Acaba el desallotjament de la nau del Poblenou, continua el drama humanitari

Els Mossos d'Esquadra han desallotjat aquest matí la nau industrial ocupada del carrer Puigcerdà, l'assentament més gran de Barcelona. Continua el drama humanitari al barri del Poblenou, on centenars de persones d'origen subsaharià hi malviuen des de fa anys, habitant antics tallers i fàbriques, patint desallotjaments forçosos i tornant a ocupar, mentre miren de guanyar-se la vida treballant la ferralla. El buidatge de la nau de Puigcerdà és només el darrer capítol d'una sèrie d'actuacions policials contra aquest col·lectiu que, segons denuncien els veïns, no ha obtingut fins ara cap proposta de solució global a la seva situació d'exclusió social.

Les poc més de cent persones que quedaven encara ahir a la nit a la nau del carrer Puigcerdà -moltes ja havien marxat per evitar un xoc amb la policia- s'ha despertat aquest dimecres envoltades per un cordó dels Mossos d'Esquadra. Una cinquantena de furgonetes ha bloquejat l'accés a la zona, poc abans de les 6 h, fixant un perímetre de 100 metres. Un cop ha arribat la comitiva judicial, a les 8 h, s'ha procedit a expulsar-ne els habitants, una actuació que ha transcorregut sense incidents, segons els advocats mediadors.

“Som persones, tenim dret a un sostre, a viure amb dignitat, a treballar... i no ens deixen!”, es queixava Boubacar, un dels ocupants de la nau que acabava de ser desallotjat. Assegut a la vorera, al costat del carro on hi guardava algunes de les seves pertinences, es lamentava: “No feiem mal a ningú, només ens volíem guanyar la vida. Fa molts anys que vivim a Catalunya i alguns hem cotitzat a la seguretat social mentre no hi havia crisi!”

A mesura que avançava l'operatiu, i que els ocupants anaven sortint, s'ha congregat al voltant de la nau més d'un centenar de persones, una concentració improvisada “per la dignitat i els drets humans, i contra el racisme institucional”, tal com reflectia la pancarta que encapçalava la protesta, en la qual han participat també parlamentaris d'ERC, ICV-EUiA i la CUP. “Com és possible que faci tants anys que dura aquest drama i encara no hi hagi hagut una resposta ferma per part de l'Administració?”, es preguntava Carlota Falgueras, activista veïnal.

Poques hores després, els Mossos d'Esquadra també han desallotjat una nau del carrer Pere IV, al mateix barri del Poblenou, on es trobaven una desena de persones.

Per demostrar el rebuig al desallotjament, les entitats veïnals i les plataformes que donen suport al col·lectiu han convocat una manifestació a les 13 h a la Rambla del Poblenou.

Reallotjament de vuit dies: pa per avui i gana per demà

Reallotjament de vuit dies: pa per avui i gana per demàUn cop consumat el buidatge de la nau, els serveis socials d'emergència de l'Ajuntament de Barcelona s'han desplegat per atendre tots els ocupants, sota l'atenta mirada dels veïns, que desconfiaven del compromís de l'alcalde Xavier Trias de “no deixar a ningú sense sostre”. I la solució no els ha satisfet. El consistori ofereix a tots els qui sortien aquest dimecres de la nau una pensió temporal, amb manutenció inclosa, durant un vuit dies, ampliables en funció cada casuística. Els veïns, tanmateix, estan segurs que a l'agost “tots tornaran a estar al carrer”, en paraules de Falgueras, i es queixen que amb això l'Ajuntament l'únic que fa es allargar el problema.

“No sé què faré... vuit dies no és res. Després hauré de tornar-me a buscar la vida, així que potser millor que comenci ara directament”, valorava l'Umaru, un més dels qui dormia a la finca, originari de Guinea Bissau. Després de donar la seva documentació als serveis socials, a l'espera que li proporcionin sostre, l'Umaru s'ho repensava: “Potser aniré amb els veïns, en ells hi confio més”, en referència a la possibilitat que plantejaven les entitats de suport d'oferir un espai alternatiu per als que no es volguessin acollir a l'oferta municipal.

“El que fa l'Ajuntament és pa per avui i gana per demà!”, cridava un dels veïns en una assemblea improvisada en acabar el desallotjament. Les entitats de suport al col·lectiu subsaharià denuncien que, fins avui i des que la jutge va donar l'ordre de desallotjament, a mitjans de juny, només s'ha reallotjat a 15 persones. De tota manera, els comptes totals de la Creu Roja, des que van començar a donar assitència a l'assetament, el mes de gener, ascendeixen fins a la seixantena de persones.

I no és només el sostre. L'Umaru, per exemple, ha perdut també la seva font d'ingressos. Durant els prop de dos anys que va viure a la nau, oferia tasques de comptabilitat als qui treballaven en la compravenda de ferralla. “Hauré de tornar a començar, un altre cop”, afirmava resignat.