Dúmping centralista

L'harmonització d'impostos no va contra Madrid sinó contra el centralisme. Va contra la sobreactuació del Govern de la dreta en la Comunitat de Madrid, que no sols es beneficia de la capitalitat de l'Estat sinó que l'aprofita per a fer competència deslleial a la resta de territoris, amb la reducció o supressió en la pràctica de tributs cedits a les autonomies, afavorint així la tendència centrípeta de l'economia i fins i tot el frau fiscal en grans rendes i patrimonis de la resta de comunitats autònomes.

Que el Govern de Pedro Sánchez haja pactat, en la negociació dels suports als Pressupostos Generals de l'Estat amb Esquerra Republicana de Catalunya, un grup de treball per abordar l'assumpte revela implícitament que, per alguna raó, almenys un sector de l'independentisme està interessat en les reformes que té pendents el model federal d'Espanya. Perquè aqueixa harmonització, que no significa suprimir el marge d'autonomia sinó establir unes regles del joc justes perquè la corresponsabilitat fiscal i l'equitat siguen efectives, és una peça complementària de la reforma pendent del sistema de finançament autonòmic que el Govern ha assumit, si més no davant la coalició valencianista Compromís, que emprendrà també a principis del 2021.

Que Madrid fa dúmping fiscal no és una queixa sectària de l'independentisme perquè la comparteixen autonomistes més o menys tebis i sobretot els qui defensen un federalisme plural en el qual es contemple la diversitat dels territoris i la igualtat de drets dels ciutadans. És el cas del president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, que no sols ha expressat aqueixa crítica reiteradament sinó que l'ha basada en un informe de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE). 

Perquè el dúmping no és una elucubració més o menys especulativa, sinó que s'ha constatat de diverses maneres. Segons l'IVIE, Madrid absorbeix recursos, funcionaris, població i xarxes d'influència gràcies a l'“efecte capitalitat” i es permet deixar d'ingressar 4.100 milions l'any per a captar rendes i patrimonis amb la reducció del tram autonòmic de l'IRPF i la bonificació total d'impostos com els de successions o patrimoni.

“Madrid ara és la capital d'un Estat descentralitzat en què els governs regionals assumeixen competències fiscals rellevants, i el de la Comunitat de Madrid ha optat per competir fiscalment amb la resta de les comunitats per la localització de les bases tributàries i la domiciliació dels seus titulars, malgrat ser la capital”, assenyala el document de l'IVIE. 

“Els beneficis fiscals dissenyats per la Comunitat de Madrid es concentren molt notablement en els contribuents de major renda i riquesa”, prossegueix el document. “Els contribuents amb rendes superiors als 60.000 euros són el 7% del total però es beneficien del 42% de les minoracions de les quotes líquides en l'IRPF. Si suposem que els beneficiaris de les bonificacions en l'Impost de Patrimoni i en el de Successions i Donacions pertanyen fonamentalment al mateix grup dels que superen els 60.000 euros de renda, aqueixos contribuents concentrarien gran part dels 4.163 milions d'euros de beneficis fiscals d'aquests tres impostos, incentivant el seu canvi de domicili fiscal”. 

Amb aqueix informe a la mà, Ximo Puig ha arribat a descriure el que passa com un “procés’ invisible” i a comparar Madrid amb una “gran aspiradora” de recursos. “Davant la crisi que obri la pandèmia a Espanya no tots partim en les mateixes condicions per a abordar la recuperació… I aqueix és, avui, un debat més pertinent que mai. Un debat que només es pot abordar amb la contundència de les dades”, va assenyalar el president valencià en el ple de política general del setembre passat.

Entre les dades a les quals podria referir-se, a part dels informes d'organismes d'estudis econòmics, destaquen exemples palmaris de l'“efecte capitalitat”, com el de la multinacional automobilística Ford, que té la seua factoria a Almussafes, convertida en punt clau de l'estructura industrial valenciana, receptora de més de 112 milions d'euros en ajudes de la Generalitat Valenciana en els últims vuit anys, però amb seu fiscal en Alcobendas.

I la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, que dirigeix el socialista Vicent Soler, també té proves concretes del dúmping fiscal. L'Agència Tributària Valenciana ha obert en col·laboració amb l'Agència Tributària estatal 22 expedients per canvis ficticis de domicili fiscal a Madrid de contribuents que en realitat resideixen en territori valencià. En 2017 es van recuperar 14,4 milions d'euros evadits per valencians rics amb aqueix procediment, en 2018 va haver-hi dos expedients i en 2019 uns altres 10 per evasió de grans fortunes. Dit d'una altra manera, el perfil del nou defraudador d'impostos autonòmics és un milionari que viu al costat de la mar Mediterrània però té el seu domicili fiscal a Madrid.

La presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, amb el seu tremendisme habitual, ha parlat de “robatori als madrilenys” i ha invocat la “llibertat fiscal” contra les “corrupteles de l'independentisme”. Però com li ha respost el president del Govern, Pedro Sánchez, hi ha “un problem a resoldre” per tal de garantir la igualtat d'oportunitats. 

Els valencians parlem de “tracte just” per a reclamar una reforma del sistema de finançament que no situe el nostre govern autonòmic en la pitjor posició, com ocorre ara, perquè això es tradueix en deute públic i falta de recursos per a garantir els serveis essencials de l'Estat del benestar. Que no ens vinguen, a més, amb amenaces de convertir la revisió del dúmping de Madrid en “el pitjor malson dels que volen robar als madrilenys”. No hi ha un victimisme menys creïble que el de qui maneja els engranatges del centralisme insolidari.