La Toscana, un viatge iniciàtic a la bellesa i a la història

L’ondulant escenari de La Toscana s’estén fins a l’infinit entre vinyes i oliveres. En el paisatge toscà, com en l’art que engalana les seves ciutats i pobles medievals, tot és perfecte. Els xiprers es combinen harmoniosament amb les terres de conreu, les restes de muralles etrusques, els elegants palaus de pedra i els camins sinuosos. Res sembla producte de l’atzar. És una terra orgullosa sotmesa des de fa segles als dictats de la bellesa i fins i tot la lletjor dels barris dormitori o de les zones industrials, que desapareix per encant engolida pel verd dels seus suaus turons.

El viatge a La Toscana és un viatge iniciàtic a l’art refinat, a la bellezza sublim i a la història amb majúscules. Per la regió van passar els etruscs, els romans i els grans mecenes renaixentistes que van convertir ciutats com Florència, Pisa i Siena en bel·licosos centres de poder durant segles i aquell ambient encara es respira en cada pedra. El seu enfrontament històric s’ensuma a la cuina i s’escolta en les varietats lingüístiques. El viatger ha d’anar amb precaució per no embogir davant tanta bellesa i acabar formant part de la llarga llista d’afectats per la Síndrome d’Stendhal.

El més recomanable és deixar per al final la visita a Florència, la capital i pàtria de Dante Alighieri, perquè la bellesa toscana és més digerible en petites dosis. La millor forma d’immunitzar-se contra tant tresor artístic és visitar primer Arezzo, Lucca, Cortona o San Gimignano. La primavera i la tardor són les estacions més adequades per recórrer la regió. Els estius són calorosos i a l’hivern les temperatures baixen en picat i la neu cobreix teulades i camps. Per trajectes curts, la vespa o la bicicleta es converteixen en el millor mitjà de transport. Els autocars i els trens són l’alternativa ideal per al viatger que prefereix oblidar-se del cotxe i de la temerària conducció dels italians.

San Gimignano és un bonic poble medieval coronat per tretze torres i envoltat de camps de vinyes. Situat en el triangle geogràfic format per Siena, Florència i Pisa, sorprèn per la quantitat d’obres d’art que amaguen els seus senyorials palaus. Les seves emblemàtiques torres van ser construïdes per famílies rivals durant els segles XII i XIII, i encara avui es mantenen dempeus a pesar d’haver estat a punt de desaparèixer sota les bombes de la II Guerra Mundial.

Expliquen que els veïns es van lligar a les torres per evitar que els nazis les volessin abans de fugir davant l’avenç aliat.

La millor forma de conèixer San Gimignano és allunyant-se de l’escàndol dels carrers envaïts pels turistes i plens de botigues de souvenirs i de restaurants de gomosa pizza al taglio. Perdre’s pels carrerons sempre té premi: una plaça de postal, una església amb uns frescos delicats, un animat mercat, una trattoria amb estovalles de quadres o fins i tot un músic tocant l’arpa en una cantonada. Es pot envoltar el poble i gaudir d’unes meravelloses vistes toscanes resseguint el camí de l’antiga muralla que encara es conserva fins arribar a una font d’origen romà que refresca el cos i l’ànima del viatger curiós.

Els ordenats carrers de l’emmurallada Lucca, lloc de naixement del compositor Giacomo Puccini, són el contrapunt al caòtic i desendreçat San Gimignano. Segueixen una quadrícula perfecta heretada de l’antiga colònia romana fundada l’any 180 abans de Crist i l’antic fòrum romà és l’actual plaça major. Les pedres de les construccions romanes han servit per aixecar esglésies i palaus, i la visita a San Martino, el Duomo d’estil romànic pisà, és visita obligada.

Més al sud, Siena és un viatge a l’edat mitja. La seva mundialment famosa Piazza del Campo en forma de ventall –o de capa de la Madonna– és el cor de la ciutat enfilada sobre el turó. Cada 2 de juliol i cada 16 d’agost se celebra el Palio, una carrera de cavalls muntats a pèl per disset genets que representen les diferents contrade –barris– de Siena que només dura noranta segons. La festa, documentada per primera vegada el 1283, atreu milers d’espectadors que col·lapsen la ciutat durant dies. Totes les cases es decoren per a l’ocasió penjant els seus estendards en finestres i balcons, i la sensació de viatjar en el temps fins al segle XIII és una experiència inoblidable.

Un cop vista la inclinada plaça que presideix el Palazzio Pubblico o ajuntament i el laberint de carrers que l’envolten, la millor opció és allunyar-se del circuit principal i perdre’s pels seus carrerons fins arribar a la plaça del mercat i al gueto. Només així el foraster descobrirà tranquils restaurants com l’osteria La Logge on podrà compartir taula i conversa mentre degusta un deliciós plat de conill amb mongetes.

Amb un gelat de pannacotta resulta molt més fàcil arribar fins al Duomo que domina la ciutat. La seva visió impressiona perquè és un dels més grans d’Itàlia. De fet, la pretensió era convertir-lo en l’església més gran de la cristiandat però el projecte va quedar a mig fer per culpa de la pesta que va acabar amb la meitat de la població de Siena l’any 1348.

L’edifici guarda veritables tresors de Miquel Àngel, Nicola Pisano i Donatello, però quasi sempre s’han de fer cues interminables per visitar-los. El viatger cansat de veure esglésies pot visitar com a alternativa el Museu dell’Opera del Duomo on s’exhibeixen totes les escultures i pintures originals de la basílica. Des de les seves finestres, les vistes deixen sense alè.

Visitar La Toscana i passar de llarg Pisa no té perdó. La ciutat, eternament enfrontada a florentins i genovesos, exhibeix encara vestigis del seu enlluernador poder com el Duomo, el baptisteri i la famosa Torre de Pisa –el campanile– des de la qual Galileo Galilei experimentava amb la gravetat.

L’orgullosa flota pisana va dominar la Mediterrània en el segle XII i la ciutat es va enriquir gràcies al comerç amb Espanya i el nord d’Àfrica. El col·lapse del seu port degut al fang i les derrotes de Gènova i Florència van acabar amb la seva esplendor i el bombardeig aliat que va patir el 1944 va estar a punt de reduir-la a pedres i pols.

I com a cirereta del pastís toscà, la renaixentista Florència dels Mèdici. El centre històric reuneix la majoria dels monuments i tot es pot recórrer a peu. Tanmateix, el consell és no estressar-se. El gruix dels visitants es concentra als voltants del Duomo amb la seva cúpula de Brunelleschi, la Piazza della Signoria amb el fals David de Miguel Àngel, la galeria dels Uffizzi i el Ponte Vecchio. Cap a l’est i després de parar a la geladeria Vivoli, l’atapeïda ciutat s’obre a una gran plaça que presideix l’església gòtica de Santa Croce. A l’altre extrem, a prop de l’estació de tren i d’autobusos, Santa Maria Novella sorprèn per la seva grandiositat i per les marques que va deixar una de les inundacions més terribles que va patir Florència.

També existeix una altra Florència molt menys monumental i glamurosa però més autèntica. És la dels mercats, com el Centrale i el de San Ambrogio, on sorprèn el color de les seves parades de fruites i verdures, i és també la de l’Oltrarno, el barri que s’estén a l’altra banda del riu Arno i on es pot observar l’atrafegada vida dels florentins, rebatejats pels seus enemics com a faglioli per la seva afició a les mongetes i acostumats a menjar el pa sense sal per culpa de les guerres medievals amb els pisans.

Una escapada a Fiesole és la millor forma d’acabar aquest viatge. El poblet d’origen etrusc, enfilat dalt d’un turó i envoltat d’oliveres, està a només vuit quilòmetres de Florència. L’inconvenient d’acostar-se fins a Fiesole és que ofereix unes vistes tan excepcionals de tota la vall des de les terrasses dels seus cafès que al viatger no li queda més remei que començar a pensar a tornar a La Toscana.

Vueling ofereix vols diaris des de Barcelona a Florència i diversos setmanals des de Barcelona a Pisa.