Barcelona aspira a ser Ciutat de la Literatura dins de la Xarxa de Ciutats Creatives Unesco i, entre altres arguments per aconseguir-ho, s'ha reivindicat com un centre editorial mundial i un punt de trobada i intercanvi internacional entre tots els agents del llibre i la literatura. La gran potència del sector editorial català, festes tant literàries com Sant Jordi així com la gran xarxa de biblioteques de la ciutat, fan de la candidatura barcelonina una de les més sòlides. Escriptors com Montalbán, Mendoza i Rodoreda, o més recentment Carlos Ruiz Zafón, Albert Sánchez Piñol i Andreu Martín, han fet de Barcelona una gran protagonista literària.
La candidatura vol mostrar tota la creativitat i la diversitat del panorama literari de la ciutat per projectar-la internacionalment a través de la Unesco. Entre altres aspectes, es destaca el fet que ha inspirat escriptors d’arreu del món que l’han immortalitzat en les seves pàgines i que el patrimoni literari de Barcelona és ric i divers, i no deixa de créixer cada dia. Barcelona també vol mostrar el seu compromís amb la llibertat d'expressió en totes les llengües, a través de l'acollida d'escriptors que són perseguits i la difusió de la seva literatura, i vol configurar una plataforma transversal de debat per a la promoció de la lectura entre infants i joves.
Barcelona és una de les ciutats del món que disposen d'una història editorial més llarga i continuada. Des dels inicis de la impremta fins ara, són més de cinc segles produint volums per a un amplíssim cabal de lectors. Aquesta vocació ininterrompuda defineix la metròpoli catalana, que ha estat, i continua sent, la capital editorial d’Hispanoamèrica. En l’actualitat, el Gremi d’Editors de Catalunya agrupa 216 editorials, que publiquen més de 33.000 títols anuals. El sector del llibre afronta avui els desafiaments de la crisi, del nou mercat global, de la revolució tecnològica i del canvi en els hàbits de lectura. Però quan es disposa de cinc segles d’història a l’esquena, aquests semblen reptes francament assumibles.
La ciutat s'ha dotat del que podríem anomenar un ecosistema del llibre per complet, en el qual apareixen autors, difusors (copistes, impressors, editors), llibreters, bibliotecaris, per descomptat lectors corrents, i també bibliòfils. Aquesta concentració defineix tota una manera de viure la cultura, i el seu pòsit constitueix un dels grans signes d’identificació barcelonins. Així ho han percebut observadors externs, com Miguel de Cervantes al segle XVII o Mario Vargas Llosa al segle XX, en definir específicament Barcelona per la seva relació amb els llibres.
El patrimoni literari barceloní s'ha vist reforçat els últims anys gràcies a l'existència d'una sèrie de polítiques públiques impulsades pels diferents consistoris, però també des de les iniciatives ciutadanes i l'empresa privada. Per exemple, les empreses que ofereixen rutes literàries, com les de L'ombra del vent, el Quixot o La catedral del mar. Ara bé, el punt d'inflexió de gran rellevància el trobem en l'esdeveniment de l'Any del Llibre i la Lectura 2005, que va saber confeccionar una agenda programàtica que va servir de punt de trobada per a tots els actors del món literari. Més enllà de l'ocasió de difondre la literatura de múltiples maneres (exposicions, xerrades, trobades) va ser una gran cita per al debat del panorama editorial barceloní, amb un simposi internacional.
El programa de Ciutats de la Literatura Unesco treballa amb l’objectiu que la literatura sigui un motor de desenvolupament i progrés a les ciutats. La Xarxa de Ciutats Creatives, creada l’any 2005, promou les col·laboracions entre els seus membres per desenvolupar projectes literaris en línia amb els objectius de la Unesco de desenvolupament cultural, social i econòmic. Actualment, les ciutats que formen part de la xarxa són Edimburg, Melbourne, Iowa City, Reykjavík, Dublín, Norwich, Cracòvia, Heidelberg, Praga, Dunedin i Granada.
París, una capital històrica de la literatura, o Dublín o Edimburg, ciutats que han aconseguit el reconeixement de la Unesco han consolidat el seu model literari. Si bé no hi ha un patró estàndard de ciutat literària, Barcelona es caracteritza per un gran dinamisme i cada vegada més treball en la xarxa dels actors literaris (públics i privats) sense un organisme que porti la veu cantant.
Accedir a la Xarxa de Ciutats Creatives Unesco obligaria a redimesnionar i revaloritzar la nostra literatura i el seu valor social. La dimensió literària de Barcelona és un fet. No hi ha cap altra ciutat al món que tingui una festa com Sant Jordi. Una festa singular de valors universals que forma part de la cartografia emocional i cultural. Una celebració, consolidada des del punt de vista ciutadà que ha començat també a cridar l'atenció de la comunitat internacional, coincidint amb la celebració del Dia Internacional del Llibre, i que ha esdevingut un element d'atracció per a ciutadans d'arreu del món.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
