Decoració electoral

Els elements decoratius predominen en la informació electoral, que continua donant a l’activitat propagandística dels partits una vida i un lluïment que de fa molt anys ja no tenen al carrer. Deixant de banda el bloqueig periodístic de l’audiovisual públic, els diaris impresos continuen sent el gran aparador acrític de missatges, anècdotes, actes prefabricats per a consum exclusiu dels mitjans i mítings cada cop menys concorreguts en aforaments limitats. I sobretot, el joc especulatiu inacabable de la prospectiva basada en les enquestes.

No és estrany que hi manquin balanços documentats de l’obra feta o del compliment de programes electorals anteriors, ni de la versemblança dels programes nous. No és estrany perquè desdiria del que és la informació política durant tot l’any, allunyada de qualsevol vocació d’escrutini i vigilància de l’acció dels responsables públics.

Allò que fa anys es va qualificar críticament com a ‘periodisme de declaracions’ no solament no ha decaigut, sinó que s’ha convertit en norma. Fins al punt que s’ha encaixat mansament la instauració de declaracions sense dret a preguntes en rodes de premsa, una modalitat entesa internacionalment com excepcional i que aquí cada cop és més habitual.

Les úniques aportacions genuïnes del periodisme electoral són les galeries de candidats, reportatges escrits i gràfics amb tocs d’estil personal tirant a premsa del cor. El moment culminant de la modalitat es produirà el mateix diumenge electoral, quan les portades en color rivalitzin amb les habituals i imaginatives fotografies ‘de família’, mil·limetrades en l’ordre i la col·locació dels candidats dels partits amb dret a blocs electorals i a decoració mediàtica.