Les dones en la ciència: més enllà de Marie Curie

Mentre Sigmund Freud ideava els principis de la psicoanàlisi i estudiava els traumes femenins, no va deixar que la seua filla estudiara medicina. L’anècdota, si es pot anomenar així, la conta Esperanza Bosch, en un seminari sobre feminisme. Com conta la doctora en psicologia, Anna Freud va haver de ser mestra fins a 30 anys, quan va començar a impartir seminaris i revisar les teories de son pare. Quan la van deixar, va poder ser una gran investigadora.

Són menys conegudes, són anònimes, menys nombroses... Moltes es van quedar en el camí, perquè no les van deixar accedir als estudis. A unes altres, no els van reconéixer les seues carreres universitàries. Les dones van estar excloses fins que algú va veure que hi havia mercat. El 1875 el Wellesley College (Massachusetts) va obrir com la primera universitat privada per a dones.

La visió femenina ha estat primer exclosa i després ignorada en el saber científic. Charles Darwin, diu l’experta en gènere, reptava a buscar alguna dona que fera alguna aportació en un llibre de ciència. El cas de les dones en la ciència és el peix que es mossega la cua: si no se les educa i no tenen accés a la universitat, no generen coneixement que ix en els llibres.

Si preguntàrem a qualsevol per deu personatges rellevants en la ciència, cantaria d’una tirada; si ho férem per les dones, probablement hauria de recórrer a un cercador d’Internet. Marie Curie, segons New Scientist, la més coneguda; Hipàtia, la primera; Jane Goodall, investigadora parodiada fins i tot a Els Simpson, ... i a buscar en Google. Per això és important visibilitzar i reivindicar; perquè la visió dominant no siga l’única, per trencar l’hegemonia, per donar exemple.

El pròxim 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona en la Ciència. A mesura que s’acosten els ‘dies de’, les administracions es posen reivindicatives. Enguany, la Universitat de València (UV) ha organitzat unes jornades al Jardí Botànic “per a inspirar generacions presents i futures”, del 13 al 16 d’aquest mes. Perquè deixe de ser tan difícil trobar noms en femení entre les investigadores. Perquè deixe de ser un joc d’endevinalles. Per fer-ho, expliquen en la seua pàgina web, “comptarem amb científiques de primer nivell que compartiran amb nosaltres els projectes a què dediquen la seua vida, mostrarem l’aportació tan destacada de les dones en sectors on no estem acostumats a veure’ns i reflexionarem sobre el paper de les dones en àmbits com la ciència-ficció”, exposa la convocatòria de la Universitat de València.

El cicle d’activitats començarà amb Ana Cros, catedràtica de física aplicada i directora de l’Institut de Ciència dels Materials i amb Isabel Cordero, doctora en astrofísica, que impartiran conferències sobre la seua experiència en la matèria. L’endemà, Lucía Hipólito, professora de farmàcia, impartirà una xarrada sobre ‘Sexe, drogues i dolor’, entre altres conferenciants. A més, hi ha programada una taula redona sobre la dona en el camp de la ciència-ficció i la projecció de la pel·lícula Hidden Figures.