La nova direcció d’À Punt es carrega el 30% de la plantilla de l’àrea digital en l’últim any

Poc després de les 17.30 del 29 d’octubre de 2024, el dia que la tràgica dana va arrasar gran part de la província de València i va deixar al seu pas 229 víctimes mortals i danys multimilionaris, a la periodista Maribel Vilaplana, que en aquells moments estava en El Ventorro amb el president Carlos Mazón, li va arribar un vídeo publicat en els canals de notícies de les xarxes socials d’À Punt en què es podia veure com l’aigua arrossegava de manera violenta vehicles a Utiel, mentre l’alcalde de la localitat, el popular Ricardo Gabaldón, descrivia en l’informatiu del migdia la situació com “molt crítica, dantesca”.

En menys de 40 segons, aquella imatge, que va arribar a 321.000 usuaris en Instagram a què caldria afegir les visualitzacions en altres xarxes (com X), traslladava un missatge clar sobre la gravetat del temporal. Aquest va ser només un dels 22 reels informatiu que es van publicar en el perfil d’À Punt Notícies, “cosa que dona una bona mostra de l’esforç que durant les hores clau del temporal” va fer l’equip de digital de la radiotelevisió pública valenciana per a “recollir, produir i publicar” informació “actualitzada al minut”, tal com expliquen des del departament.

Va ser, juntament amb la ràdio, una de les finestres d’interacció amb la població afectada, de qui van rebre vídeos i àudios fins a última hora: “Tot això, gràcies a l’àgil reacció del departament encarregat de la redacció de notícies web, gestió de xarxes socials i continguts a la carta davant la gravetat del temporal”.

“Amb la mateixa responsabilitat de servei públic va actuar quasi un any després, el 25 d’octubre passat, una jornada marcada per l’homenatge a les víctimes i a la massiva manifestació contra la gestió de Mazón”, expliquen els treballadors, que afigen: “Mentre en la televisió no va haver-hi cap programació especial, i en compte d’això es va emetre una correguda de bous ‘enllandada’ del 1997, en les xarxes d’À Punt Notícies s’informava en directe del que passava al carrer, des de primera hora del matí fins a la nit”.

En aquest últim any, denuncien des del departament, han perdut sis treballadors, “entre els que se n’han anat i l’empresa ha decidit no cobrir i els que, per decisió de la direcció d’Informatius, han deixat d’exercir funcions en l’àrea digital per a fer televisió”. Es tracta d’una pèrdua del 30% del personal, que “s’accentuarà” si s’aprova la nova relació de llocs de treball que ha presentat la direcció de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (Cacvsa), “sense acord amb els sindicats”, que preveu l’amortització de dos dels quatre llocs d’edició web, “fonamentals en la tasca informativa”, i un dels redactors web, “tècnic en gestió web”.

El menyspreu és evident cap a un departament que s’ha evidenciat com a imprescindible en la tasca de servei públic en moments tan importants per a la societat valenciana com la dana, “només en dues setmanes, les reproduccions de vídeo van superar els 88 milions en totes les xarxes”, la crisi de la Covid, l’incendi de Campanar o les eleccions.

À Punt, subratllen, va nàixer com un projecte dissenyat en plena era digital, “en què la importància de les finestres digitals era ja inqüestionable”. “Ara, l’empresa ha decidit fer passos arrere, desnaturalitzant el web de notícies com a finestra d’actualitat autònoma, amputant editors i subordinant el contingut a reproduir l’escaleta de la televisió”, lamenten.

Crítiques d’UGT a la RLT

Des d’UGT denuncien que la direcció de Cacvsa “vol destruir el projecte d’una ràdio, televisió i web públics de qualitat i en valencià”, i insisteixen que, a futur, “aplana el camí de la privatització i amaga la falta de plantilla que patim des de fa huit anys”, alhora que recorden que estan pendents de l’aprovació d’un pla estratègic i un contracte programa.

La nova RLT, sostenen, “és una relació d’incoherències i contrasentits. En À Punt no sobra ningú”. El sindicat assegura que es tracta d’una proposta de mínims i que l’empresa no ha atés “cap petició”: “Ha tancat les negociacions sense haver modificat la seua proposta inicial i sense donar cap justificació”. Ha actuat, incideixen, amb “falta de rigor i transparència”.

Es busca “agilitat, flexibilitat i dinamisme”

À Punt es remet a la valoració feta el cap de setmana passat, en què explicaven que la Llei 2/2024, del 27 de juny per la qual es crea la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana estableix que el consell d’administració “aprovarà en un termini de sis mesos una nova relació de llocs de treball”. Amb aquesta nova RLT es busca “agilitat dels processos implementant més flexibilitat i dinamisme a l’hora de la presa de decisions, millor comunicació vertical en cadascun dels departaments i augment de la funcionalitat dels llocs”.

Per això, expliquen que la nova relació de llocs de treball és “fruit d’una reestructuració empresarial amb una adequació de la plantilla a les necessitats reals que té el servei de radiotelevisió pública el 2025; s’amortitzen 29 places i se’n creen 31, per tant se’n creen més que se n’amortitzen”.

La RLT és del 2017 i ara, afigen, “hi ha una altra realitat a què fer front; necessitem més periodistes, més càmeres i operadors tècnics per a cobrir totes les finestres de televisió i ser més competitius”. La massa salarial no s’incrementa, “per això s’amortitzen llocs de treball d’altres categories, però no s’acomiaden persones nominals”.

La RLT “està redactada des d’abans de l’estiu i no té posat el focus en persones, sinó en llocs determinats”, ressenyen des de l’empresa, i conclouen: “Cal tindre en compte que molts llocs que s’eliminen obeeixen a estructura intermèdia, no són llocs de base”.