Gran Recapte: solidaritat necessària o fracàs de la política?
El Gran Recapte d’Aliments és una campanya de recollida d’aliments bàsics per les persones i famílies més necessitades de Catalunya. Aquest divendres i dissabte, els quatre Bancs d’Aliments catalans es coordinen per, com a mínim, superar les 3.000 tones de productes recollits l’any passat. Aleshores, els ciutadans van aportar 3.634 tones en més de 1.900 punts de recollida i es van mobilitzar 20.000 voluntaris. Un esforç immens de solidaritat que planteja, però, el debat de si la lluita contra la pobresa i la manca d’aliments ha de passar necessàriament per accions ciutadanes com aquesta i no dissimula la responsabilitat que les administracions públiques tenen en la resolució d’aquest problema.
En general, les entitats que actuen en l’àmbit social valoren positivament el Gran Recapte tot i que apunten, també, el caràcter substitutiu de l’acció política que suposa. Àngels Guiteras, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, considera que “els problemes d’alimentació que pateixen molts famílies el fan necessari”. Teresa Crespo, presidenta d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), coincideix amb ella: “La necessitat és molt gran i pensar que hi ha persones i famílies senceres que no tenen res per menjar en una societat rica com la nostra és indignant i del tot injust”. Enric Morist, coordinador de Creu Roja de Catalunya, considera, així mateix, que “davant de l’augment de les persones en situació vulnerable i afectades per la crisi econòmica, totes les iniciatives de recollida i distribució d’aliments, així com molts d’altres projectes de lluita contra la pobresa i l’exclusió impulsats per diverses entitats, són molt necessaris”. Creu Roja va distribuir aliments entre més de 218.000 persones, el 2013, i els seus voluntaris col·laboren amb el Gran Recapte.
La secretària general de Càritas Diocesana de Terrassa, Pilar Taché, assenyala que accions com el Gran Recapte, a més de ser necessàries per millorar el seu estoc d’aliments, serveixen per compensa r la reducció de les donacions d’excedents facilitats per la Unió Europea. Reclama, però, que se’n revisi l’actual model organitzatiu, “evitant un model massa centralitzat que promou la recollida en grans superfícies i supermercats. També hem de tenir en compte el comerç de proximitat”. Sira Vilardell, responsable d’Acció Comunitària de la Fundació SURT, que impulsa campanyes de lluita contra la pobresa, sobretot en l’àmbit de les dones, diu que “el Gran Recapte no és només una acció assistencial –que ho és, clarament i més en aquests moments- sinó també de sensibilització i de promoció de la coresponsabilitat i la solidaritat per poder, entre tots i totes, donar respostes eficaces”. Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels també considera els Bancs d’Aliments una bona eina per cobrir les necessitats alimentàries dels col·lectius més febles, però afegeix: “Una altra cosa és si són la solució idònia. Hi ha solucions molt més adequades i normalitzadores com la targeta de crèdit solidària ja que no estigmatitza”.
El sociòleg Albert Sales, autor del llibre “El delicte de ser pobre”, afirma que “no es tracta de donar menjar sinó de proporcionar seguretat alimentària i de facilitar l’accés a una alimentació adequada de manera continuada”. I afegeix: “No dic que no sigui necessari mobilitzar-se per ajudar, però la campanya mediàtica del Gran Recapte no es correspon amb el seu impacte real sobre la vida de la gent i contribueix a identificar pobresa amb fam, una identificació que ajuda a amagar la realitat polièdrica de la pobresa”. Sales pensa que aquesta identificació “comporta ocultar la complexitat dels processos d’exclusió social. No cal passar fam per viure els problemes causats per l’atur, la sensació d’impotència, l’angoixa pel futur, les tensions intrafamiliars... I la inseguretat alimentària no és la conseqüència de la falta d’aliments sinó de la falta d’ingressos. El que cal garantir és una renda mínima, no donar menjar”.
Suplència de responsabilitats de l’Administració
Que iniciatives com el Gran Recapte supleixen responsabilitats que pertocarien a les administracions públiques és una idea força compartida, amb matisos, entre els responsables d’entitats i experts del tercer sector. Àngels Guiteras creu que “més que suplir, el que fa és donar resposta a la manca de polítiques socials i de lluita contra la pobresa adequades a les necessitats de la gent” i Teresa Crespo que “l’èxit dels bancs d’aliments és el major fracàs de les polítiques socials i de l’Estat del benestar”. Al seu torn, Sira Vilardell atribueix a la llarga durada de la crisi i a les retallades de recursos socials l’augment del pes de la societat civil en afrontar problemes com l’alimentació dels més necessitats. Segons ella, “els darrers canvis socials han fet emergir cada cop més la consciència de recuperar el treball comunitari i la implicació de la ciutadania i tots els agents socials en la resolució dels problemes socials que ens afecten i en la transformació de la societat, i això ja configura un canvi de percepció que situa a l’Administració com un agent més, amb un paper clau, però no exclusiu, a l’hora de dur a terme accions com la del Gran Recapte”.
Enric Morist, recorda que Creu Roja “ha traslladat a les pròpies administracions, en moltes ocasions, que el sistema públic asseguri que tothom pugui viure amb dignitat i, sobretot, que s’emprenguin les polítiques necessàries per generar llocs de treball i que les persones puguin tenir independència econòmica i personal” mentre que Ferran Busquets defensa que “les administracions han de garantir que aquests problemes es resolguin. Ja sigui directament o donant suport a les entitats. Quan algú fa una aportació a una entitat, de fet, està corregint el que hauria de garantir l'administració”. Per Pilar Taché, “els recaptes d’aliments no són la solució a la pobresa i l’exclusió social, com de vegades podem pensar. Per acabar amb les grans desigualtats cal un altre model de societat, més inclusiva i justa”.
Caritat i solidaritat són els dos valors que apareixen entorn d’aquesta iniciativa. Quin dels dos ha de predominar? La presidenta de la Taula del Tercer Sector demana superar la beneficència: “La solidaritat sempre és important i positiva i en aquests moments més que mai. L’Administració no pot defugir aquest problema però no pot fer-ho tot. Cal el compromís de tots plegats, Administració, entitats, ciutadania, per cobrir aquestes necessitats. Va més enllà de la beneficència”. Sira Vilardell creu que “la caritat no pot ser l’única resposta , sinó que ha d’anar acompanyada d’un treball de prevenció, d’educació i sensibilització que siguin fonament de canvi i transformació social, que generin noves respostes a les necessitats socials, basades en la solidaritat , el treball comú i la implicació i participació de tots els agents socials i ciutadania”.
Teresa Crespo, per la seva part, recorda que “la caritat és puntual i actua de forma proactiva: Hi ha gana i cal respondre a aquesta necessitat” però aposta per un model d’Estat del Benestar “on no calgui la caritat i la solidaritat col·lectiva i pública doni una altra resposta que els bancs d’aliments”. “En parlar de solidaritat no es pot oblidar que la ciutadania ha de ser solidària en pagar impostos i no defraudar. Si aquesta opció fos més assumida i practicada per tota la població, molt bancs d’aliments podrien desaparèixer”, afegeix.
El coordinador de Creu Roja a Catalunya reconeix que “el Gran Recapte és una iniciativa molt important, que en dos dies recull una gran quantitat d’aliments per distribuir entre els que més ho necessiten” però recorda que “el conjunt d’entitats socials també desenvolupen projectes d’ajuda alimentària i altres projectes de lluita contra la pobresa durant la resta de l’any, en què la societat civil, com a voluntària, sòcia o donant, també hi col·labora permanentment”. Al seu torn, Ferran Busquets creu que “la caritat és immediata i és imprescindible pensar en el llarg termini, però caritat i solidaritat són línies de treball relacionades, han d'existir totes dues i la segona ha de guanyar cada cop més força. Cal cobrir la necessitat d'avui i garantir que aquesta necessitat desaparegui. Ara per ara, malauradament, la màquina que genera necessitat immediata és més potent que la capacitat d'evitar-la... I això urgeix corregir-ho”. Càritas havia anat reduint les seves activitats més assistencials els darrers anys, segons explica la seva secretària general a Terrassa, però la gravetat de la crisi l’ha forçat a potenciar les accions d’emergència social. “Amb aquest model econòmic sempre estarem en situació de crisi, ja sigui en el nostre país o en altres països del món”, conclou.
Dret a alimentar-se no és el mateix que repartir menjar
El sociòleg Albert Sales es basa en experiències realitzades als Estats Units per afirmar que “no és el mateix lluitar pel dret a una alimentació adequada que repartir menjar. I malgrat que pugui semblar que les dues activitats no són excloents, un anàlisi rigorós de la realitat del món associatiu de democràcies veïnes més madures que la nostra indica el contrari”. Per ell, “seria desitjable canalitzar la solidaritat d’una altra manera, trencant les barreres entre donants i assistits, trencant la desconfiança que ens porta a donar menjar als pobres sota la convicció que ”nosaltres“ sabem millor que ”ells“ allò que ”ells“ necessiten”.
Un altre debat afecta el paper de les empreses alimentàries i les superfícies comercials que aporten aliments a la campanya, ja que no tot és altruisme en aquestes aportacions, tenint en compte els beneficis d’imatge per les seves marques i els avantatges tributaris i de col·locació d’excedents que aconsegueixen.
Debats a part, el Gran Recapte és aquí i suposa un ajut evident, tal i com explica el director de la Fundació Arrels: “Desconec els detalls de tota la distribució però si el productes tenen sortida serà que cobreixen una necessitat. El que conec és que sí que és útil per menjadors o entitats que s'estalvien diners que, per exemple, es poden utilitzar per treballar en el llarg termini”. O com afirma Àngels Guiteras: “El Gran Recapte obeeix a necessitats molt importants. Arriba a moltes famílies. Són d’una gran ajuda i esperem que en el futur es reconverteixi en d’altres activitats perquè sortim de la situació d’urgència actual”.
