eldiario.es

Menú

Nòmades digitals contra la despoblació rural

Una empresa dedicada a la creació d’empreses emergents digitals s’allotja en un mas de les muntanyes de les Coves de Vinromà, un poble de l’interior de Castelló

Els experts indiquen que el teletreball pot ser una via per a frenar la sagnia demogràfica del món rural

- PUBLICIDAD -
Vicent Nos y Lluís Santos, fundadores de Entropy Factory.

Vicent Nos i Lluís Santos, fundadors d'Entropy Factory.

Al peu de la muntanya hi ha un magatzem d’ametles. Un dels treballadors es rasca el cap, pensatiu, abans de respondre a la pregunta de com s’arriba a Entropy Factory. “Està en el mas de Pasqualet. Veus aqueix punt blanc allà dalt de tot? Doncs, és això. Encara et queda una bona estona de pujada...”. Després d’uns quants quilòmetres de revoltes entre ametlers i oliveres, apareix el mas.

Dins, entre deu i 30 persones –depén de les aliances que es facen amb altres empreses en cada moment– es dediquen a crear empreses emergents digitals. Per ací han passat figures conegudes de la tecnologia mundial, com Hervé Falciani, o els responsables de Holy Transaction, una empresa desenvolupada a Silicon Valley.

Al caixer per bitcoins

Un dels responsables del projecte és Vicent Nos. Explica que es dediquen a crear empreses digitals i després les desenvolupen o les venen. En l’actualitat, obtenen entre 20.000 i 30.000 euros de beneficis per mes. “Fins ara, tot el que guanyem ha anat a inversió. Segurament facturarem bastant més”, apunta.

L’empresa emergent estrela és Chip-Chap. És una empresa que treballa amb bitcoins, una moneda digital. Es tracta d’una divisa descentralitzada, que no depén de cap banc ni té cap autoritat que l’expedisca o la controle. Els usuaris tenen un codi a què s’associa la quantitat de moneda que es posseeix.

La llista de comptes i transaccions és pública, per a evitar el doble ús, encara que es manté l’anonimat del posseïdor de cada codi. Això facilita un registre de tots els moviments que està “100% replicat en cada node. Ningú es podria emportar els ordinadors del despatx de Gènova, per exemple. Tant faria, perquè la informació es quedaria en la xarxa”, explica Nos.

D’Internet al món real, i viceversa

La moneda només existeix en Internet, però cada vegada més empreses accepten cobrar en bitcoins. Chip-Chap es dedica a facilitar el canvi entre aquesta moneda i les tradicionals. “Devem ser la xarxa més gran ara mateix en aquest tipus de servei”, explica Nos. Els usuaris de Chip-Chap poden canviar euros o altres divises per bitcoins, i viceversa, en caixers de bancs.

Actualment, el servei està disponible en 76 entitats de 16 països, segons es llig en la seua pàgina web. Ens explica que els usuaris poden trobar l’aplicació en, aproximadament, 5.000 terminals a Espanya. Un dels països en què s’usa és Grècia, on Chip-Chap és una eina per a escapar de les restriccions de capital imposades arran de la crisi.

Laminar els intermediaris d’Internet

A més de Chip-Chap, els responsables d’Entropy Factory tenen altres projectes. Un n’és Creative Chain, que posa en contacte a autors amb consumidors, per eludir gegants de gestió de continguts com Google o Youtube. O Soldier Lawyer, en què qualsevol pot exposar les seues necessitats judicials, i els advocats liciten a la baixa per fer-se’n càrrec.

Es tracta “d’agafar negocis tradicionals i descentralitzar-los”, resumeix Nos. “Repartir el poder i la riquesa en nuclis menuts”. Segons Nos, aqueixa mateixa filosofia és la que els va portar a triar el món rural. Un mas enmig de les muntanyes és, a més, el lloc ideal per a la seua manera de treballar.

Lluís Santos, cofundador d’Entropy Factory, explica que no hi ha horaris: “Si ens entusiasmem amb una idea, podem treballar fins a la matinada”. És part del coliving , que consisteix a viure en el mateix lloc en què es treballa, amb les mínimes interferències externes i amb persones que tenen inquietuds comunes.

Sense horaris, sense distraccions

En el cas d’Entropy Factory, també una edat comuna: quasi tots tenen menys de 30 anys. I un rebuig compartit a tot el que faça olor de corporativisme i empresa tradicional. És una mena de família tecnològica els costums de la qual espantarien un responsable de recursos humans a l’ús. 

El més semblant a un cap és la cuinera, Susana Castellet, que cada dia puja del poble del costat a posar ordre domèstic en el mas. Ella és, amb diferència, la més gran de tota la plantilla. “El que em costa més és que mengen verdures i peix. Però a poc a poc vaig aconseguint-ho”, somriu.

Triar el món rural té també avantatges pràctics. “Ací no tenim les distraccions que hi ha en la ciutat, es pot treballar tranquil”, explica Santos. “Tot és més barat, estalviem desplaçaments diaris”, afirma Nos. Els beneficis són bidireccionals. També Les Coves de Vinromà i l’altre poble pròxim, Tírig, es beneficien de tenir més d’una desena de joves prop, que visiten les seues botigues i els seus bars.

Contra l’“èxode”

És una cosa poc habitual en l’entorn rural. Des de mitjan segle passat, la població més jove ha protagonitzat un “èxode”, segons Carlos Gómez Bahillo, professor de sociologia de la Universitat de Saragossa. Davant de la “falta d’alternatives per a poder sobreviure en el poble”, han emigrat a la ciutat. El resultat és “l’envelliment de la població i, finalment, el despoblament”, explica a eldiario.es per correu electrònic.

Segons dades de la Diputació de Castelló, basats en informació de l’INE, l’interior de la província està patint aquest fenomen. L’any 2000, 105.174 persones vivien en municipis amb una població per davall de 5.000 habitants. El 2016 n’eren 83.432. Això suposa que, en els últims 16 anys, aquests pobles han perdut el 20% dels seus habitants.

El resultat és que “àrees senceres a hores d’ara poden considerar-se sense dubtar-ho deserts demogràfics (amb densitats inferiors a 10 habitants per quilòmetre quadrat)”, segons Javier Soriano, professor de geografia humana de la Universitat Jaume I. Soriano no és optimista pel que fa al futur: “Les projeccions no són optimistes i apunten a més pèrdues de població o a un estancament definitiu que, a la llarga, portarà més pèrdues”, explica, també per correu electrònic.

Teletreball perquè tornen els més joves

En aquesta situació, els dos experts coincideixen en el fet que iniciatives com Entropy Factory poden ser una via de recuperació de població. El teletreball pot atraure activitat als pobles. “Qualsevol iniciativa empresarial no lligada a sectors tradicionals (encara que tot suma) pot ser estratègica per a atraure nova població, nova economia, llocs de treball i una cosa que en economia és vital, efectes multiplicadors que generen més progrés i realimenten tot l’anterior”, explica Soriano.

Gómez Bahillo també creu que projectes com Entropy Factory podrien ser una oportunitat per a la repoblació del món rural. Però, de moment, reconeix que ni aquesta via ni altres que en els últims anys s’han proposat per a elevar el cens dels pobles (el turisme i la indústria agroalimentària, principalment) han aconseguit tenir èxit: “Quantitativament la repercussió dels nous assentaments en zones despoblades rurals ha estat molt reduïda, a pesar de la crisi, i quan s’han produït ha estat de manera aïllada”.

“Tots els suports possibles”

El professor considera que les empreses tecnològiques tenen l’obstacle de la falta d’una “infraestructura digital”. Això obstaculitza el desenvolupament d’aquestes companyies, però també perjudica la població en general, perquè “és una forma d’aïllament en el món real”. La solució seria fer possible “l’accés a la banda ampla, que és fonamental per al treball a distància”.

En aquest sentit, ambdós experts creuen que cal que les administracions elaboren plans integrals, no mesures aïllades. “Caldrien inversors privats, contribucions decidides de l’Administració i tots els suports possibles”, conclou Soriano.

Mentre passa això, Vicent Nos i Lluís Santos tenen els seus propis plans. Després de set anys de tràmits, han aconseguit que la Generalitat Valenciana declare uns terrenys pròxims al poble d’“interés comunitari”. Això vol dir que, malgrat que no són urbanitzables, Entropy Factory hi pot construir un centre tecnològic. “Volem replicar el model de fabricació d’empreses emergents de Silicon Valley”, explica Nos. Serà a la part alta d’una muntanya. On no arribe el soroll dels despertadors.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha