Joan Pellicer, un místic terrenal
No sabem mesurar la grandesa humana, perquè el concepte és difícilment quantificable, en tot cas seria qualificable, com tantes altres coses... I fins i tot ens l'expolien els autodenominats guerrers i místics, que certament alçaren monumentals esglésies i fogueres enmig d'un erm famolenc. Hem esdevingut, en aquest llenguatge sense portes, petita gent, petit país, resistents d'una petita llengua. De tant en tant, però, naix entre nosaltres qui mereix una consideració superior a la de la resta. Misteris de l'ADN. Aleshores ens afanyem a silenciar-lo, a menysprear-lo. Perquè som covards i traïdors de mena. Quan ens manaren que extingírem la nostra petita llengua, la soterràrem en el cau més profund. I la traïció engendrà odis entre nosaltres, més fragmentació, més grisor al petit país.
Joan Pellicer i Bataller (Bellreguard, la Safor, 1947-2007), metge i etnobotànic, mereix un record de reconeixement, en aquest llenguatge sense portes, que va més enllà dels registres quotidians. El gran repte de Pellicer consistí a eixir-se'n del ramat humà primigeni i obrir-se un camí propi, no en sentit figurat tan sols, sinó també físic. Ell va passar llargues temporades acampant arreu del territori de l'espai Diània (coincident amb les anomenades Comarques Centrals Valencianes). Vivint al mig de la Natura, va escriure sobre els sabers que ella proporciona i que també estaven a punt de la desaparició. Una breu i emocionant mostra d'aquest quefer solitari de Pellicer és la publicació pòstuma de la Institució Alfons el Magnànim de València: Diari de Sotaia.
“No veure res sagrat ni adorable, no poder admirar-se ni encisar-se de res...”, es dolia Pellicer que no sols ens retornava “el nom de cada cosa”, sinó que l'enaltia amb la seua personalitat literària i --per què no dir-ho-- un punt mística. Una mística de l'admiració i l'encís pels subjectes i objectes terrenals, pel respecte i els ulls --i la resta dels sentits-- meravellats. Al pol contrari de la mística guerrera, cruelment criminal i estranguladora de la llibertat, contra la qual ell també va lluitar.
0