Els malalts d’hepatitis catalans demanen a les administracions menys paraules i més diners

El president de l’Associació Catalana de Malalts d’Hepatitis (ASSCAT), Juan José Montes, ha demanat els governs català i espanyol que “parlin menys i curin més els malalts d’hepatitis C”. L’ASSCAT, que fins ara havia mantingut un perfil baix en les protestes i mobilitzacions perquè se subministri els nous medicaments que curen aquesta malaltia als pacients que la necessiten, ha convocat als mitjans per exigir que es doni ja el tractament a les persones en situació més greu, que calcula que són unes 30.000.

Montes va afirmar que “si tot es basa en els diners, anem malament. Han de posar-los damunt la taula, perquè per altres coses bé que n’hi ha”. Paral·lelament, representants de l’ASSCAT, han distribuït informació sobre els nous tractaments i han explicat la situació d’angoixa que pateixen els malalts d’hepatitis C que no els reben, als accessos dels hospitals de la Vall d’Hebron, Clínic, del Mar, Sant Pau i Can Ruti. Ramon Planas, cap del Servei d’Aparell Digestiu d’aquest darrer hospital, considera que, ara per ara, és impossible tractar a totes les persones afectades per hepatitis C, “per qüestions econòmiques i de personal”. Alguns càlculs situen en uns 800.000 els pacients que tenen aquesta malaltia, un 40% dels quals, però, ho desconeix.

Els medicaments que curen l’hepatitis en percentatges propers al 90% són el sofosbuvir i el simeprevir. Les empreses que en tenen les patents els venen a preus altíssims. El govern espanyol s’ha compromès a dedicar 125 milions d’euros a adquirir Sovaldi (la marca comercial amb què l’empresa Gilead distribueix els fàrmacs amb sofobusvir). Gilead cobra 25.000 euros per cada persona tractada. Amb la partida prevista només es poden tractar entre 5.000 i 6.000 persones. Ramon Planas considera “criminal” que no es tracti amb aquests medicaments les 30.000 persones que necessiten un tractament urgent.

L’hepatòloga de l’hospital de Bellvitge, Teresa Casanovas, que assessora l’ASSCAT, destaca que la Constitució espanyola reconeix en el seu article 43 el dret a la protecció a la salut i que aquest dret no es respecta quan es limita l’accés a medicaments com els que curen l’hepatitis C. Casanovas atribueix a “les retallades” les dificultats que posen alguns gerents d’hospitals per subministrar aquests medicaments. Els pressupostos de la Generalitat de l’any passat no contemplaven cap partida per aquesta qüestió. Tampoc no hi ha cap referència en els pressupostos per l’any vinent que s’estan discutint actualment al Parlament.

Les principals queixes de l’ASSCAT van adreçades al Govern espanyol, per la seva lentitud en adquirir els medicaments i les seves reticències a distribuir-lo de forma transparent. Amb tot, no s’ha sumat a la querella que ha presentat la Plataforma d’Afectats per l’Hepatitis C contra l’anterior ministra de Sanitat, Ana Mato, a qui responsabilitzen de la mort de 4.000 persones per aquesta malaltia, el 2014. Aquesta Plataforma ha organitzat una marxa, aquest dissabte, des de l’hospital “12 de octubre”, on fa quasi un mes que estan tancats, fins al palau de la Moncloa.

Montse Pineda, presidenta del Comitè 1er de Desembre, qualifica de “genocidi” les conseqüències d’un sistema que permet als laboratoris farmacèutics que cobrin “quantitats insultants pels seus medicaments”. Aquest comitè atén malalts de la Sida, sovint coinfectats amb hepatitis. Pineda exigeix als laboratoris “no només responsabilitat sinó també ètica”.

L’abril passat, representants de l’ASSCAT, el Comitè 1er de desembre i d’altres organitzacions i professionals sanitaris, van presentar al Parlament una proposta d’acció per fer front a aquesta crisi. Tots els partits s’hi van mostrar favorables, però, de moment, no s’ha passat de les paraules als fets.

Aquestes entitats lamenten que el conseller de Salut, Boi Ruiz, no estigui en primer pla d’aquesta crisi. Les informacions que arriben del seu departament són molt limitades. Ramon Planas ha rebut la instrucció del departament perquè presenti el 31 de gener un document amb tots els pacients que considera que cal tractar urgentment amb els nous medicaments. Ell calcula que seran uns 250. Ja n’ha tractat quaranta. L’hepatòloga Teresa Casanovas no té constància que al seu hospital, el de Bellvitge, s’hagi rebut aquestaa instrucció. El president de l’ASSCAT ha començat a rebre el tractament aquest divendres. Un malalt d’hepatitis C, tractat a l’hospital de Mataró, ha explicat, a la roda de premsa, que fa dos mesos que li han prescrit els nous medicaments però que encara no li han subministrat.

S’entén l’angoixa amb què viuen els malalts el seu dia a dia. Amb tot, les perspectives científiques són excel·lents. L’hepatitis C té els dies (anys) comptats. Aviat arribaran nous medicaments encara més eficaços. La qüestió és saber quantes persones moriran abans que el tractament s’universalitzi.