Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La guerra de Israel es también la guerra de EEUU, por Olga Rodríguez
Fuego y furia: la guerra perpetua de Netanyahu, por Íñigo Sáenz de Ugarte
OPINIÓN | Las trampas de la memoria, por Enric González
Sobre este blog

'Personal' es un blog por el que desfilarán los personajes más significativos de la actualidad catalana, con las palabras del periodista Xavier Ribera y la mirada artística del ilustrador Jaume Bach.

Jorge Fernández Díaz,a la dreta de la dreta

Xavier Ribera

L’únic ministre català del govern de Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, va néixer en realitat a Valladolid (1950), si bé la seva família es va establir a Barcelona l’any 1953. Fill de militar falangista, va estudiar enginyeria industrial, i ha estat inspector de treball i seguretat social i enginyer de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene al Treball. Es dedica a la política des dels 28 anys, havent militat en partits de dretes des de la transició: UCD, CDS i fins arribar a Aliança Popular, actual Partit Popular. Fernández Díaz també és reconegut per la seva enorme religiositat, que l’ha convertit en membre supernumerari de l’Opus Dei. Des del 22 de desembre del 2011 és ministre de l’Interior d’Espanya.

Abans d’arribar al ministeri de l’Interior, una de les carteres més preuades del govern espanyol, Fernández Díaz ha fet quasi tots els papers de l’auca política: diputat durant molts mandats al Congrés dels Diputats, diputat al Parlament de Catalunya, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i senador. Durant el govern de José María Aznar va ocupar diversos càrrecs públics: Secretari d'Estat per a les Administracions Territorials, d'Educació, Universitats, Investigació i Desenvolupament, i de Relacions amb les Corts.

Fernández Díaz esdevé un dels primers ministres de l’Interior que pot gaudir del càrrec sense l’amenaça de l’espasa de Dàmocles del terrorisme etarra. Lluny d’aprofitar aquest respir, el veterà polític s’ha complicat la vida fins a capgirar una de les tendències més inamovibles del departament: la valoració dels màxims responsables d’Interior en les enquestes del CIS sempre ha estat una de les més altes, llevatde Fernández Díaz, a qui li ha passat just el contrari. El ministre no recull simpaties ni dins ni fora del departament i les seves relliscades són públiques i notòries. Així, els seus no li perdonen clamoroses absències a funerals d’agents morts en acte de servei. També es qüestiona la seva gestió de fronteres, amb la polèmica de les tanques de Ceuta i Melilla. O quan el programa “Salvados” li preguntava sobre les acusacions de polítics que l’assenyalen com a culpable de les filtracions de la UDEF i ell va respondre amb un lacònic ¿i? No menys increïble i polèmica va ser la comparació que va fer de l’avortament amb ETA. Encara que a un nivell si es vol més anecdòtic, va cridar l’atenció la concessió a una Verge de la medalla al mèrit policial. I més recentment ha posat la guinda al pastís del seu ministeri amb la controvertida llei mordassa, que ha donat i tot sembla indicar que continuarà donant molt que parlar.

En cas d’un segon mandat de Rajoy, l’entorn del ministre català el situa ben allunyat del ministeri de l’Interior. Mentrestant, el creient polític s’encomana a la verge per mirar de salvar més relliscades.

Sobre este blog

'Personal' es un blog por el que desfilarán los personajes más significativos de la actualidad catalana, con las palabras del periodista Xavier Ribera y la mirada artística del ilustrador Jaume Bach.

Etiquetas
stats