Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La izquierda busca reconstruirse ante el nuevo ciclo político
El PP de Ayuso bloquea la investigación de los negocios de su pareja
Opinión - 'Un español cuenta algo muy sorprendente', por Isaac Rosa
Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.

La vida entre parets: com afronten la quarantena les artistes valencianes?

El grup valencià 'El Diluvi'.

Laura Julián

Valencia —

0

Tant a nivell econòmic, com emocional, aquests dies de confinament tindran uns efectes amb magnituds difícils d’imaginar. El sector cultural serà un dels més afectats. Augmentarà, encara més, la precarietat què, en molts casos, patixen. Hem volgut contactar amb alguns creadors i creadores valencianes per conéixer com estan vivint el període de quarantena, preguntar-los què estan fent per amenitzar els dies i, també, com pensen que pot influir en els seus sectors.

Tots tracten de continuar fent coses productives, marcar-se certes rutines, fugir d'internet i del fluxe constant de notícies, escoltar música, llegir, implicar-se amb les tasques de la llar o mantindre el contacte en xarxes socials amb el seu públic, però també destaquen la dificultat per a concentrar-se (l’exterior, sense dubtes, és molt més inspirador que els silencis i les parets de la casa) i coincidixen en moltes paraules: inquietud, reinvenció, preocupació, incertesa, futur.

“La feina ha desaparegut: algunes de les millors setmanes a nivell de concerts, en el meu cas. Això és el segon que més em preocupa després de la salut dels meus familiars i veïns, i em provoca certa ansietat i estrès. I també preocupació de com l'Estat abandona un sector que tant contribueix a nivell impositiu”, explica el cantautor valencià, Feliu Ventura.

En el mateix sentit s’expressa la poetessa Àngels Gregori. El festival de poesia d’Oliva, Poefesta, del qual ella és fundadora i directora, s’ha aplaçat fins a octubre i assenyala que aquesta situació amb cancel·lacions tan importants per al sector del llibre com la Fira del llibre de València, el Dia de Sant Jordi o altres tantes cites europees, “ocasionarà milions de pèrdues i s’emportarà, fins i tot, llibreries”.

“El coronavirus és una forma de guerra i tots estem vivint-la, entre resignats i expectants, a casa. Dure el que dure, el sector cultural viurà dany irreparables, sense precedents i sense quasi dret a la rèplica”, apunta la poetessa d’Oliva. De moment, diu que, des que està tancada a casa, no només no ha escrit “ni una línia”, sinó que tampoc ha llegit “ni una pàgina”.

“El gremi dels escriptors és un dels que més acostumat i entrenat està per al confinament. Quan un escriptor té entre mans un llibre, ja és una forma de confinament, però de confinament volgut, no imposat, i això és un diferència remarcable”, apunta la poetessa.

Fóra el pijama i bona literatura

Per a l’escriptora valenciana, Elisa Ferrer, guanyadora del XV Premi Tusquets per unanimitat amb la novel·la Temporada de avispas, la vida a casa no és res nou, ja que sol passar moltes hores per la seua professió i ens dona alguns consells: “Quan treballe a casa sóc trapera com C. Tangana sense voler-ho, xandall per a escriure, sempre, però el pijama, no, perquè mentalment no ajuda a començar l'activitat del dia. Una altra de les coses que faig quan no puc anar al gimnàs i he de quedar-me a casa escrivint és fer una rutina d'esport en despertar-me, siga ioga o alguna cosa més forta, com Hiit. Després dutxa, desdejuni, i ara sí, asseure's enfront de l'ordinador. Açò canvia molt com ens enfrontem al dia”.

No obstant això, tot i tindre una rutina marcada, que també inclou fugir de les xarxes socials mentres treballa amb eines com un programa d’ordinador que es diu ‘SelfControl’ que bloqueja pàgines, i “deixar la neteja per a després de treballar”, l’escriptora confessa que li està costant “moltíssim” concentrar-se a casa “aquests dies de distòpia pandèmica”: “No pare d'anar a la cuina per veure com baixa el nivell del pot de café i m'angoixa, tracte de no mirar els milions de missatges que arriben al WhatsApp, però em costa, i també és temptador llegir tots els articles que em passen els amics i familiars, per no parlar de les reunions virtuals per Skype o les propostes d’oci a casa”.

Ferrer també diu que és “inevitable” pensar en com afecta la pandèmia a la feina de cadascú. En el seu cas, perdrà actes, presentacions, clubs de lectura, a més de sumar la preocupació per les pèrdues econòmiques que ocasionarà al sector. Recomana contactar amb llibreries locals que estan funcionant amb comandes en línia i ens deixa unes lectures per als dies de reclusió: Nada de Carmen Laforet, Tierra de mujeres de María Sánchez, La hija de la española de Karina Sainz Borgo i Envejece un perro tras los cristales d’Horacio Castellanos Moya.

Quan la quarantena la vius en un teatre

Aquests dies moltes persones estan compartint els seus espais de confinament en el xarxes socials. I, sens dubte, hi ha gent més afortunada que altra. En el cas de l’artista Maite Miralles la seua casa és, també, el Teatre la Estrella de El Cabanyal. “Estic fent moltíssimes coses que normalment no faig: pintar les parets de colors, un mural, restaurar el sol de mosaic, buidar i omplir armaris, fer pa, cosir, ballar, pensar, parlar amb amics i amigues per telèfon, clar. I no veig molt la tele”, escriu Maite Miralles d’aquesta vivència què, opina, també pot ser positiva i fer-nos eixir reforçades.

“No sabem fins a quan ens trobarem sempre en el mateix espai, sense estímuls exteriors, per tant, hem de buscar en nosaltres mateixes… I la imaginació vola”, ens diu. Junt amb el seu fill, estan oferint via xarxes socials la programació del seu teatre.

Café i cançó amb El Diluvi

El grup alcoià El Diluvi ha posat en marxa un concert diari on totes les vesprades, a les 16.00 hores, faran un directe per Instagram i Facebook, amb una ‘xarraeta’, un café i una cançó. “Són uns quinze minutets, però ja és una rutina més que et poses”, explica la música Flora Sempere. En el seu cas, destaca la “inquietud” per la paralització de tot: “En el món de la cultura ens menegem molt, assagem, molt. Ara està tot paralitzat. Hem de superar-ho i dur-ho com pots. Intentes establir unes rutines: seguir alçant-me a la mateixa hora que m’haguera alçat, faig exercicis vocals, estic aprenent timple canari o agafe la bandurria, i també portar la casa al dia i atendre a les mascotes”.

També destaca fer exercici i ens deixa unes recomanacions com el disc Translúcid del grup Smoking Souls, tornar a escoltar discs antics o vore pel·lícules pendents i clàssics, enganxar-te a alguna sèrie o endinsar-se en la lectura.

Convertir les llars en refugis musicals

Pau Camps, del grup Smoking Souls, ens parla de la estranyesa de “parar en un món capitalista que ens ha obligat a mantindre’ns productius i explotats des de ben menuts”. I proposa convertir “les nostres llars en refugis musicals, transformar els espais domèstics, rehabilitar-los i potenciar l'enginy”.

En el seu cas, continua, es fa difícil “no decaure anímicament”: “No sols hem perdut la feina sinó allò que més feliç ens fa en les nostres vides. Nosaltres igual que tantíssims grups hem cancel·lat gran part de la gira i els concerts que es mantenen no podem saber que passarà amb ells. Eixa incertesa al demà és la que més ansietat ens genera”. I també afegix que és “impossible” no pensar en els companys i professionals del sector: tècnics de so, tècnics de llums, mànagers, backliners, empreses de so, oficines i un llarg etcètera.

Per últim, ens dona dues recomanacions de llibres: En el enjambre de Byung-Chul Han i Ensayo sobre la ceguera de José Saramago. I algunes propostes musicals per a caminar “des de la nostàlgia fins a l’eufòria”: Bon Iver, (Bon Iver, 2009), Kevin (Ferran Palau, 2019), Sensaciones (Sen Senra, 2019), Unpeeled (Cage The Elephant, 2017) o Pals (Thrice, 2018).

Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.

Etiquetas
stats