Rajoy festeja el lobby del Pont Aeri a la recerca d'aliats contra l'independentisme
La dissolució d'Unió Democràtica anunciada divendres passat no va ser només un acte mercantil. Va suposar el punt final del partit que des de la Transició ha estat la veu als parlaments del gran empresariat català. Duran i Lleida va ser durant dècades el millor ambaixador del lobby del Pont Aeri al Congrés dels Diputats i aquest llegat és avui un botí preuat per als partits contraris a la independència catalana. Començant pel PP.
Aquest dimarts, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha buscat consolidar la seva aliança amb el gran empresariat presentant les prioritats del seu govern en matèria d'inversió en infraestructures catalanes. Rajoy és conscient que el món de la gran empresa catalana, en la cúspide del qual es troba la sala principal del Pont Aeri, no és independentista. Però també que ha estat molt molest amb el cop de porta a la inversió dut a terme per l'Executiu del PP, especialment pel que fa al Corredor Mediterrani, element clau per a la competitivitat empresarial.
L'anomenat lobby del Pont Aeri és un grup de grans empresaris amb seu barcelonina que controlen diverses companyies, algunes d'elles a l'Ibex 35. Entre la presències destacades del grup a l'acte de Rajoy aquest dimarts s'hi han trobat el president d'Abertis, Salvador Alemany, el del Grup Godó, Javier Godó, o el de Freixenet, José Luis Bonet. També el madrileny president d'ACS, Florentino Pérez. De la mateixa manera, noms destacats de les patronals catalanes, com Joaquim Gai de Montellà, de Foment del Treball, el president de Cecot, Antoni Abad, o el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Davant de tots ells, Rajoy ha destacat dues línies del seu pla ferroviari: les Rodalies i el corredor del Mediterrani. Malgrat l'anunci en clau econòmica, l'acte ha estat carregat de missatges polítics amb els quals Rajoy no ha dubtat a reclamar als empresaris catalans ajuda contra la inestabilitat política que comporten els plans d'independència de la Generalitat.
Mostra del descontentament del gran empresariat són les reivindicacions que durant els últims mesos han alçat diverses entitats empresarials. La Cambra de Comerç va urgir el febrer passat a l'Estat a saldar el deute històric en infraestructures amb 4.000 milions, exactament la quantitat anunciada per Rajoy aquest dimarts.
També el febrer passat, empresaris catalans i valencians van exigir posar en marxa el corredor del Mediterrani per boca de dues persones que no són en absolut desconegudes al PP: Josep Piqué, com a president del Cercle d'Economia, i Vicente Boluda, empresari relacionat amb el PP valencià, com a president de l'Associació Valenciana d'Empresaris.
Aquestes són només dues mostres del tipus de peticions que fa el gran empresariat amb interessos mediterranis, i és a aquestes a les quals Rajoy ha volgut respondre de forma contundent aquest dimarts amb l'anunci d'inversions. Rajoy, que ha basat tota la seva etapa presidencial en l'anomenada “estabilitat econòmica”, considera ara que el seguici del Govern espanyol al lobby del Pont Aeri és la feina més eficaç que es pot fer a la recerca d'aliats contra l'independentisme.
El gener de 2013 el llavors rei Joan Carles de Borbó va mantenir una tensa xerrada amb el Javier de Godó, comte i propietari de La Vanguardia i el seu grup de comunicació, en la qual, com va revelar aquest diari, el monarca li va exigir que els seus mitjans rebaixessin el seu suport a l'independentisme. En aquell moment les elits espanyoles estaven convençudes que l'onada sobiranista catalana estava inflada per diaris com La Vanguardia, per CiU i, en general, per la burgesia catalana.
Quatre anys després CiU no existeix i el grup Godó ha demostrat reiteradament el seu rebuig a la via independentista, igual que ho ha fet el lobby del Pont Aeri. El setembre de 2015, a menys de 10 dies de les eleccions en clau plebiscitària, van ser precisament La Caixa i el Banc Santander els qui amb més entusiasme van impulsar el comunicat de la patronal bancària alertant contra la secessió. Però, malgrat que tot això ha canviat, l'estratègia del Govern contra l'independentisme continua sent la mateixa: mantenir sense queixa, en la mesura del possible, les elits empresarials catalanes, i aïllar així econòmicament l'independentisme.
