Estudiar per notari o per netejar vàters?

“La universitat és la nova educació primària”. Sota aquest titular cridaner, David Lizoain ens presentava les dades de l'atur d'una manera que resultava impactant. La universitat no estaria garantint èxit laboral per les persones joves amb estudis superiors i en comparar-les amb les persones adultes majors de 55 anys amb estudis primaris tindríem taxes d'atur molt semblants. L'imaginari de la nostra societat ens ha convidat a pensar que si accedíem a l'educació superior, tindríem garantit el gaudir d'una acollida càlida en el mercat de treball. Tindríem feina sempre i un sou que s'aniria engrandint a mesura que passessin els anys i progresséssim en aquest suposat mercat laboral amigable.

Les persones joves que avui acaben els seus graus universitaris tenen dificultats per trobar la primera feina i quan ho fan acostuma a ser força precària. Les dades de l'Instituto Nacional de Estadística ens indiquen que en els darrers trimestres el comportament de l'atur per una persona jove universitària de 25 anys és molt semblant al d'una persona més gran de 55 que no hauria anat més enllà de la primària, tal com ens explicava Lizoain. És una clara evidència de la duresa de la situació que estem vivint i cal tenir present que no només afecta a les persones joves. Tot això vol dir que l'educació ja no és un bon predictor de la futura trajectòria laboral? Probablement ho és menys, però no podem dir que ja no ho sigui. Entre les persones joves, les dades ens diuen que, tenint estudis més avançats, més possibilitats tenen de trobar feina.

El mercat laboral que tenim no ens convida a pensar que la formació hagi deixat de ser rellevant. Però cal una reflexió sobre la relació que volem establir entre educació i ocupació laboral. Tota la formació ha d'estar relacionada amb un futur lloc de treball? Quina és la formació més adequada per trobar feina? Cal estudiar més anys? Quin ha de ser el paper de l'universitat i de la formació professional? El mercat laboral està preparat per la formació de les nostres persones joves? Les empreses i les institucions estan a la seva alçada?

I no només això, també serien desitjables alguns canvis en la concepció del que són les “bones feines” i “males feines”. Actualment sentim parlar molt de persones que tenint nivells de qualificació que podem considerar elevats (màsters, doctorats) és lamenten per haver d'estar “netejant lavabos”, aquí, a Londres o on sigui. De manera poc crítica considerem això un greu problema de la nostra societat. Però, quin és el problema en concret? El problema és que una persona amb títol de màster o doctorat hagi de netejar lavabos? O el problema és que a la nostra societat hi hagi una divisió que penalitzi amb treballs que assumim com a desagradables i poc agraïts a les persones? Caldria revisar el que José Manuel Naredo ha presentat com la Regla del Notari: la valoració de les tasques tendeix a fer-se en proporció inversa a la penositat de les mateixos, fent que les que són físicament menys costoses i humanament menys penoses, s'emportin la part més important de la retribució. Mentre que les tasques, per exemple, de manteniment i cures tenen poca valoració social i molt escassa o nul·la retribució econòmica.

Fa uns anys, quan només es començava a preveure la situació socio-econòmica que estem vivint avui, algunes persones ja van cridar l'atenció sobre la reforma que vivia la universitat i les conseqüències que podia tenir. Francisco Fernández Buey en el debat sobre l'anomenat “Pla Bolonya” durant el curs 2008-2009 va plantejar: “A mesura que els fills dels treballadors trucaven a les portes de la universitat i aconseguien entrar-hi, els antics primers cicles de bona part de les carreres universitàries s'han anat convertint gairebé en una prolongació més del batxillerat...” Ara les persones poden estudiar més anys, però això no els assegura que després puguin desenvolupar una professió no considerada de baixa qualificació. Pensant en tot això, sembla indispensable fer tot el possible per donar resposta a una doble pregunta relacionada: Quin sistema educatiu i productiu volem?

Mentrestant, continuant parlant de l'educació, no podem obviar els obstacles existents per a accedir a l'universitat, el risc de creixement i consolidació de les desigualtats que pot generar la formació universitària rebuda, la falta d'una aposta decidida per la formació professional i les greus mancances en educació continuada al llarg de la vida. També seria desitjable valorar la importància del ball, del joc i de l'entusiasme a la nostra vida... Molta gent n'ha parlat al llarg de la història, un curt recent ho fa des de la situació actual. No serà la nostra societat si no és pot ballar i jugar.