La dreta valenciana en el bucle

Hauria pogut ser per motiu d'una exposició a les Corts sobre els trenta anys d'autonomia, per qualsevol manifestació dels partits de l'oposició o una proposta d'establir vies de col·laboració entre comunitats que compartixen llengua i cultura... O simplement perquè l'Acadèmia Valenciana de la Llengua haja publicat el diccionari. Si hi ha eleccions a la vista qualsevol motiu és suficient.

La dreta valenciana activa les baixes passions i entre elles l'anticatalanisme, que fins ara li ha donat bons rendiments. Des de la transició política de finals dels setanta, la dreta ve utilitzant els símbols i sobretot la llengua per generar conflictes artificials. Mobilitzar i cohesionar les seues bases electorals i desmobilitzar els votants d'esquerra. També fou un intent, aels inicis, d'eludir l'onada de canvis que portava la democràcia.

Des dels inicis van revifar un corrent amb poca incidència, el del perill català, com a maniobra antivalencianista i antidemocràtica. No importava posar en risc el futur de l'ús i potenciació d'una llengua que, per altra banda, a penes utilitzen. Tampoc el seu prestigi social en una societat globalitzada on un dels signes d'identitat principal és justament la llengua.

Exaltar eixe suposat perill català i criminalitzar els contraris foren arguments emprats en la coneguda "Batalla de València". Combustible utilitzat per trencar la tendència de victòries socialistes i arribar al govern de la Generalitat ara fa ja més de divuit anys.

Al llarg de tots aquest anys no els ha importat polaritzar els debats i generar conflictes. Sobretot en aquelles qüestions que els ha pogut donar rèdits electorals. Una actitud irresponsable que ha deixat de banda el interessos de la ciutadania a la qual diuen servir. Absència de responsabilitat demostrada també a l'hora d'establir consensos en qüestions estratègiques, siga la reivindicació del corredor mediterrani o el model de finançament autonòmic.

Si a eixa irresponsabilitat afegim certs tics autoritaris, la combinació ens porta, per exemple, al tancament de TV3 quan no tenien competència. Han tancat i estan a punt de liquidar la Radiotelevisió Valenciana, un vehicle de comunicació en valencià, de vertebració i d'identitat. I per rematar la faena de silenciar veus, permeten emetre a centenars d'emissores pirates i justament tanquen Catalunya Ràdio.

La darrera ha sigut qüestionar l'Acadèmia Valenciana per la denominació de la llengua. En una exhibició d'entre presumpta ignorància i cinisme, el mateix partit i els mateixos que la van crear i votar, ara qüestionen el seu treball. Cert es que en aquell moment les expectatives electorals eren diferents a les actuals. Si governant fan açò, que faran quan estiguen a l'oposició?.

No accepten que el valencià i el català siguen dos denominacions d'una mateixa llengua, no els val l'opinió de totes les universitats del món, ni les més de quaranta sentències de diversos tribunals, entre ells el Suprem i el Contitucional, que avalen l'equivalència. I Així mentrestant no es parla dels nombrosos casos de corrupció que afecten al PP valencià, casos que en qualsevol societat europea ja hauria causat una llarga cadena de dimissions en el partit i en el govern.

Passen els anys i tornem a les mateixes. Sembla que els valencians vivim atrapats en el temps o que aquest, per obra del PP s'haguera aturat. Donar voltes a la roda, viure, com diu el Diccionari Normatiu Valencià, en una "Seqüència d'instruccions que pot ser executada repetitivament". És a dir, en un bucle.

Etiquetas
Publicado el
15 de febrero de 2014 - 09:46 h

Descubre nuestras apps

stats