I al novè dia, Artur Mas va trepitjar el cinturó roig

Han hagut de passar nou dies de campanya electoral perquè el candidat a la presidència de la Generalitat de Junts pel Sí, Artur Mas, aparegui en un gran míting a l'àrea metropolitana de Barcelona. Fins aquest dissabte, Mas havia participat en grans actes de Junts pel Sí en poblacions fecundes per l'independentisme. La candidatura havia optat pels perfils més progressistes per apuntalar l'àrea metropolitana de Barcelona, la zona que decidirà els resultats del 27-S i on tradicionalment el sobiranisme ha trobat menys simpaties.

Artur Mas no sembla el candidat ideal per anar a buscar vots entre l'electorat progressista que ha perdut la confiança en el PSC, antic partit hegemònic del cinturó barceloní, motiu pel qual se'l coneixia com el cinturó roig. Mas arrossega dos mandats que han retallat un 20% de la despesa i el pes de ser el fill polític de Jordi Pujol, un expresident esquitxat per la confessió de l'herència secreta paterna i per la pressumpta corrupció dels seus fills. Les retallades en sanitat han tingut un dels seus focus a l'Hospital de Bellvitge, un centre emblemàtic de la comarca del Baix Llobregat.

Fins aquest dissabte, Mas havia trepitjat l'àrea metropolitana de Barcelona en dues ocasions. Dimecres va oferir una roda de premsa sobre pensions a Badalona i dissabte passat va protagonitzar un acte a Martorell (un feu municipal convergent del Baix Llobregat), mentre Raül Romeva i Oriol Junqueras mitinejaven a Terrassa –un dels bastions municipals que el PSC ha sabut mantenir al cinturó.

Entre Martorell i l'Hospitalet, Mas havia participat en actes de Junts pel Sí en poblacions més decantades cap al sobiranisme i que tenen un alcalde convergent: Olot, Vilanova i la Geltrú, Figueres i Manresa. Durant la primera setmana de campanya, Mas només ha trepitjat territori hostil dijous a Tarragona, un altre bastió socialista d'on Junts pel Sí vol arreplegar part dels 150.000 vots que calcula que li falten per obtenir una gran majoria.

L'amenaça de la banca

Però si precisament Junts pel Sí flaquejava en el flanc social, el pronunciament de les patronals de la gran banca amenaçant d'abandonar Catalunya en cas d'independència unilateral li ha vingut com anell al dit per reivindicar-lo. Per moments ha semblat que el míting de Junts pel Sí era una acció de la PAH o un acte de Podemos. “No deixa de sorprendre'ns que ens vinguin a donar lliçons els mateixos que han provocat la crisi on estem, i que per sortir-ne s'han fet rescatar amb els nostres impostos. Hi ha algunes lliçons que no necessitem”, ha asseverat el número 5 i president d'ERC, Oriol Junqueras.

Encara més dura ha estat la número dos, Carme Forcadell: “Si no respecten la voluntat del poble de Catalunya, no mereixen tenir els nostres estalvis”, ha afirmat l'ex presidenta de l'ANC. “Que marxin els bancs dels desnonaments, de les hipoteques abusives i les preferents”, ha exclamat davant l'èxtasi de les més de 9.000 persones que han omplert La Farga de l'Hospitalet. Aquí és on ha intervingut el Mas més presidenciable.

“No marxaran, Carme, tranquil·la”, ha dit Mas posant el seny a la rauxa dels seus teloners. Mas ha posat en dubte que les entitats bancàries marxin de Catalunya, un territori que, ha recordat, representa el 20% del PIB espanyol, és una “potència exportadora” i té “el lloc de compres més més important de tot l'Estat”, el Passeig de Gràcia. “Us penseu que marxaran?”, ha preguntat Mas, i el públic ha respost un llarg “no”, a l'uníson. “No són les filles de la caritat ni germanetes dels pobres, que ho fan per interès!”, ha afegit el president.

Creixement d'ERC

Amb banquers o sense, el cinturó metropolità és un mar d'on tots els partits volen pescar després de la fi de l'hegemonia del PSC a la zona. Els socialistes van passar d'obtenir gairebé la meitat dels vots a l'àrea metropolitana el 1999 al 21% en les eleccions al Parlament del 2012. ERC, amb una feina de formiga, havia aconseguit resultats importants gràcies a l'atracció de socialistes desencantats, que van apostar per ERC per la seva tradició i el seu caràcter progressista. Tot això, abans del pacte amb CDC i de la plasmació de Junts pel Sí, es clar.

L'Hospitalet de Llobregat n'és un exemple. Les eleccions al Parlament del 2012 van ser la darrera convocatòria electoral on CiU va guanyar ERC a l'Hospitalet. A les europees del 2014, l'aliança d'ERC amb els antics membres de l'ala sobiranista del PSC va dur als republicans a quedar tercers a la ciutat, obtenint 3.000 vots més que CiU, que va quedar cinquena. Els republicans es van quedar a 500 vots de ser la segona força, el PP.

A les municipals de fa quatre mesos es va repetir la història. Tot i la incontestable victòria de la socialista Núria Marin, ERC, que la legislatura anterior ni havia ni entrat al consistori, va obtenir més de 8.000 vots i dos regidors, mentre que CiU va perdre gairebé la meitat dels sufragis que havia obtingut el 2011 i es va quedar amb un regidor gràcies als 5.500 vots aconseguits.

Mas ha notat que alguna cosa està canviant a l'àrea metropolitana. “Qui havia de dir que el dia que La Farga de l'Hospitalet estaria més plena des de la seva inauguració seria pels sobiranistes catalans que busquen la independència”, ha dit el president. Els temps en que el PSC omplia el Sant Jordi i La Farga s'han acabat, i Junts pel Sí vol agafar l'alternativa.