Referèndum i govern d'esquerres: intens debat entre polítics a la segona jornada de la UPEC

Sota el lema “L’esquerra en la cruïlla”, Núria Parlon (PSC), Xavier Domènech (Catalunya En Comú), Marta Rovira (ERC) i Anna Gabriel (CUP) van mantenir aquest dimecres el debat entre polítics de la UPEC. El periodista Joan Rueda, d’El Punt Avui, va moderar el debat i va plantejar-los si és possible un govern d’esquerres a Catalunya.

La viceprimera secretària del PSC i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, va afirmar que per fer-lo possible caldria que posés en el centre de l’acció política la lluita per la igualtat i la defensa dels drets socials i no supeditar-lo a un acord en el debat identitari. En canvi, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va deixar-lo en l’aire, en funció del resultat del referèndum sobre la independència de Catalunya, previst pel proper 1 d’octubre.

Al seu torn, Xavier Domènech va lamentar que aquest govern d’esquerres no existís ja perquè, segons va dir, les majories parlamentàries fa temps que ho fan possible. En canvi, Anna Gabriel, portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya, ho veu molt difícil, ja que entén que la seva formació no pot pactar amb aquells grups que posen com a límit la Constitució de 1978 o el sistema de lliure mercat.

En les intervencions posteriors o en resposta a les que van fer els assistents a l’acte, els ponents van polemitzar sobre el valor i la qualitat que val donar al referèndum convocat pel govern català. Les seves aportacions van rebre aplaudiments d’una part de la sala o d’una altra en funció d’un públic on també es va manifestar la divisió de criteris.

Mentre Rovira defensava que el govern de la Generalitat ha adoptat mesures progressistes, Domènech va posar en qüestió que alguns partits d’esquerres vulguin de debò, ara, un govern d’aquest signe. Gabriel va justificar que s’hagi tirat endavant la convocatòria d’un referèndum d’independència, amb el suport de només el 48% dels vots obtinguts en les últimes eleccions al Parlament per ‘Junts pel Sí’ i la CUP basant- se en el fet que la Constitució de 1978 va ser votada favorablement per un percentatge baix del cens català mentre que Parlon va afirmar que Catalunya ja exerceix el seu dret a l’autodeterminació. “Catalunya té autodeterminació interna, té autogovern.

Allò que no té és autodeterminació externa, que no li reconeixen les Nacions Unides“, va dir. Domènech va acabar amb la contundent afirmació que ”El nou país serà d’esquerres o no serà“.

Debats republicans

El debat polític es va reprendre amb els “Debats republicans” que van mantenir el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i membre de ‘Barcelona en Comú’, Gerardo Pisarello, i el president de la Fundació Irla, d’ERC, Joan Manuel Tresserras. Tresserras va animar Pisarello i el grup polític que representa a incorporar-se de forma activa a la promoció del referèndum sobre la independència mentre que el dirigent de ‘Barcelona en Comú’ va exposar les diferents opinions que hi ha en aquest grup polític en relació a aquesta consulta.

Per Tresserras, es tracta d’aprofitar una finestra d’oportunitat que difícilment és repetirà per construir una república social nova mentre que Pisarello va considerar ‘ingenua’ la idea de desconnectar-se d’Espanya l’endemà del referèndum i va insistir en què Espanya està més aprop ara d’una república social i d’esquerres que anys enrere.

La política havia estat molt present en la darrera taula del primer dia de treball de la UPEC. S’hi va presentar el llibre ‘Esperant els robots. Catalunya, Espanya, Europa: Reflexions sobre l’endemà’ en forma d’entrevista del periodista Roger Palà a l’autor, Enric Juliana, director adjunt de ‘La Vanguardia’. Palà va catalogar el llibre com ‘’un manual sobre la política contemporània’’ a Catalunya i Espanya.

Juliana va reflexionar sobre una era de canvis accelerats on no comprenem amb exactitud allò què passa al nostre voltant. Una època caracteritzada pel que anomena ‘capitalisme de ciència-ficció’ on els mitjans de producció segueixen formant part del sector privat, ‘’però ara la matèria primera és l’ànima humana’’. Va referir-se, també, a l’auge de personatges com Donald Trump, a la inacció dels sectors conservadors espanyols, va atribuir la davallada electoral del PSOE a les seves batalles internes i a l’entrada de Podem en el joc polític i al procés sobiranista català. “Tot el procés protegeix a Convergència de l’erosió política”, va concloure.

Prèviament a la presentació del llibre de Juliana, una taula composada totalment per dones va tractar de ‘Involució o revolució educativa?’. Assumpta Baig, membre de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va posar èmfasi en els valors de l’escola durant els anys de la Mancomunitat i la República, valors que, segons ella, encara inspiren les escoles d’avui. Cecilia Bayo, representant de l’Assemblea Groga de Gràcia, va lamentar que hi ha una clara involució en l’educació a Catalunya i va remarcar que l’escola ha d’educar per fer front a l’individualisme. Finalment, la professora de Sociologia a la UAB, Aina Tarabini, va reclamar un canvi que incorpori una bona distribució de recursos entre centres, la representació adequada de tots els actors del món educatiu i tingui en compte les necessitats socials específiques de cada centre.

Els feminismes d’ara

 Tres dones van prendre el pols, la tarda de dijous, a “Els feminismes d’ara”. La professora de Filosofia de la UB Fina Birulés va explicar que el moviment feminista ha passat de la fase de la insurrecció a la de la institucionalització, del qüestionament del paper de la dona a tractar de la qüestió de la dona, amb les virtuts i les complicacions que això comporta. L’advocada Laia Serra va destacar el teixit extraordinari que té aquest moviment però troba a faltar espais de trobada mentre que la periodista Natza Farré va dir que la seva generació havia estat adormida davant les reivindicacions de gènere però que s’està despertant i s’adona que “el feminisme no és una moda sinó que era, és i serà una necessitat”.

La sessió d’aquest dimarts l’havien obert el periodista Andy Robinson i el catedràtic d’Economia Política i Polítiques Públiques Vicenç Navarro. Sota el títol ambigu de “Quan sorgeixen monstres”, van donar un cop d’ull a la política internacional i al paper de polítics com Donald Trump, Jeremy Corbin o Bernie Sanders. Van coincidir en l’anàlisi del transvasament de vots de les classes populars a líders populistes com Trump o Marine Le Pen. “La classe treballadora està emprenyada a tot arreu”, va dir Navarro perquè l’han decebut els partits o polítics d’esquerra que l’havien defensat temps enrere. Ambdós, però, van voler donar un aire optimista a les seves intervencions i mentre l’economista apostava per un moviment internacional que acosti Corbin, Sanders o Podemos, el periodista va recordar que dies enrere s’havia ‘col·lapsat’ el centre de Madrid per assistir a una conferència del filòsof d’esquerres, Slavoj Zizek. “Això vol dir que les coses no estan tan malament”, va deduir Robinson.