Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El 'no' de Rajoy pot forçar a CiU a convocar unes eleccions que sap que perdrà

Mas se compromete a celebrar una consulta legal en 2014 "tolerada" por el Estado

Jordi Mumbrú

Barcelona —

Convocar eleccions anticipades és un gran problema per CiU. Totes les enquestes deixen clar que la tendència de les passades eleccions continua. És a dir, la formació que encapçala Artur Mas cau, i els republicans pugen. L’electorat té clar que si es tracta d’assolir la independència, les sigles que millor ho defensen són ERC o la CUP. Això vol dir que Artur Mas haurà de convocar unes eleccions anticipades sabent que les perdrà.

Mas ja va cometre aquest error a l’anterior mandat, quan va convocar eleccions anticipades per arribar a la majoria absoluta i va acabar perdent 12 diputats. Un error de càlcul monumental. La diferència és que en l’anterior mandat no estava tan clar que perdia suport de la població i ara sí. Posant per cas que Artur Mas estigués disposat a perdre el poder a canvi de guiar Catalunya cap a la independència -que costa de creure- caldria esperar que el seu equip l’acompanyés. Caldria esperar que consellers, assessors, diputats, secretaris generals i moltes altres figures estiguessin disposats a fer-se un harakiri per la pàtria. I és de sobres conegut que dins CiU hi ha moltes persones que no ho veuen gens clar.

En la seva lluita per mantenir la unitat d’Espanya, Rajoy ho tenia pràcticament tot perdut si se celebrava la consulta. Però si el pas cap a la independència necessita la generositat desinteressada d’Artur Mas i els seus, les coses poden canviar. Hi pot haver qui canviï de vaixell. Cal recordar que els principals empresaris prefereixen que tot segueixi igual. Encara queden molts capítols, però està clar que el desenllaç de la “transició nacional” que va anunciar Artur Mas no serà gens fàcil.

La previsible negativa de Rajoy

Per la seva banda, els partits polítics catalans estan disposats a continuar insistint per aconseguir que el Govern central autoritzi la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. La carta que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha enviat aquest cap de setmana a Artur Mas deixa algunes portes obertes i defensa el “diàleg”, però limitant qualsevol acord al “respecte al marc legal”. I això s’interpreta com un no a la consulta.

La negativa al referèndum era previsible, tenint en compte que el president de l’Estat espanyol vol la unitat del país i que ha de jugar les seves cartes per garantir-la. Possiblement, el rebuig a la consulta no sigui un error per als interessos de l’Estat. Tenint en compte que el nombre d’independentistes no para de créixer, que estan molt mobilitzats -molt més que els unionistes- i que gaudeixen de la simpatia de molts mitjans de comunicació catalans, no seria sorprenent que, de celebrar-se una consulta, acabés guanyant el sí. Els referèndums mai no són vinculants, però si se celebren i guanya el sí, tothom té clar que la independència acaba arribant.

Permetre la celebració d’un partit que saps que perdràs no sembla la millor manera d’actuar. Potser és la més esportiva -i que guanyi el millor- però estem parlant de la unitat d’Espanya. De manera que la jugada de Rajoy pot ser poc democràtica o covarda, però evita una derrota segura. A partir d’aquí, canvia l’escenari.

La opció del referèndum és, clarament, la majoritària a Catalunya i és el punt de trobada on se senten més còmodes CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP i és el camí que més suports permetria trobar a nivell internacional. També per a la població, tal i com deixen clar totes les enquestes i la manera de fer dels catalans, la consulta pacífica, cívica, pactada i democràtica és la millor de les opcions. Tancada aquesta porta, l'única manera per aconseguir la independència és la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) o convocar unes eleccions plebiscitàries. La primera d'aquestes opcions perdria clarament el suport de molts catalans i de la majoria de forces parlamentàries. Així que, si no hi ha referèndum, l’únic camí possible són les eleccions plebiscitàries que s'haurien de convocar l’any vinent. Després de la demostració independentista a la Via Catalana, sembla evident que el proper curs caldrà moure fitxa, perquè no hi ha dubte que la gent té pressa.

Etiquetas
stats