Una crida a enfocar bé la nova radiotelevisió valenciana

No tinc el més mínim interès personal en la nova radiotelevisió valenciana. Seria, en canvi, un irresponsable si no el tinguera com a ciutadà i periodista. La societat valenciana necessita i mereix un mitjà públic de comunicació, encara que només siga per coherència amb el fet de tenir una llengua pròpia (i oficial), perquè la consideració estatutària de “nacionalitat històrica” alguna cosa ha de voler dir i perquè qualsevol país avançat aposta per la seua indústria audiovisual.

En el seu moment, tots vam assumir el lema dels acomiadats de RTVV quan clamaven que els treballadors no eren els culpables de les manipulacions, la corrupció i el balafiament durant els llargs anys del PP. Per això ningú no es va posar a escodrinyar qui estava on quan es van produir certs excessos en l'antiga cadena. Va ser un acte de sentit comú amb un cert grau de generositat.

Algunes de les persones per les quals tinc més respecte professional i més afecte personal treballaven en Canal 9 o en Ràdio Nou. I això no canviarà. Les seues trajectòries i la seua forma de comportar-se desmenteixen la imatge general d'una cadena en la qual sóc quasi incapaç de recordar l'última vegada que em van convidar a participar (tants anys fa) en un programa televisiu sense remuneració. Durant molt de temps vaig veure desfilar, no obstant això, amb incredulitat molts periodistes, reals o suposats, d'aquí i sobretot de Madrid, per les seues tertúlies esplèndidament pagades. Sens dubte, alguns no érem ben vistos pel poder ni per a funcionar com a coartada d'una suposada pluralitat. I això és més un motiu d'orgull que de contrarietat.

De tota manera, tinc alguna experiència de primera mà sobre RTVV i això em porta a reflexionar en veu alta sobre els factors que estan desenfocant la nova cadena pública abans de nàixer.

Em sorprèn, per a començar, que alguns periodistes als quals vaig veure passar a la fi dels vuitanta per les primeres proves de selecció defensen avui acarnissadament uns criteris que, d'haver-se aplicat aleshores, els haurien impedit accedir. Vaig formar part d'aquells tribunals perquè la Unió de Periodistes va ocupar, pel que feia a les places d'informadors, el lloc que li va cedir Comissions Obreres. Aquelles proves, que col·loquialment coneixem com a “oposicions”, però que mancaven de temari específic i es van centrar en un examen de coneixements generals d'actualitat, un exercici pràctic de redacció periodística i un altre de locució davant la càmera, amb tots els defectes que pogueren tenir, van complir el seu paper i van permetre incorporar desenes de periodistes, alguns quasi en embrió, a un projecte que va generar un cert entusiasme.

Em sorprèn ara mateix que professors de periodisme s'alineen amb vehemència en la defensa de criteris de selecció per a la nova radiotelevisió que no donen la més mínima oportunitat als estudiants que han passat per les seues aules al llarg de diverses promocions. Només cal afegir aqueix tancament de perspectives al descoratjament general entre els periodistes que ixen de la facultat.

Em sorprèn també que destacats promotors del recurs contra la llei de les Corts Valencianes que va crear la nova radiotelevisió, la presentació de la qual va retardar durant mesos la seua posada en marxa efectiva, s'esquincen ara les vestidures davant una eventual sol·licitud de suspensió cautelar de la borsa de treball que no s'ha plantejat encara.

I em sorprèn que el consell rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i la direcció general no hagen sigut conscients que a la nova cadena no li convé arrancar com una versió ‘b’ de l'antic Canal 9, amb el monopoli de les seues places per part d'extreballadors de RTVV. No hi ha millor manera de desenfocar el seu projecte que començar així.

Vol dir això que cal apartar els acomiadats de l'antiga RTVV? Al contrari. Han de tenir preferència. En el barem ha de considerar-se la seua experiència concreta en l'antiga empresa pública com un mèrit més. Ningú no ho discuteix, això. I menys quan es tracta d'una borsa de treball per a places de caràcter temporal després de la qual caldrà fer (dins d'un any, d'un any i mig, de dos anys?) unes proves de selecció com les de les “oposicions” que ara, per cert, valen 7,5 punts de 50 enfront dels qui no poden aportar-les en la baremació.

Tampoc la Unió Periodistes, que ha acordat en assemblea impugnar la convocatòria, discuteix que cal fer prevaldre l'experiència en l'antiga RTVV. El que defensa és que la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació és una empresa diferent de RTVV. Això s'ha establit en sentència judicial gràcies a que diversos sindicats van recórrer la seua creació en un intent de demostrar sense èxit el contrari amb la intenció d'anul·lar l'ERO d'extinció de l'antiga cadena que en la seua majoria havien signat. I aqueixa nova empresa ha de demostrar que ho és.

D'altra banda, el projecte de la directora general, Empar Marco, s'assembla poc en la seua estructura i els seus plantejaments a la radiotelevisió que ignominiosament va tancar el PP al novembre de 2013. És més modern i dinàmic, més transversal i més digital. I encara que haja enviat un missatge confús en escollir com a col·laboradors immediats dos periodistes de l'antiga cadena, un d'ells el portaveu dels qui pretenien que l'empresa per a la qual ara treballa era fruit d'un frau societari, ningú no pot posar en dubte la seua qualitat professional.

Raó de més per a actuar amb moderació. La pressió sindical, legítima en la defensa dels interessos dels seus afiliats, no pot portar a tancar la porta de la nova cadena pública als qui no van ser acomiadats de RTVV. Entre altres coses perquè hi ha acomiadats d'altres mitjans que també tenen dret a una oportunitat laboral.

La Unió de Periodistes Valencians no podia eludir la seua obligació d'intervenir, atès que representa al conjunt dels periodistes valencians i no a un col·lectiu en particular. Per això l'altre dia va decidir en assemblea impugnar la convocatòria perquè es replantege el barem amb criteris menys excloents. Personalment espere que no em tornen a convocar per a decidir si, a més, se sol·licita una suspensió cautelar. Seria el senyal que aquells que poden fer-ho han decidit enfocar correctament el projecte d'un mitjà de comunicació vital per a la nostra societat.