb recursos públics. “Continuem amb la transferència de diners públics per pagar els beneficis d'aquells que més estan especulant”, ha denunciat Macías.
