Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El PNV se juega el ser o no ser ante la oportunidad histórica de EH Bildu
Exprimir hasta la última gota de un río: el viaje imposible del Guadiana hacia el mar
OPINIÓN | 'El pasado sucio', por Enric González
Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Separar la independència de la justícia social

Lídia Pujol

Reflexió. Pregunta:

He llegit sobre la intenció d’envoltar la Caixa l’11 de setembre, i la veritat és que m’ha sorprès, em sembla que es barreja una mica tot i no entenc les prioritats. Si el Procés Constituent vol estar a la cadena perquè creu en la independència, és una cosa, però si vol denunciar abusos financers i tantes altres coses més, ¿per què no munta la seva pròpia cadena o altres accions altres dies i en més llocs? Suposo que neix de la voluntat de voler deixar clar que està a favor de la independència però no a qualsevol preu. Però aquesta acció no ho deixa clar, és més, crec que perd força i no s’entén el missatge, ja que insisteixo... per què no es fan cadenes en altres llocs igualment abusius?

Reflexió. Resposta:

Estic amb tu que com més accions assenyalant el veritable motor de la cadena, més visibilitat, concreció i consistència tindria el missatge i la mateixa independència. Però els recursos del Procés són humans, és a dir, també limitats. Perquè si no fos així, serien els recursos de la Caixa.

Desitjava profundament que l’ANC hagués utilitzat aquest llaç humà per envoltar hospitals, bancs, escoles, la borsa, els teatres... És el mateix desig que va motivar la meva participació al Concert per la Llibertat del Camp Nou: decidir, sí, decidir totes i cadascuna de les llibertats que fan possible la Llibertat. Aquell que viu sense sostre, té gana, ha perdut la feina, no pot alimentar, curar o educar els seus fills no és lliure, ni a Catalunya ni enlloc. Per això estic feliç que al Procés Constituent hagi pensat a envoltar la causa de l’abús en qualsevol àmbit, assenyalant, alhora, la decisió d’un poble: una independència amb sentit comú, que extirpi la prioritat absoluta dels interessos econòmics de les escoles, la cultura, els recursos, la sanitat, l’habitatge...

Cal donar-li sentit a la cadena baula a baula. Per això, al gest de sumar-s'hi, el Procés Constituent hi afegeix simbòlicament la denúncia i assenyala el cuc financer de la poma. Fer-se a un mateix o deixar-nos fer per mans alienes. Aquest és el sentit d’envoltar la Caixa.

Diu Galeano, “se’ns pixen a sobre i diuen que plou”. Doncs, sense pensar, el que fem és comprar-nos el paraigua que ens volien vendre pixant-nos a sobre i l’obrim. Ja està. Ells, lògicament, ens segueixen pixant i explicant les mentides que, sense pensar, anem comprant.

Diferenciar amb un mateix objectiu és atendre la realitat, enriquir el teixit, enfortir la cadena. Desitjo que totes les persones que el proper 11 de setembre es donin la mà, ho facin pensant a donar-li contingut al gest, prioritzant valors i exercint responsabilitats. Si no posem fronteres als diners, aquesta cadena no és més que un joc de nens que es donen la mà cantant “tralarà” dins del chiqui park tutelat per la Caixa. “Ahora que vamos despacio, vamos a contar mentiras, tralará...” Seguiran explicant mentides però ara també volem la veritat. Per això cada un, a la seva manera, sortirem, com diu Simone Weil, a “llançar sorra en l’engranatge de la màquina que ens tritura, afavorir una certa llibertat de moviments, potenciar el despertar del pensament”.

La imperiosa necessitat generalitzada d’independència que vivim és a raó de la insuportable injustícia que exerceixen sobre els més vulnerables el poder i les finances. Separar la independència de la justícia social? Crec profundament que fer-ho seria una terrible perversió, comprar una mentida més. Són dos termes que coexisteixen alhora i són indissociables. L’amor i la llibertat són dues paraules que en la seva arrel són una mateixa, la resta és “tralarà”.

Encerclarem la Caixa i construirem un castell humà al costat de la torre per dir al món el que hem decidit els catalans: els diners estan al nostre servei i no a l’inrevés.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Etiquetas
stats