Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El fantasma de una repetición electoral sobrevuela la campaña catalana
Teresa Ribera: “Las llamadas leyes de concordia imponen la desmemoria”
OPINIÓN | Cuatro medidas para evitar el lawfare, por Juan Manuel Alcoceba Gil

Davant l'estrena d’À Punt

Javier Marzal Felisi

Resulta difícil no sentir perplexitat i vertigen quan tirem la vista enrere a la cadena de successos que ha tingut lloc a la Comunitat Valenciana entorn del llarg procés de deterioració i tancament de RTVV, des de 2009 (almenys) fins al fatídic 29 de novembre de 2013. I també, davant el procés de recuperació del servei públic de radiotelevisió a partir de juny de 2015. La temptació és convertir aquest relat en una història maniquea de bons i dolents, en blanc i negre, els personatges de la qual i el sentit de la història seran molt diferents segons la ideologia del relator.

A hores d'ara, ningú pot discutir que el govern de la Generalitat sorgit de les eleccions de maig de 2015, i conformat per PSPV i Compromís, amb el suport de Podem/Podemos, s'ha hagut d’encarar amb un escenari senzillament devastador, especialment, en el camp de la comunicació i de l'audiovisual a la Comunitat Valenciana. En efecte, no solament el procés de liquidació de RTVV S.A. i RTVV S.A.O. estava absolutament estancat, sinó que, a més, existien altres greus problemes que calia atendre, com la necessitat de recuperar el servei públic de radiotelevisió de la Comunitat Valenciana, i resoldre assumptes tan complexos com la denúncia de la Comissió Europea pel finançament públic dels estudis cinematogràfics Ciutat de la Llum d'Alacant, la situació caòtica de la TDT, la concessió de llicències per a emissions de ràdio pendent des de feia anys, la situació d'abandó del sector audiovisual valencià (amb més d'un 90% de desocupació), i altres temes, no menors, com la situació de la seu de RTVV a Alacant, la gestió del deute de RTVV davant les entitats bancàries, el pagament dels deutes compromesos amb Mediapro, amb les distribuïdores multinacionals, etc. Cal reconèixer que la Secretaria de Comunicació de la Generalitat Valenciana, amb José María Vidal al capdavant, ha tingut un treball ingent en aquests últims tres anys, inèdit des de la seua creació.

Una cosa similar ha ocorregut amb el Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, que va iniciar la seua anadura el 26 d'octubre de 2016, sota la presidència d'Enrique Soriano, uns mesos després de l'aprovació de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, i amb À Punt, denominació de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació, societat mercantil que dirigeix Empar Marco des de març de 2017. Tant la CVMC com À Punt han estat desenvolupant una activitat frenètica per a engegar els nous mitjans de comunicació públics, pel que han hagut d’acarar problemes de tot tipus, en una autèntica labor de reconstrucció que ha portat a la creació d'un nou model d'empresa, que inclou la renovació de tota la infraestructura tecnològica —absolutament desfasada—, així com la creació i contractació de la plantilla de professionals.

Fa pocs dies s'ha anunciat l'inici de les emissions de televisió d’À Punt, que començaran el proper 10 de juny. Sens dubte, es tracta d'un esdeveniment transcendental, que ha de ser motiu d'alegria i satisfacció, no solament per al sector audiovisual valencià, sinó també per al conjunt de la societat valenciana. Cal subratllar que els efectes de la creació d’À Punt són ja molt evidents en el sector audiovisual valencià, on s'han creat més de 2.000 llocs de treball en els últims mesos. Per fi, es recupera el servei públic de radiotelevisió que mai havíem d'haver perdut, perquè no hi ha territori o país amb llengua i cultura pròpies al món desenvolupat, que prescindisca de mitjans de comunicació públics, essencials en qualsevol societat avançada, on la comunicació és un eix fonamental per al desenvolupament, al mateix nivell que institucions tan essencials com són l'educació, la sanitat o la justícia.

Però, no es pot oblidar que l’engegada de les emissions de televisió d’À Punt és únicament una pàgina més d'una llarga cadena de successos molt rellevants i que ha implicat molt de treball: recordem que, després de la constitució de la Societat Mercantil À Punt Mèdia a l'abril de 2017, al juny-juliol de 2017 es van convocar les borses de treball per a contractar el personal, incloses les corresponents a les places de l'equip de direcció de la RTV pública; al juliol de 2017, es va signar un conveni de col·laboració entre la CVMC i les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana, per a promoure la innovació i una estreta col·laboració entre la RTV pública i les universitats; el 10 de setembre de 2017 es va presentar la identitat visual i imatge corporativa de la cadena; al novembre de 2017 es va donar a conèixer el Llibre d’Estil de la CVMC; l'11 de desembre de 2017 van començar les emissions de ràdio en proves; el 18 de desembre de 2017 es va llançar la web oficial d’À Punt; el 13 d'abril es va constituir el Consell de la Ciutadania; i finalment, ara arriba l'inici d'emissions de TV del proper 10 de juny de 2018, després de dos mesos d'emissions en proves.

I precisament la campanya de comunicació «Tenim molt a contar», que acaba de llançar À Punt, expressa amb molta claredat i eficàcia el paper que han de complir els nostres mitjans de comunicació públics. À Punt ha de ser un mirall en el qual es reflectisca el millor de la nostra societat, que representen els esportistes d'elit, els professionals de reconegut prestigi i investigadors i científics de referència, valencians i valencianes que són un orgull per a nosaltres, i així projectar una imatge positiva del que som com a col·lectivitat, i que es conega la Comunitat Valenciana per altres coses que no siguen els escàndols de corrupció i la misèria econòmica i moral que tant ens ha marcat en els últims anys.

L'inici de les emissions d’À Punt, de la ràdio, de la televisió i de la plataforma multimèdia, ha de representar un punt d'inflexió en la història de l'audiovisual valencià i espanyol. À Punt té per davant el repte de vertebrar el nostre territori, de reforçar i protegir la identitat cultural valenciana, a través del foment del valencià. Els nostres mitjans de comunicació públics han de servir per a potenciar el sector comunicatiu i audiovisual valencià que, per extensió, guarda una estreta relació amb les indústries culturals del territori, essencials en la configuració de l'imaginari social valencià. À Punt ha d'oferir informació de qualitat, això és, veraç, plural i independent del poder polític de torn, cobrint així la necessitat de servei públic a l'entorn de la comunicació de proximitat, tan important per a la societat valenciana. I també ha de ser una eina per al progrés econòmic de la societat valenciana, servint de vehicle de comunicació per a les empreses i institucions valencianes i d'altres territoris, que ajude a construir una imatge positiva de la Comunitat Valenciana.

No es pot seguir pensant que les RTV públiques i, en concret les autonòmiques, només representen despesa i dèficit pressupostari. En primer lloc, perquè és possible gestionar-les d'una manera responsable i rigorosa, mitjançant l'adopció d'un model de governança que oferisca les màximes garanties a la ciutadania. En segon lloc, perquè no es pot seguir parlant en termes de «despesa», sinó d’«inversió»: es tracta, en tot cas, d'una despesa social, d'una inversió pública que reverteix sobre la riquesa del territori, com ha estat demostrat per desenes de recerques (Col·lectiu Ricard Blasco, 2014; Rodríguez, 2015; Soler i Marzal, 2015; Marzal, 2015; etc.).

Estic convençut que aquest és el sentiment que compartim les universitats valencianes, que treballem des de fa més de quatre anys per la recuperació dels mitjans de comunicació públics. El Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I vol expressar els seus millors desitjos per a À Punt en aquesta nova etapa. Nosaltres tractarem d'acompanyar-la a tot moment, i estarem atents a la seua evolució, amb un nivell d'exigència de qualitat que ha de sorgir també de la mateixa societat civil. El proper 13 de juny tindrà lloc al Paranimf de la Universitat de València la celebració d'un pitching, que consisteix en la presentació de projectes audiovisuals, molts transmèdia, que han estat seleccionats entre estudiants de grau i màster de les universitats valencianes, en un acte en el qual participaran responsables d’À Punt i professionals del sector audiovisual valencià. És aquesta una prova fefaent que À Punt poc té a veure amb l'antiga RTVV. Afortunadament.

*Javier Marzal Felici. Catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat. Director del Departament de Ciències de la Comunicació. Universitat Jaume I

Etiquetas
stats