D'interpretacions possibles dels resultats de les eleccions catalanes n'hi ha moltes. I sembla que d'impossibles, també. La més inversemblant és la que decreta el fracàs del projecte sobiranista tot identificant-lo amb la patacada d'Artur Mas. Les eleccions han complicat el procés, sobretot perquè fa més difícil la immediata governació del país. Però això ja es podia donar per descomptat llevat que CiU traguera majoria absoluta.
Després d'exhaurir la via del concert econòmic amb el no rotund de Rajoy, i més enllà de la manifestació de l'11 de Setembre, CiU es va quedar amb molt poc marge de maniobra. Podia anar llanguint pressupost rere pressupost, retallada rere retallada i aturat rere aturat amb el suport parlamentari del PP, o fer un pensament i pujar al cavall del sobiranisme explícit i inajornable que s'estava covant a la societat catalana i en gran part de les seues bases i el seu electorat.
La Diada ho va precipitar tot. CiU va escalfar l'ambient i, tant si ho va fer a contracor per a no quedar-s'hi fora, per a tindre una eina més de pressió a Madrid o perquè hi creia de debò, el clam final va ser tan ensordidor que no va poder obviar-lo.
Què fer? Els convergents optaren per agafar les regnes del cavall, constatar amb Rajoy que el concert econòmic era impossible i convocar eleccions, en efecte, plantejades en clau independentista.
Els comicis han pres després una deriva plebiscitària al voltant de la figura de Mas, en part per la insistència del president a demanar una majoria absoluta amb “vots prestats” i, sobretot, per la intervenció d'última hora de les clavegueres de l'Estat espanyol en la campanya.
Mas ha oblidat que la major part dels vots són prestats i que alguns dels 62 diputats de què gaudia fins ara provenen d'un crèdit rebut en 2010. Ara no li l'han ampliat i, a més, n'han retirat la inversió. Els conspiradors de l'aparell polític de l'Estat han fet recordar als catalans que CiU té els seus propis albellons putrefactes. Tal vegada alguns electors hagen decidit per això retirar a Mas la confiança, però, ni s'han quedat a casa ni han votat els partits unionistes.
En termes nacionals tot ha quedat més o menys com estava, excepte pel fet gens menyspreable que CiU per primera vegada porta al seu programa l'estat propi i que els seus 50 diputats tenen el mandat d'aconseguir-lo.
Tampoc no es pot passar per alt que l'augment d'11 punts de participació lleva molt de marge al presumpte vot espanyolista ocult, excusa i coartada per a apel·lar a una “majoria silenciosa” que garantiria la “unitat indivisible de la pàtria” en un referèndum que els qui apel·len a esta “majoria” no volen que se celebre.
Els qui es complaguen del fracàs de les expectatives electorals de Mas i pensen que, amb això, han acaçat el fantasma sobiranista hauran de disposar d'armes més contundents que unes andròmines per a atrapar espectres. Això ho saben, diguen el que diguen, Rajoy, De Cospedal, Sánchez Camacho, Rubalcaba i tutti quanti.
L'independentisme té carn i ossos, però amb un codi genètic molt variat i una distribució demogràfica bastant variable i creixent. Mentre no es puga decidir explícitament a les urnes la pertinença o no de Catalunya a Espanya, l'anomalia democràtica persistirà amb conseqüències difícils de preveure i gens falagueres per a la malmesa imatge exterior d'Espanya. Tot plegat no ha fet més que començar.
Sobre este blog
Espai Valencià es la avanzadilla de Som, un nuevo medio de noticias y opinión hecho en el País Valencià. Som será, además, la redacción y la voz de eldiario.es en este territorio, cuyo lanzamiento se producirá próximamente. Hasta entonces, este blog albergará contenidos informativos de los redactores de Som y piezas de opinión de algunos de los columnistas que colaborarán con el medio.
0