Exèrcits nous amb robots, però les víctimes són les de sempre
Aquest és un article publicat al blog 'Adéu a les armes'
Els avenços tecnològics en l’àmbit militar i l’alt cost social i polític de la mort de personal militar més enllà de les fronteres nacionals estan dibuixant un escenari en el que podem preveure que la guerra, si bé no es deixarà de fer, almenys ja no es farà com abans.
Les operacions militars a l’exterior d’avui dia són denominades amb una sèrie d’eufemismes que mostren la dificultat existent en el marc de la governabilitat global per legitimar les guerres que promouen els espuris interessos de sempre. Ja ningú es creu que una guerra es faci per motius humanitaris, i les intervencions militars a l’exterior són cada cop més qüestionades per l’opinió pública. En el recent cas de Líbia, una bona part de l’esquerra ha quedat en evidència amb el seu discurs de secundar una intervenció militar que, suposadament, havia de millorar les condicions de vida del país.
Els exèrcits han començat un procés de reducció d’efectius alhora que estan augmentant el seu component tecnològic. La raó es deu, en part, al canvi en les amenaces a la seguretat que poden desestabilitzar un país. Moltes d’elles es basen en l’afectació dels sistemes informàtics, de protecció de dades o de subministrament energètic, i es poden realitzar sense utilitzar els mitjans militars tradicionals. Són noves formes de guerra que requereixen un canvi en el paradigma de la militarització que pot donar, per tant, noves respostes tant militars com dels cossos de seguretat.
La ciberguerra i la ciberseguretat es mostren com nous elements que han arribat per quedar-se. Els avions no tripulats i els robots també. En aquest sentit, el marc jurídic internacional ara existent pot resultar inútil o quedar obsolet davant les noves formes de fer la guerra. La flagrant impunitat dels evidentment il·legals atacs militars amb avions no tripulats amb els que es cometen assassinats selectius en són un bon exemple. El cas dels robots militars amb cada cop més capacitat de decisió autònoma per elegir quan i a qui disparar obren a més un debat ètic en el que qui es posiciona en contra del desenvolupament d’aquestes armes sembla un retrògrad amb aversió al progrés. La tecnologia pot millorar les nostres vides en molts aspectes inqüestionables, però cada pas endavant que es dona en tecnologia i R+D militar, la humanitat en dóna dos enrere.
De tot això en parlarem a les Jornades del Centre Delàs d’Estudis per la Pau del 2013, el 17 i 18 de novembre “Noves formes de fer la guerra” L’entrada és lliure.
