Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Gobierno y PP reducen a un acuerdo mínimo en vivienda la Conferencia de Presidentes
Incertidumbre en los Altos del Golán mientras las tropas israelíes se adentran en Siria
Opinión - ¡Con los jueces hemos topado! Por Esther Palomera

Nou prioritats del govern de Barcelona en l'inici del nou curs polític

BComú i el PSC afronten un nou curs polític en què els hi caldrà buscar aliats

Yeray S. Iborra

Si el govern de Barcelona vol portar a terme la consigna llençada fa uns dies en una entrevista a Catalunya Plural pel seu primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, d'anar d'un “rescat social” a un nou “pacte social” haurà de seguir treballant el terreny per una aliança d'esquerres a la ciutat de Barcelona que, de moment, no arriba. O que ho fa de forma massa puntual. Un any i escaig després de la victòria de Barcelona en Comú a l'Ajuntament, el govern segueix a l'espera d'estabilitat.

El govern municipal inicia nou curs polític, en situació de minoria tot i que el pacte de BComú i el PSC permetés incorporar els socialistes al govern el maig passat. Fet que va provocar el recel de la CUP i d'ERC. L'inici de curs, i les polítiques a desenvolupar del govern de Barcelona, estaran marcades pels acords puntuals que s'estableixin amb les formacions d'esquerres del consistori. Tot i que el govern no s'ha tancat a buscar aliats fora de cupaires i republicans. En relació, la primera gran pedra que hauran de fer rodar: la consecució d'uns pressupostos propis.

1. Pressupost i ordenances fiscals

Fonts del govern municipal assenyalen com a “claus” uns nous pressupostos. Uns de propis. Després que els de 2016 resultessin una pròrroga dels que havia tirat endavant Xavier Trias l'any 2015. Barcelona en Comú no va aconseguir tirar endavant els pressupostos municipals per manca de suports i es va veure obligada a efectuar una macromodificació de crèdit. “Hem d'evitar que s’acumulin recursos al calaix com fins al mandat passat, treballarem una proposta de pressupost i d’ordenances fiscals per al 2017 que sumi el major consens possible i prioritzi la despesa en drets socials”, destaquen des de la primera tinença d'alcaldia de l'Ajuntament, la dedicada a Economia, Treball i Planificació Estratègica.

2. Estratègia per l'Ocupació 2016-2020

Així mateix, el govern de de Barcelona espera que aquest sigui l'any en què tirin endavant també les Guies de Contractació Social en la contractació pública, i que es celebri la primera Taula de contractació pública amb representants dels principals agents socials de la ciutat. Aquesta anirà acompanyada del desplegament de l’Estratègia per l’Ocupació de Barcelona 2016-2020.

L'Ajuntament espera també incorporar nous ajuts per a autònoms i per a l'IBI. Aquest últim, progressiu, en funció de la renda. A més, el consistori remarca la importància d'aprofundir en l’impuls del Consum Responsable i el sector de l’Economia Cooperativa Social i Solidària com a agent econòmic de la ciutat. En aquesta línia, de forma local, ja es va posar en marxa el Pla de Desenvolupament Econòmic de Ciutat Vella, que assegurarà el relleu de 80 comerços històrics i potenciarà l'economia solidaria i cooperativa amb mesures concretes.

3. Pla Estratègic de Turisme

Més enllà de l'ocupació, un altre dels principals problemes de la ciutat, en boga aquests dies, seguirà sent el turisme. Amb la baixada d'ocupació que suposarà la tardor, després d'un estiu de màxims, l'Ajuntament espera preparar amb temps un nou model que haurà de canviar la relació de la ciutat amb el turisme. Per començar, l'Ajuntament seguirà reclamant a la Generalitat el 100% de la taxa turística; ara mateix rep una tercera part del que es recapta.

En els propers mesos també es veurà l'abast del Pla Estratègic de Turisme presentat aquest mateix dimarts amb l'objectiu –informen des de la regidoria d'Empresa i Turisme– “d'assentar les bases de l'impuls d'un model turístic de qualitat, sostenible i desastacionalitzat”. En la mateixa línia, s'intueix imprescindible l'aprovació del Pla Especial Urbanístic d'Ordenació dels Allotjaments Turístics (PEUAT).

4. Cultura a Barcelona

No serà fins a finals d'aquest mes quan Jaume Collboni, cap de la tinença d'empresa, cultura i innovació exposi les línies estratègiques de cultura a Barcelona per als propers quatre anys. De moment, Collboni ha explicat la primera de les mesures en relació a la cultura a la ciutat des de que n'és el responsable: l'Ajuntament pagarà l'IBI de tots els espais culturals privats, s'hi destinaran 500.000 euros.

Jaume Collboni va assumir l'àrea de Cultura dins de la seva tinença després de fer marxa enrere en el nomenament de Xavier Marcé. Està per veure si l'Ajuntament segueix la línia iniciada per Berta Sureda al capdavant de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i que va facilitar, entre d'altres, una normativa que permetrà la música amplificada a Barcelona. La mesura es va rebre amb entusiasme per part de les sales, i amb preocupació per part dels veïns.

5. Pla Director de la Policia Local

Després d'un estiu amb protagonisme indiscutible de la relació entre els venedors ambulants, l'Ajuntament i la Guàrdia Urbana, la relació entre el cos de policia i el govern municipal continua tibant.

El Pla Director de la Policia Local no posarà les coses fàcils: Colau va comprometre's a eliminar els antiavalots de la Guàrdia Urbana, com deia el seu programa, per apropar-se a la CUP per tirar endavant la modificació pressupostària d'aquest 2016.

6. Pla contra la Islamofòbia

En matèria de Drets Humans, una altra de les banderes amb les que s'ha emparat el govern les darreres setmanes (i que va suposar aquest dijous, per exemple, la personació com a acusació popular de l'Ajuntament contra els agressors d'una dona que vestia amb nicab), serà la de la lluita contra els discursos d'odi.

La principal carta de l'Ajuntament serà el Pla contra la Islamofòbia, que està previst per a finals d’any. En matèria de diversitat religiosa, l'Ajuntament va protagonitzar fa unes setmanes una polèmica que, per al consistori, no va ser tal: la presentació d'un estudi sobre islamofòbia encarregat per l'Ajuntament de Barcelona recomanava l'obertura d'una gran mesquita. El govern de la ciutat no s'ho planteja, encara que sí que reforçarà els actuals centres de culte.

7. Ordenança de Convivència

L'Ajuntament també treballa en una nova Ordenança de Convivència que “eviti la criminalització dels col·lectius vulnerables” per tal de “desenvolupar mesures socials alternatives a les punitives”. També es posarà en marxa la nova l'Oficina per la No Discriminació (OND), un dispositiu per atendre de forma més eficaç a diferents víctimes de vulneracions de Drets Humans.

A més, l'Ajuntament vol reforçar el servei d'orientació jurídica perquè es puguin dur a terme “litigis estratègics”, és a dir, portar davant els jutjats casos bandera que puguin fer avançar la legislació en drets de l'àmbit litigat.

8. Registre de 'lobbies'

En matèria de transparència, més enllà de l’Oficina per la Transparència o el Codi Ètic i de Conducta, que volia acabar amb regals, incompatibilitats i viatges injustificats, l'Ajuntament prepara un registre de lobbies.

9. Lluita contra la contaminació

Per últim, un altre dels grans objectius de l'Ajuntament passa per la lluita contra la contaminació. Aquest fet afectarà directament a la mobilitat: El Pla de Mobilitat de l'Ajuntament contempla una reducció d'un de cada cinc vehicles privats de la circulació a la ciutat.

En la mateixa línia, seguirà el desplegament del programa de les superilles, que aquests dies passa per una prova pilot que determinarà el funcionament de la nova configuració viària per la que ha apostat l'Ajuntament. El reforçament en la mobilitat de la ciutat també passarà per la connexió del Tramvia per la Diagonal o el desplegament de la xarxa ortogonal d'autobusos.

Alguns interrogants de cara al nou curs

Com a principal interrogants, quedarà saber com combatrà la pobresa energètica a la ciutat l'Ajuntament de Barcelona. De moment, s'ha optat per mesures com el foment de l'autoconsum energètic, sota l'empara d'una comercialitzadora municipal.

La pujada fins a màxims històrics del preu del lloguer a Barcelona també preocupa el consistori. I és que aquest estiu la pressió turística ha disparat el preu del lloguer a Barcelona fins al seu màxim històric: el preu ha arribat als 16,1 euros per metre quadrat a la ciutat, respecte als 13,2 l'any passat a aquestes alçades.

Una altra patata calenta segueix sent el Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca. L'Ajuntament va ordenar el seu tancament però el frec a frec amb el Ministeri d'Interior es va saldar amb la reapertura del CIE. En matèria d'immigració, i també en col·lisió amb el govern espanyol, quedarà per veure com es concreta l'acollida de refugiats de les quotes de la Unió Europea. De moment, l’Ajuntament de Barcelona treballa en un programa propi per atendre als sol·licitants d’asil en situació de vulnerabilitat que queden fora del Programa Estatal.

stats