eldiario.es

La democràcia ha complit les expectatives de les dones?

La necessitat de les quotes de gènere, les polítiques feministes i les traves que troben cada dia les dones han protagonitzat la mesa de debat de la primera jornada del cicle “Dones del segle xxi” de l’editorial Bromera a Alzira

Mónica Oltra, Àngela Ballester, Carmen Montón, Maria Josep Amigó i Maria José Catalá han reflexionat sobre els àmbits en què ha guanyat protagonisme la dona i el camí que queda per recórrer

- PUBLICIDAD -
Carmen Montón, Maria Josep Amigó y Maria José Catalá en la casa de la cultura de Alzira

Carmen Montón, Maria Josep Amigó i Maria José Catalá a la Casa de la Cultura d’Alzira

La pregunta la llançava Carmen Montón, consellera de Sanitat i responsable d’Igualtat del PSOE. “La democràcia ha complit les expectatives de les dones?”, plantejava la consellera al públic i a les companyes de debat.

La Casa de la Cultura d’Alzira, en la celebració dels premis de l’editorial Bromera, va reunir dimarts cinc dones de primera línia de la política per a fer una reflexió col·lectiva sobre què significa ser dona en el segle xxi en aquest camp predominantment masculí . Aquestes dones eren, a més de la líder socialista, Mónica Oltra, vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat, que va elaborar un discurs previ a la mesa; Maria Josep Amigó, vicepresidenta de la Diputació de València; Maria José Catalá, exconsellera d’Educació i diputada autonòmica, i Àngela Ballester, diputada en el Congrés, que hi va participar enviant un vídeo des del Parlament.

Hem aconseguit el dret de vot, però ens trobem amb la bretxa salarial, una representació política desigual, la violència de gènere, el qüestionament dels drets sexuals i reproductius...”, continuava preguntant la consellera, mentre enumerava una llista ben llarga de xacres envers el públic. Les participants –i els membres del públic, també els homes– van arribar en les seues reflexions a una sèrie de màximes, que seguien un eix clar: cal fer una aposta feminista en la societat. “Feminista, que no femenina”, va matisar Montón.

Cinc representants de cinc formacions polítiques diferents –Compromís, Bloc, PSPV-PSOE, PP i Podem– i corrents ideològics que es reunien per debatre el paper de la dona en la política del segle xxi van extraure diverses conclusions, si no idèntiques, amb un rerefons comú: “els passos que faça la societat no es poden fer basant-se en la bona voluntat”, “necessitem homes feministes”, “la lluita l’hem de portar tots” i el masclisme “es reverteix des de l’educació”, van enunciar les representants.

En van traure conclusions semblants, però va haver-hi dos punts de dissentiment presents durant el debat: la lluita feminista ha de ser patrimoni dels partits polítics? Per a les representants de les formacions més a l’esquerra, sí. “El feminisme, si parla d’alguna cosa, és de política. Els partits signem un contracte amb els ciutadans en forma de programa electoral, que reflecteix les nostres intencions”, esgrimia la responsable d’Igualtat del PSPV. Per contra, per a la dirigent popular , és una qüestió que cal traure dels partits. “La gent està farta de guerra política”, argumentava Catalá.

El segon eix de discòrdia el van protagonitzar les anomenades quotes de paritat. També conegudes com a quotes de gènere, es tracta d’un aspecte introduït a Espanya per la Llei d’igualtat del 2007, que vetla per la representació equitativa d’homes i dones, en aquest cas en els càrrecs polítics i públics. De nou, dues posicions diferents en l’esquerra i en la dreta. Oltra va introduir aquest tema en el seu discurs inicial –ja que després no va participar en la mesa de debat– i va lloar aquesta mesura. “La igualtat no arriba sola, cal lluitar-hi”, explicava la vicepresidenta sobre aquest punt, mentre la representant de Podem la qualificava de “fonamental”, camí que van seguir les dirigents del Bloc i del PSPV.

La diputada del PP , d’altra banda, va tractar d’explicar una visió negativa que alguns sectors tenen de les quotes, semblant a una “obligació”. “Jo no vull ser una obligació. Vull que em valoren per mi mateixa, no per ser dona”, argumentava Catalá. Davant d’aquest argument, Montón i Amigó, que van esgrimir teories semblants durant el debat, van respondre que les quotes de paritat no tracten de fer una discriminació positiva, sinó “eliminar la correcció masclista” que tenen les llistes per si mateix.

Hi ha uns sostres invisibles que ens impedeixen créixer”

La vicepresidenta del Consell, per problemes d’agenda, no va poder presenciar tot el debat a Alzira, per això va fer-hi la seua aportació en forma de discurs introductori. Oltra va posar damunt la taula alguns dels prejudicis i dels estereotips a què encara hui s’enfronten les dones, a diferència dels homes, que no són qüestionats pels mateixos motius.

Va parlar sobre el progrés pel que fa a la defensa dels drets, però també sobre els seus límits. Els va anomenar sostres invisibles i sostres de vidre; barreres que no es veuen, però que frenen. Moltes vegades autobarreres; d’altres, prejudicis. “Volem trencar aquestes barreres i arribar al cim, però no per a conquerir-lo, sinó per a fer-lo accessible a tothom”. Per a Oltra aquest és el sentit de feminitzar la política i la societat: aconseguir, a força de guanyar espai per a les dones, que “tots els espais siguen accessibles per a totes les persones”.

Va insistir en la importància del llenguatge com a construcció de la realitat i en l’ús que en fan els mitjans de comunicació. “A les dones se’ns ha d’adjectivar perquè som invisibles –relatava referint-se a l’esport femení–, però això dels homes és el normal”. Fins i tot en les llistes paritàries, criticava la vicepresidenta. “Ells tenen nom, no hi ha cap problema a trobar-los, però a elles... a elles cal buscar-les, encara que estiguem allí”.

Creadores de futur” és el nom del primer cicle de conferències que s’inaugurava dimarts. Les representants van voler donar-hi un toc d’optimisme, dins de la crítica, lloant els avenços que s’han fet des de les primeres feministes fins ara, recordant figures com Clara Campoamor o Alejandra Soler, guardonada fa poc . Les representants van recórrer el camí fet, però van recordar: “Hi ha encara uns sostres invisibles que ens impedeixen créixer”. 

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha