“La tasca dels bons polítics és soldar la legitimitat amb la legalitat”. Aquesta potser ha estat una de les frases més brillants del discurs del president Mas en el debat de política general. Brillant en la forma i el contingut. No és fàcil dir tant, i tan important, en tan poques paraules. Podem trobar altres definicions del que hauria de ser la política, aquesta no l'esgota. Però en aquesta frase queda recollit un dels elements essencials d'allò que preocupa a la vida pública, a la polis, a la vida en comú actual. Com podem resoldre la distància que avui es viu entre allò que es considera legítim i allò que és legal?
Suposadament, allò que és il·legal, allò no legal, no és legítim, no té el suport de la societat, és il·legítim i per això està fora de la llei. Suposadament, allò que és legal, és legítim, és acceptat i considerat adequat, i per això està recollit i defensat per les nostres normes. Suposadament, les lleis estan pensades per regular la vida d'una comunitat d'acord amb els seus valors, els seus principis, amb allò que es considera correcte. És per això que el president Mas presenta a les bones persones que es dediquen a la política com les que uneixen allò legítim amb allò legal. No es considera bo, acceptable, que la llei digui una cosa i els principis presents a la societat ens demanin actuar d'una altra manera.
L'obediència a la llei fins fa poc ha estat àmpliament acceptada com el comportament adequat en una societat que es vol democràtica. Però en els darrers anys això ha anat canviant. Avui la desobediència ha passat a ser una opció justificable per a molta gent. El president Mas no ha cridat a la desobediència, però ha deixat clar que hi ha una distància entre allò legitim i allò legal. I això s'hauria de resoldre. Això és el que fan els bon polítics. Però en quin assumpte hi ha aquesta distància? De què està parlant? De la consulta, de poder votar el 9 de novembre. De la consulta que una majoria al parlament i que una gran mobilització reivindica al carrer. De la consulta que el govern de l'Estat sembla no voler acceptar d'acord amb la legalitat existent. Un xoc entre una legitimitat i una legalitat. Aquest és un escenari previst i de la desobediència civil no violenta fa temps que se'n parla per poder deixar de banda la legalitat vigent i avançar.
Però aquesta és l'única desobediència civil no violenta com a resposta a una fractura entre legalitat i legitimitat existent avui? No. En els darrers anys ho hem pogut comprovar. Segurament l'experiència amb més recorregut de les vigents és la de la desobediència civil no violenta impulsada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. La PAH ha desobeït desnonaments i propietats de la SAREB. La seva legitimitat ha descansat en el dret a l'habitatge. Què n'ha de dir el govern? Que n'han de dir els partits a les institucions? La PAH, com els bons polítics dels que parla Mas, ha volgut soldar la legitimitat amb la legalitat i la manera de fer-ho ha incorporat la desobediència de la llei. No perquè siguin uns amants de la desobediència, del descontrol, etc. Ho fan perquè volen canviar una llei per una altra, però no hi ha manera de trobar el camí legal per fer-ho.
Ramon Espadaler, secretari general d'Unió, secretari general de Convergència i Unió, i conseller d'Interior, fa pocs dies es manifestava contrari a fer la consulta fora de la legalitat. No assumia com a possible la desobediència. I es preguntava: “Quines són les legalitats saltables i quines són les no saltables?” Efectivament, aquesta és una pregunta clau en parlar de desobediència civil no violenta. Aquesta és una pregunta irrenunciable. Cal treballar per tenir una societat capaç de tractar amb rigor aquest tipus de preguntes. Hem de ser conscients i bons coneixedors d'una història que ens mostra com la desobediència ha estat una actitud clau per aconseguir, per exemple, que la democràcia s'aprofundís, s'ampliés i incorporés persones i comunitats excloses. La democràcia o s'aprofundeix i augmenta de qualitat o hi ha el risc que es converteixi en oligarquia, en poder dels de dalt. Construir i aprofundir democràcia implica en moltes ocasions xocar amb legalitats restrictives i hem de saber com reaccionar.
La pregunta retòrica que es feia Espadaler buscava tancar l'assumpte: defensar una consulta dins de la legalitat que sigui la que atorgui legitimitat. Però aquest no és un debat tancat, en aquest període de mobilitzacions socials i nacional s'estén la desobediència de manera civil i no violenta com un instrument per canviar les lleis, convé tenir-ho present. Hi ha qui no acceptarà cap desobediència, qui només voldrà contemplar la pròpia, però són diverses les que estan plantejades. Els bons polítics, com deia Mas, han de soldar moltes legalitats i legitimitats fracturades. No només la relacionada amb la consulta. I com que no ho estan fent apareixen nous referents, és el cas per exemple de la PAH. La PAH ha volgut treballar intensament per soldar aquesta fractura en l'àmbit de l'accés a l'habitatge. I per això, encara que hi hagi qui insisteix en que no fan política, són una referència política per a amplis sectors de la nostra societat. En moments com aquest no podem prendre dreceres, abordem un debat que sempre evitem: ¿la desobediència civil no violenta debilita o enforteix la democràcia? Tinguem-lo més enllà dels nostres interessos, de la desobediència que ens interessa o no. Preguntem-nos quina és la democràcia a la que aspirem i on som. Preguntem-nos si les lleis vigents aprofundeixen la democràcia o la limiten.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
