En tot just 24 hores el periodisme a Catalunya ha perdut a dos dels seus referents. Eren de generacions diferents i les seves trajectòries estaven molt vinculades a ciutats diferents. Però compartien el respecte dels seus conciutadans per l'exercici durant dècades d'un periodisme honest i compromès amb la societat i no amb els poderosos. Lluís Sierra, de 61 anys, redactor de La Vanguardia, era el 'degà' dels periodistes d'informació local a Barcelona. I Narcís Jordi Aragò, de 84 anys, representava un símbol del periodisme lliure perquè va ser director i ànima de la revista Presència entre els anys 1967 i 1980. Una revista editada a Girona i que va ser una conquesta de llibertat i periodisme per tot Catalunya durant la transició a la democràcia.
Tant Lluís Sierra com Narcís Jordi Aragó són el testimoni que el factor decisiu, el que separa el bon periodisme del mal periodisme, el que marca les fronteres de l'ètica, és el 'factor humà'. És l'actitud personal de cada periodista la que garanteix, o no, que el periodisme compleixi amb la seva funció social. És un clàssic citar les frases de Ryszard Kapuscinski que “els cínics no serveixen per a aquest ofici” o que per ser periodista “cal ser bona persona abans que res”. Lluís Sierra i Narcís Jordi Aragó van complir el somni de Kapuscinski perquè eren bons periodistes i millors persones. I perquè sempre van anteposar els drets col·lectius als interessos particulars. I tant un com l'altre, de manera discreta i humil, van exercir el mestratge en la professió. Es van guanyar, així, el respecte dels seus companys i dels seus lectors.
Narcís Jordi Aragó, una veritable institució a Girona, feia molts anysque s'havia retirat de la professió, però seguia sent una de les veus més escoltades. L'any 2009, va ser reconegut amb l''Ofici de periodista' que concedeix el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Estàvem ja en plena crisi, i, en el seu parlament, va recordar que la por a perdre el lloc de treball “pot fer que els periodistes lliures es converteixin en periodistes sotmesos o, si més no, en periodistes conformats i, per això, perpètuament frustrats”.
I és, precisament, la llibertat un altre dels factors que vinculen als dos periodistes que acabem de perdre. Narcís Jordi Aragó va lluitar per la llibertat enfront de la repressió i la censura franquista. I després, en democràcia, sempre es va mostrar com una veu independent. Lluís Sierra va defensar, sense fer soroll, una llibertat potser menys èpica, però vital en l'exercici del periodisme: la llibertat enfront dels interessos dels poders sobre els quals informava.
Les seves biografies constitueixen un antídot contra el risc de frustració a la qual feia referència Narcís Jordi Aragó. El periodisme honest i lliure és possible. Està, dèiem, en 'el factor humà'. En el compromís personal dels periodistes respecte als valors de l'ofici. Lluís Sierra i Narcís Jordi Aragó ho han demostrat al llarg de la seva vida. Per això el bon periodisme està avui de dol a Catalunya.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
