El pacte entre CDC i ERC per formar Junts Pel Sí continua sent opac un mes després

Hi ha un acord signat per fer president a Mas? Com es controlarà des dels partits l'acció del Govern? Qui ocuparà els llocs clau al Parlament i Govern si guanyen? Els interrogants sobre els detalls del pacte assolit per CDC, ERC i les entitats per formar la candidatura conjunta independentista de Junts Pel Sí continuen sense descobrir-se de manera oficial un mes després d'haver estat segellat. La construcció de les llistes avança i ja es coneixen tant els primers com la majoria dels noms que les tancaran, però no les entreteles d'un pacte entre partits que va molt més enllà del 27-S.

De l'acord ratificat el 14 de juliol només ha transcendit negre sobre blanc un breu document de sis pàgines amb algunes de les idees clau de la nova formació, entre elles una dotzena de compromisos de tall social, com la “atenció a les necessitats urgents en matèria d'habitatge, pobresa energètica i segones oportunitats per a famílies vulnerables” o “la reforma de la Renda Mínima d'Inserció cap a un model de Renda Garantida de Ciutadania”, encara que cap d'elles passen, de moment, de l'enunciat. Membres de tots dos partits s'afanyen aquestes setmanes a elaborar un programa conjunt sobre aquests eixos.

El document publicat també parla del compromís de formar un únic grup parlamentari, però no indica qui ocuparà les posicions de portaveu, com es repartiran les comissions ni com serà el procés de presa de decisions. El que sí que s'ha filtrat és el repartiment dels diputats no proposats per les entitats, que seran la majoria, i que ha quedat fixat en un 60% per a CDC i 40% per a ERC. Dins d'aquesta distribució, CDC deixarà lloc per Demòcrates de Catalunya, l'escissió d'Unió, i ERC per Moviment d'Esquerres, l'escissió del PSC.

La indefinició sobre el grup parlamentari es repeteix en parlar del Govern, que segons el text serà “de concentració” i “amb l'objectiu de posar en marxa les mesures imprescindibles per a la construcció del nou estat”. En cap dels 6 folis de l'acord s'indica com es repartiran les àrees de l'Executiu, quin paper tindran en ell els membres de les entitats que encapçalen la llista, ni tan sols qui el presidirà.

Aquest últim assumpte, sobre qui és el candidat a president, va ser l'origen de la primera controvèrsia en el si de l'entesa, després que el número u de la llista, Raül Romeva, no donés per feta la presidència d'Artur Mas fins i tot amb la victòria de Junts Pel Sí. La desautorització de Romeva per part de CDC no va trigar a arribar. La portaveu del Govern, Neus Munté, va replicar que estava “parlat i ben parlat que el candidat a president és Mas”.

Estructures d'Estat i procés de transició

El clima del secretisme amb què es preserva el text del pacte entre formacions no ha estat un obstacle perquè en les últimes setmanes els partits hagin anat anunciant alguns dels seus plans, relacionats majoritàriament amb el procés sobiranista. Els integrants de Junts Pel Sí prometen declarar la independència entre 6 i 8 mesos després de la constitució de la Cambra, si compten amb majoria independentista.

El calendari que la candidatura ha dissenyat consta de dues etapes. A la primera començarà el procés, on el Govern es compromet a tenir a punt totes les estructures jurídiques per dur a terme “la desconnexió”, que es farà mitjançant una declaració d'independència i una llei de “transitorietat jurídica”. A partir de llavors donarà pas a una fase per dissenyar el procés constituent, en la que es tornaran a celebrar eleccions, segons l'acord, abans dels 18 mesos des del 27-S. Amb el resultat sortit d'aquestes s'elaborarà el text constitucional, que haurà de ser aprovat mitjançant referèndum.

Un altre dels punts d'acord entre les formacions integrants de Junts Pel Sí té relació amb l'acció exterior i diplomàtica. La candidatura ha projectat augmentar la xarxa de delegacions estrangeres i posar en marxa un departament d'exteriors amb rang de Conselleria, segons ha avançat aquest dissabte el diari Ara. Catalunya disposa en aquest moment de poc més de mitja dotzena d'ambaixades, que segons els plans de la candidatura independentista haurien de duplicar-se fins a aconseguir la vintena entre les eleccions del 27 de setembre i els següents 18 mesos.

Diferències respecte a la política social

En els 12 punts sobre política social que incloïa el document del pacte donat a conèixer hi ha alguns que fins ara Convergència havia rebutjat amb vehemència des del Govern. Sense anar més lluny, Junts Pel Sí proposa reformar el sistema de la Renda Mínima d'Inserció per a convertir-lo en una Renda Garantida, i aquesta és una de les promeses que Raül Romeva va enarborar en la presentació de la candidatura. Però va ser el mateix Govern de Convergència qui, el 2011, va retirar l'ajuda de la RMI a prop de 4.500 famílies amb la promesa de modificar i ampliar les ajudes mitjançant una nova llei. Però la reforma no va arribar.

Al juny d'aquest any, el conseller d'Economia i Empresa va anunciar que la llei per millorar la renda d'inserció no arribaria en aquesta legislatura, però va assegurar que el debat havia quedat solapat pel de la Renda Garantida de Ciutadania, la ponència acabava de ser activada al Parlament amb l'entrada d'una ILP. Va ser precisament en aquesta comissió on tres economistes convidats per CiU van carregar contra la Renda Garantida, entre ells Oriol Amat, qui serà número 7 a la llista de Junts Pel Sí per Barcelona.